Si volguéssim
explicar l'episodi bíblic de l'Arca de Noé segurament no trobaríem una història
que la descrivís d'una manera tan divertida, vorejant els límits del rigor però
deixant en el lector una idea molt aproximada de com van anar els fets
d'aquesta part de l'Antic Testament que seria bo que els nois i noies
coneguessin.
"Misteri a
l'Arca de Noé", és un relat escrit per Joan de Déu Prats, il·lustrat per
Francesc Rovira i publicat per l'editorial Animallibres .
Segons consta a la contracoberta és una història adequada per a lectors a
partir dels vuit anys tot i que si són un pèl més grans entendran millor tot l'episodi
del Diluvi Universal i el salvament que fa Noé dels animals introduint-los a
l'Arca per parelles perquè un cop passat tot es puguin reproduir i tornar a
poblar el planeta.
Però l'autor no dedica el text a
descriure només aquest salvament del animals. Un cop dins l'Arca ens trobem amb
una sèrie de fets intrigants com són la desaparició d'algunes parelles d'animals
i la seva recerca, al marge de les sospites que aquestes desaparicions
provoquen i que mobilitzen tot el personal bestial. Aquesta part més
esbojarrada hi aporta agilitat i molt de ritme. Al llarg del relat apareixen
dotzenes i dotzenes d'animals que gairebé conformen una bona lliçó de biologia
o un exhaustiu bestiolari sense que es noti, com ha dit algun crític.
I com no
podria ser d'altra manera, els humans són els principals sospitosos de tots els
actes de sabotatge que transcorren dins l'Arca, tot i que la història acaba bé
i tot retorna finalment al seu lloc i el personatge bíblic Noé en surt sa i
estalvi. Òbviament no pretenc explicar el final que el reservo perquè cada
lector el disfruti sobre la marxa i en descobreixi els secrets.
Es tracta
d'una història molt ben escrita, amb un llenguatge atractiu i amb una trama
molt ben portada i molt ben desenvolupada sense que en cap moment en decaiguin
ni el ritme ni l'atenció del lector. Les il·lustracions de Francesc Rovira,
excepte la de la portada, són en blanc i negre. És una llàstima ja que
l'il·lustrador té molt gràcia a l'hora de descriure les expressions de la cara
dels personatges així com alguns detalls molt concrets de la història que en
blanc i negre no destaquen com caldria.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada