dissabte, 24 de desembre de 2016

"El rastre blau de les formigues", un llibre que ajuda a créixer




Un és d'on neix, però també de tots els
 llocs que estima. L'única pàtria és la vida.
(Ponç Pons)

No tots els llibres per a joves han de ser forçosament de ficció i de divertiment. En uns moments en els quals es parla tant de filosofia, amb els formats més diversos, l'aparició del llibre del menorquí Ponç Pons titulat "El rastre blau de les formigues”, editat per Quaderns Crema, pot omplir un buit important en el camp de l’ensenyament secundari. Es tracta d'un llibre de pensaments i reflexions escrits de forma poètica per un escriptor que creu que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l'aire, amb els animals, les plantes, el paisatge... i que la cultura ens pot fer més savis i humans.

Som molts els pares i mestres que intentem que els nostres fills o els nostres alumnes creixin en saviesa i humanitat. "El rastre blau de les formigues" recull centenars d'aforismes, cites, excel·lents pensaments, i sàvies opinions... dirigides a repensar sobre el nostre món i la nostra vida tot intentant cercar quin és el nostre lloc i el nostre paper dins aquesta societat tan dispersa i tan individualitzada.

Una breu selecció d’aquests aforismes, per començar:

Sobre la vida

La passió és el combustible de la vida. (55)

És possible que un dels béns més escassos i preuats del futur sigui el silenci. (107)

Veure altres cels per valorar el teu cel, llegir altres vides per entendre la teva. (65)

Malament quan la vida és només allò que fan els altres. (46)

Sobre els escriptors i la seva feina

Si als escriptors sempre se'ns demana sobre política, ¿per què als polítics no se'ls demana res mai sobre Literatura? (87)

Tothom pot criticar un bon llibre, però pocs el poden escriure. (112). Escriure és traçar un camí de paraules per sortir d'un mateix i arribar als altres. (122)

Versos que són solcs on creixen belles llavors d'humanisme, saviesa i art. (123)

Ben mirat, que a través d'uns signes escrits en un paper puguem sentir la veu d'una persona morta fa segles que ens conta una història o ens recita un poema, no deixa de ser una cosa sorprenent i fascinant. (138)

... crec que l'autèntic do, el sentit real de la Literatura és ser una font de plaer, un pou de coneixement, i fer més emotiva, intensa, apassionant, la vida. (148)

Sobre la religió, sobre Déu…

Les religions haurien de ser simples: estimar i fer el bé. O com va dir el meu fill gran un dia que jo m'enrotllava sobre teologia: "La millor religió és ser bona persona". (43)

El problema de Déu és que no hauria de ser cap problema. (92)

Sobre la saviesa

Molta gent intel.ligent, però poques persones sàvies. (108)

Sobre la lectura

Llegir per viure més vides, per tenir més experiències, per saber, sentir, conèixer, descobrir,... Un bon llibre és el mateix que una illa per a un nàufrag. (133)

Sobre ensenyar i aprendre

La meva feina és ensenyar; la meva vocació és aprendre. (155)

Sobre el món, la societat, la gent…

Tant com més analitz el món, més vergonya em fa habitar-lo. (162)

El fang amb què Déu va fer el primer home no era de gaire bona qualitat. (164)

Hi ha gent que et fa sentir bé, que et potencia, et fa treure el millor de tu. Hi ha gent que et frena, et limita, t'apaga, et frustra, et desanima. I gent que et deixa indiferent. (170)

Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima. L'única pàtria és la vida. (9)


(Ponç Pons)

Mil cinc-centes reflexions

N’hi ha que diuen que és un volum d’aforismes.
Per a mi és un quadern de notes, apunts i reflexions d’un poeta.
(Ponç Pons)

El que el lector trobarà en aquestes dues-centes pàgines no són poemes convencionals, sinó un recull de gairebé mil cinc-centes reflexions escrites en forma d’aforisme. Segons Enric Sans, llegir-lo és com trobar-te un company de viatge, un mestre que t’ensenya i sempre està al teu costat. I Jordi Cervera afegeix: Ponç Pons és un savi, un d’aquells personatges sense temps que ens haurien de servir de model i de guía.

Un munt de reflexions de la mà de Ponç Pons. Aprofitem-les i fem-les nostres!  Una societat que llegeix és una societat que pensa, que dialoga, que progressa.


Josep Maria Aloy

1 comentari:

  1. Gràcies, Josep M. per aquesta entrada. M'has fet recordar que el vaig comprar fa temps i no l'havia llegit que ja estava guardat al prestatge de poesia. Avui l'he tret un altre cop i em farà companyia un temps…
    I molt bones festes!!

    ResponSuprimeix