dilluns, 18 d’abril de 2016

"Em dic Aran i m'encanta escriure!", un conte de Jaume Cela



"L'Anna, la meva mestra, ha tingut una bona idea. Ens ha dit que cada setmana escriurem un text. Els anirem recollint i per Nadal en farem un llibre que regalarem a la família. I encara més bona idea: que un altre nen o una altra nena de la classe en faci els dibuixos. Ja friso per veure la meva família asseguda llegint les meves redaccions i dient-ne meravelles. M'encanta escriure!"

Així comença la història de l'Aran. He de dir que sorprèn molt, en els temps que vivim, un conte tan inofensiu i tan positivament encoratjador. Il·lustrat per Anna Clariana i publicat per Animallibres, celebro que un mestre veterà i amb tanta experiència com és en Jaume Cela sàpiga fer bona literatura tal com raja, amb tanta senzillesa i bonhomia.

Així, doncs, Aran es disposa a dur a terme de forma fidel i correcta allò que la mestra proposa a la classe i cada setmana escriu un text. El primer que presenta és "Una història real" que recorda "La metamorfosi" de Kafka. A la setmana següent s'inventa uns "Mots encreuats" i més tard "Un conte sobre la pau". També "Una història trista", i "Un poema" -aquí l'autor ens sorprèn amb una primera referència a la poeta Joana Raspall i una altra al poeta Miquel Desclot-... i així fins al final. Són nou els textos que cada alumne ha de fabricar i nou els textos d'un altre company de classe que cada alumne haurà d'il·lustrar.

Vull destacar l'excel·lent text de la cinquena setmana quan la mestra els proposa que defineixin qui són o com es veuen a ells mateixos. Aquí Aran s'inventa un relat molt emotiu on s'esmenta de nou la poeta Joana Raspall, de la qual a classe han llegit i recitat alguns poemes. Mentre Aran es mira al mirall un dia al matí en llevar-se, se li apareix la figura de la poeta que el felicita per com de bé ha recitat els seus poemes. Un detall emotiu que alhora vol ser un homenatge a a aquesta escriptora i a la seva obra.

Els textos, escrits en primera persona pel propi protagonista són frescos, senzills i escrits amb bon humor i amb un llenguatge planer ple de petites incursions i comentaris sobre situacions habituals de la vida quotidiana  de qualsevol noi o noia de l'edat del protagonista. Es tracta, en definitiva, d'un relat que ajuda a créixer el lector mostrant-li com pot arribar a ser de fàcil i divertit alhora exercir aquesta capacitat que tots tenim per a expressar-nos en uns moments en què sembla que comunicar-se amb la resta d'humans no sols no ens encanti -com li encanta a l'Aran- sinó que fer-ho bé i amb ganes cada cop ens costi més. Un relat que pot servir de guia estimulant tant per als alumnes com per als mestres que el vulguin i puguin aplicar.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada