"La Fina Ensurts", una novel·la juvenil original i divertida

"La Fina Ensurts", l'autor de la qual és Joan Bustos, va guanyar l'últim Premi Barcanova de Literatura Infantil, tot i que crec que la complexitat de l'obra abasta un públic lector més madur. La novel·la ha estat publicada per l'Editorial Barcanova i il·lustrada per Jorge del Corral

Que difícil era créixer i començar a fer-se

preguntes per entendre el món, fos quin fos.

       "La Fina Ensurts" és una novel·la interessant per tota la sèrie d'elements que l'autor utilitza per explicar una història i per com l'explica. Tot i que no és una novel·la excepcional -cal dir-ho- és atractiva i estimulant però que no goso recomanar per a un públic massa infantil com es diu a la contracoberta del llibre per la complexitat de les diverses aventures que s'hi expliquen, sovint amb una abundància de recursos, i una densitat de comentaris i matisos que poden arribar a "atabalar" un lector massa jove. Tot i així, per a lectors inquiets i actius, la novel·la els satisfarà pel bon ritme, per l'excel·lent descripció dels personatges, especialment, la protagonista Fina que esdevé una creació molt atractiva amb una personalitat clara i influent per només tenir dotze anys d'edat.

El silenci sobrevingut només el trencaven

els sorolls ridículs i les cançons fastigoses i sense

cap gràcia dels caraculs, que no repetiré aquí per

respecte a la sensibilitat i la intel·ligència dels lectors.

Una trama equilibrada dibuixa la presència i la lluita entre dos mons -la dels humans i el monstruós d'Espantilàndia- aquest últim descrit amb tots els qualificatius més esctatològics i pudents que el lectors es puguin imaginar i que constitueixen alhora la part diguem-ne més còmica del relat. La interacció entre aquests dos mons dóna molt de joc per a divertir-se llegint la història amb una rialla constant. 

No desvelaré alguns petits secrets de la novel·la per no entorpir ni avançar esdeveniments, però cal ressaltar el bon ritme amb què l'autor s'enfronta al text, els petits parèntesis que hi fa tot dirigint-se als lectors, el vocabulari estimulant i abundós... Tampoc no em puc estar de destacar la lluita per retrobar la pròpia identitat per part de la protagonista que des del començament es troba desubicada en un món que no considera que sigui el seu i cerca la manera no sols de sobreviure-hi sinó de trobar el seu. El missatge principal de la novel·la és l'esforç i la perseverança per trobar un lloc on la noia es trobi bé i pugui conviure amb els seus i no pas en un món habitat per sers monstruosos, imperfecte, pudents i malèvols.

Suaven de valent, tot encaixant

i esquivant cops sense defallir... intercanviant

frases enginyoses sense ni tan sols panteixar.

Si no les transcric és perquè el ritme de la lluita

era tan frenètic que no tenia temps de copiar-les.

Josep Maria Aloy