La lectura avui

         Vivim en una societat on el llibre no ocupa, ni de bon tros, un lloc prioritari. No ens enganyem: vivim en una societat on la diversitat d'estímuls de tota mena no ens ajuda a recloure'ns en un espai íntim i sense sorolls on ens puguem centrar una estona llarga en una lectura més o menys trepidant, més o menys atractiva... Potser per això hem de dedicar un dia a l'any al llibre i a la lectura. Però tothom sap que no n'hi ha prou a comprar un llibre o a llegir un cop l'any com no n'hi ha prou a fer esport un cop l'any i, encara menys a visitar els amics un cop l'any.

Una societat que no aposta clarament per la lectura està transmetent un missatge molt clar a les generacions joves: els està dient que hi ha coses més importants que la lectura. I els adults que no llegeixen i pensen que la lectura no és prou important no apostaran per la creació de l’hàbit de llegir en els seus fills i néts. Aquest és un tema massa recurrent en tots els debats, taules rodones, jornades, congressos, revistes de literatura infantil...etc. Temes com l’animació a la lectura, la necessitat de crear lectors, com motivar els nens a llegir.. es van repetint permanentment en qualsevol àmbit de l’educació, de tal manera que dóna la sensació d’estar permanentment lluitant per una batalla que no s’acaba de guanyar mai i que mentrestant generacions de joves perden la possibilitat d’esdevenir autèntics lectors perquè segons ells, evidentment, hi ha coses més divertides que llegir un llibre.

I una societat que no acaba d’encaixar en una cultura com la del llibre és una societat que ha de revisar forçosament les seves dinàmiques, els seus costums, les seves actituds per intentar trobar el desllorigador que permeti alçar el nivell cultural de la població dominada per altres estímuls potser prou importants com la lectura, no ho nego pas, però probablement utilitzats amb una considerable desmesura que fan inviable l’equilibri just i enriquidor per a créixer amb plena normalitat.

La formació de lectors és un procés complex que ens implica a tots, sobretot a pares i mestres, però també a bibliotecaris, a mitjans de comunicació, als editors i llibreters i als polítics, així com als qui des de la seva posició poden estimular una conducta a favor del llibre i la lectura. No cal dir que només s’aconseguirà una victòria acceptable quan totes les parts cerquin les estratègies necessàries per construir una societat culturalment rica on el llibre, entre altres objectes culturals, tingui el protagonisme que ha de tenir.

En un món dominat per la cultura desmesurada de les imatges i per la cultura desorbitada del soroll i les presses, s’ha perdut una bona part de l’espai per a la comunicació tranquil.la i serena dins la família. Compartir i acompanyar una lectura, comentar un llibre i trobar les necessàries complicitats perquè dins la llar els llibres siguin protagonistes habituals és avui més que mai un repte atractiu i una inversió per a tots els participants en aquesta activitat, i per als joves una manera rica de créixer.

Ho deia sovint l'Emili Teixidor: ... la gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i, per això té més experiències, més emocions, més vides. No cal preguntar-se per què serveix llegir, com tampoc no ens preguntem pas per què serveix fer esport o anar al teatre. I repetia l'Emili: ... encara que sabem que el tresor dels llibres mai no és real i no és essencial per sobreviure, tots els lectors busquen als llibres la metàfora de la felicitat.

Josep Maria Aloy

(Sant Jordi, 2016)