L'escriptor Jaume Cabré ja havia fet alguna incursió a la
literatura per a joves per obsequiar els seus fills -els va escriure dues
novel·les, La història que en Roc Pons no coneixia (La Galera, 1980) i L’Home
de Sau (La Galera, 1985). Ara, després d'uns quants anys, és el nét, Pere,
qui ha reclamat l'atenció de l'avi i l'ha motivat a escriure per a nens. El
resultat és En Pere i el bosc un
bonic àlbum que fa patxoca, publicat per Estrella Polar i il·lustrat per Júlia
Sardà.
El
protagonista del conte és, és clar, en Pere a qui algú li ha robat un cotxe de
bombers i ell ha seguit les petjades del lladre però en
entrar al bosc les ha perdudes... L'Esquirol l'ajuda demanant al Liró si ha
vist res... però el Liró s'adorm perquè està molt cansat... La son del Liró
s'encomana al Pere que també decideix dormir una estona... Un grupet d'animals
el rodegen: els fa gràcia veure dormir un nen... La sirena d'un camió el
desperta. El so de la sirena surt de dins del cau d'una família de conills que
hi ha al peu d'un arbre. Un conill petit no para de fer-la sonar. En Pere crida
dins del cau però el Mussol li diu que és massa gran per entrar-hi... Però el nen
vol el camió que li van regalar precisament ahir... Els animals fan l'orni.
Tots tenen una excusa o una altra: el Mussol, el Puput, l'Eriçó... Però el
Gripau té una idea: treu una mena de bolet de color verd llampant i li diu que
si en menja un tros es farà petit... I fins aquí es pot explicar.
El conte
és suggestiu i remet a imatges i a escenes típiques d'altres contes
tradicionals i ben populars. Les descripcions del diversos animals que es
belluguen pel bosc, els seus diàlegs i reaccions i, especialment els colors
foscos de les il·lustracions donen molta vida i molt dinamisme a la història
que no per senzilla és simple. Tot el contrari, l'escriptor sap moure molt bé
els fils i les regnes i sap com encarrilar el lector jove dins d'un argument
atractiu que desembocarà en un desenllaç que és un cant a l'amistat, a l'amistat que el nen
ha fet amb els animals del bosc. Aquests, mentre l'acomiaden l'omplen de
regals. No vull deixar de destacar el regal que li fa el Mussol: una ploma tot dient-li que abans les seves plomes es feien servir per
escriure però li sembla que ara ja no... Un detall inevitable, venint d'on ve,
i molt significatiu en un autor com Jaume Cabré. Un àlbum, en definitiva,
pensat per esdevenir una petita i agradable caixa de sorpreses per a un nét
privilegiat i per a tots els néts que, de passada, se'n poden beneficiar.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada