"L'Anna, la meva mestra, ha tingut una bona
idea. Ens ha dit que cada setmana escriurem un text. Els anirem recollint i per
Nadal en farem un llibre que regalarem a la família. I encara més bona idea:
que un altre nen o una altra nena de la classe en faci els dibuixos. Ja friso
per veure la meva família asseguda llegint les meves redaccions i dient-ne
meravelles. M'encanta escriure!"
Així
comença la història de l'Aran. He de dir que sorprèn molt, en els temps que
vivim, un conte tan inofensiu i tan positivament encoratjador. Il·lustrat per
Anna Clariana i publicat per Animallibres ,
celebro que un mestre veterà i amb tanta experiència com és en Jaume Cela
sàpiga fer bona literatura tal com raja, amb tanta senzillesa i bonhomia.
Així, doncs, Aran es disposa a dur a terme de forma
fidel i correcta allò que la mestra proposa a la classe i cada setmana escriu
un text. El primer que presenta és "Una història real" que recorda
"La metamorfosi" de Kafka. A la setmana següent s'inventa uns
"Mots encreuats" i més tard "Un conte sobre la pau". També
"Una història trista", i "Un poema" -aquí l'autor ens
sorprèn amb una primera referència a la poeta Joana Raspall i una altra al
poeta Miquel Desclot-... i així fins al final. Són nou els textos que cada
alumne ha de fabricar i nou els textos d'un altre company de classe que cada
alumne haurà d'il·lustrar.
Vull destacar l'excel·lent text de la cinquena
setmana quan la mestra els proposa que defineixin qui són o com es veuen a ells
mateixos. Aquí Aran s'inventa un relat molt emotiu on s'esmenta de nou la poeta
Joana Raspall, de la qual a classe han llegit i recitat alguns poemes. Mentre
Aran es mira al mirall un dia al matí en llevar-se, se li apareix la figura de
la poeta que el felicita per com de bé ha recitat els seus poemes. Un detall
emotiu que alhora vol ser un homenatge a a aquesta escriptora i a la seva obra.
Els textos, escrits en primera persona pel propi
protagonista són frescos, senzills i escrits amb bon humor i amb un llenguatge
planer ple de petites incursions i comentaris sobre situacions habituals de la
vida quotidiana de qualsevol
noi o noia de l'edat del protagonista. Es tracta, en definitiva, d'un relat que
ajuda a créixer el lector mostrant-li com pot arribar a ser de fàcil i divertit
alhora exercir aquesta capacitat que tots tenim per a expressar-nos en uns
moments en què sembla que comunicar-se amb la resta d'humans no sols no ens
encanti -com li encanta a l'Aran- sinó que fer-ho bé i amb ganes cada cop ens
costi més. Un relat que pot servir de guia estimulant tant per als alumnes com
per als mestres que el vulguin i puguin aplicar.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada