"En Miquelet i els estels", un nou conte de Joaquim Carbó

En Miquelet i el seu pare s'engresquen a fer un estel de paper segons les instruccions d'un llibre antic.

Quan l'han acabat de fer arriben dos amics a casa que queden bocabadats i ràpidament s'animen amb en Miquelet a provar d'enlairar-lo. Junts, descobreixen que fer volar un estel pot ser una aventura ben divertida.

Aquest conte, destinat als lectors més petits de la casa, el publica l'Editorial Baula i es troba dins d'una col·lecció de contes molt breus amb un missatge molt planer i amb una petita dosi d'emoció en cada un d'ells. Formen part també d'aquesta mateixa col·lecció els contes "Concert de nit", "La fàbrica de contes", "El Miquelet i les formigues" i "Ha passat el circ", tots ells comentats fa uns mesos en aquest mateix blog. Excepte l'últim, il·lustrat per Júlia Sardà, la resta estan il·lustrats amb delicadesa i precisió per Montse Tobella.

       Cada un d'aquests contes aporta a la literatura infantil una petita dosi tant de felicitat com de bonhomia. Carbó mostra una excel·lent capacitat de comunicació amb aquests petits interlocutors que sempre pregunten i sempre volen saber més. I ell els respon i els fa propostes i suggeriments per tal de satisfer la seva curiositat.

 En aquest conte que presento avui m'ha cridat l'atenció la proposta que ofereix l'autor al protagonista de la història: la construcció d'un estel. He trobat que era un bon suggeriment sobretot en uns moments en què molts pares i moltes escoles es plantegen si han de posar deures o no als seus alumnes. Quants alumnes s'ho passarien bé si se'ls proposessin deures que servissin per posar a prova les seves habilitats, la seva creativitat i la seva imaginació, oimés quan podrien convertir-se en deures compartits per la resta de la família com és el cas d'aquest conte. Molts d'ells ho agrairien, sens dubte. Potser valdria la pena tenir-ho en compte.

Joaquim Carbó, que aquests dies està rebent una sèrie de merescuts reconeixements i homenatges per la seva trajectòria literària, va començar a publicar els seus primers contes infantils quan va néixer la revista Cavall Fort, l'any 1961. A part de l'obra per adults i les novel·les per a joves, ha arribat a escriure centenars de contes i continua, inesgotable, als seus vuitanta-quatre anys, barrinant-ne de nous, sense aturador. I que sigui per molts anys!

Josep Maria Aloy