Convertir-se en adult vol dir, generalment, perdre
les pors infantils però també la curiositat per determinats fets que només un
nen pot satisfer. Aquesta és la història d'en Quico Tristu a qui la por i la
curiositat l'empenyen a resoldre uns prejudicis i unes enraonies que només els
grans som capaços de teixir i anar alimentant amb el temps.
"La dona que menjava mitjons" és un conte
que es pot llegir a partir dels vuit anys, escrit pel bibliotecari Pep Molist,
il·lustrat per Jorge del Corral i publicat per Baula i que explica la història
d'una dona que s'ha passat trenta anys tancada a casa seva arreplegant mitjons
i propiciant que els seus veïns i tota la gent del poble elaborés una trista
llegenda sobre ella que només el protagonista jove és capaç de desmuntar i de
retornar les coses al seu lloc.
No
explicaré l'argument de la història per tal que els lectors puguin anar
descobrint-la al seu ritme però sí que voldria destacar que es tracta d'un
relat escrit amb amabilitat i amb un pèl d'ingenuïtat donat que en el seu
moment va ser un encàrrec que la filla de l'autor va fer al seu pare. Segons
explica aquest, la filla li va regalar un títol -"la dona que menjava
mitjons". Davant d'un títol tan sorprenent i insòlit és obligat haver de
recórrer al gènere literari anomenat realisme màgic davant del qual el lector
no té més remei que entrar en el joc que la nena i el seu pare li proposen. El
resultat de tot plegat és una història agradable, candorosa i satisfactòria de
gran qualitat humana i d'on es poden extreure uns quants missatges potents com
la necessitat de vèncer les pors enfrontant-s'hi des del primer moment, l'interès
per satisfer la curiositat, una qualitat pròpia de la infantesa i l'esforç i la
valentia per enterrar velles i falses llegendes creades a partir de les enveges
i tafaneries típìques de la gent de poble.
(Pep Molist)
Un recurs intel·ligent que l'autor utilitza en el
relat és com mesura la por del protagonista: a l'inici de la història la por és
extrema: La meva por feia exactament
dues-centes vint-i-quatre passes: les que hi havia des de la porta de casa seva
fins a la porta de la casa de la dona que menjava mitjons... En canvi, quan
la història arriba al desenllaç: ... la
meva por és tan curta com la dels meus germans, pares, avis i parents... Penso
que l'únic manera de superar una por és enfrontar-t'hi i no pas esquivar-la a
tota hora...
La dona
que menjava mitjons és un bon relat, escrit amb una
prosa pulcra, a moments poètica i sempre amb bon ritme i amb la tensió constant
per conèixer el desenllaç del cas d'una dona tan insòlita com la que la
imaginació de la filla de l'escriptor ha estat capaç d'imaginar. A ella, a la
filla, potser li devem la meitat de l'èxit del conte.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada