“Fantasmes com nosaltres”, de Miquel Pujadó

“Fantasmes com nosaltres” del polifacètic Miquel Pujadó és una divertida i atractiva novel·la per a joves, publicada per l’editorial Barcanova. Es tracta d’una clara i desvergonyida immersió al món fosc i desconegut dels espectres i fantasmes, tot plegat narrat amb molt d’humor –sense el·ludir escenes dures- amb claredat i convicció.

...i saber que estem condemnats des

del moment de néixer i que només

som un breu llampec entre dues

eternitats  de foscor, de no-res…

L’autor és un escriptor amb recursos molt variats que forneixen a bastament tota la trama del relat: els seus múltiples coneixements, especialment de cinema i literatura, el seu humor habitual i transgressor, a vegades excessiu, així com la necessitat de denunciar i reivindicar allò que ell considera essencial… converteixen la novel·la en un relat atractiu que captiva l'atenció del lector a qui se li fa difícil abandonar la lectura.

Quan dic que gasta un humor excessiu, que en molts moments potser no caldria, em refereixo a alguns comentaris picants sobre el sexe o bé a algunes escenes un pèl pujades de to com ara la inducció al suïcidi que provoca en algun dels protagonistes o el patiment amb què els colpeja ratllant la perversió i en algun cas passant per la violació i la denigració de la persona. L’última frase de la novel·la no deixa de ser prou significativa: A Woody Allen li agradaria saber que també hi ha sexe després de la mort. Sense cap interès per qüestionar-los, són comentaris que ignoro fins a quin punt són adequats als joves lectors als quals va dirigida la novel·la.

Una immersió atractiva al món dels espectres i fantasmes

…el meu cos jeia a terra, desmanegat com un titella…

i jo no em movia… el meu cos físic havia marxat

però hi havia un “jo” que romania, que pensava,

que sentía, que hi veia. Com era posible

sense cervell, sense orelles, sense ulls?...

M’havia mort.

No vull deixar passar, però, un comentari ben elogiós sobretot per la interessant i original immersió que l’autor fa al món gris i desconegut dels fantasmes amb pàgines veritablement brillants com l’escena dels funerals del protagonista un cop mort i convertit en fantasma. Una escena que ell mateix contempla amb una barreja d’inquietud i una bona dosi d’ironia.

D’altra banda, l’autor ens dóna a conèixer com viuen es fantasmes, quins són els seus costums i hàbits i quins són els seus poders, els seus límits i, per què no, quines les entremaliadures que porten a terme quan volen desorientar o espantar els mortals… La barreja entre fantasmes i personatges reals el duu a descriure escenes no sols curioses sinó ben divertides i a moments intrigants. L'autor aborda diversos fronts de forma atractiva i amb prou habilitat, amb un llenguatge que flueix clar i precís i amb un ritme generós i constant.

Malgrat sigui un relat on predominen els fantasmes, l'autor no defuig tractar amb precisió altres temes com, per exemple, el de la mort, que treu el cap en diverses ocasions durant la lectura. Això el porta a exclamar que … els nens ja no veuen com moren els avis a casa seva, envoltats dels seus. Un dia desapareixen, camí de l’asil o de l’hospital i s’ha acabat el bròquil. Contràriament provoca també el seu impacte la presència i descripció dels Arcans, uns éssers immaterials, una mena de paràsits que s'alimenten de la mort i del sofriment dels altres.

(Miquel Pujadó)

Pujadó és un escriptor culte i omple la seva novel·la de referències culturals, especialment relacionades amb la Literatura, el Cinema i la Música. També la Història… La tria d'aquestes referències és ben diversa: des del "Cant espiritual" de Maragall a "El senyor dels anells" passant per Hemingway i Lovecraft. Pel que fa al cinema, l'autor esmenta "El lladre de bicicletes", "El meu oncle" o "El setè segell" o directors com Woody Allen... Difícilment deixa passar l’ocasió de fer un comentari sobre qualsevol d’aquests temes aportant-hi informacions que enriqueixen els coneixements dels lectors.

"Fantasmes com nosaltres" és una bona novel·la que, per les referències culturals d'una banda i per les escenes més punyents i sinistres de l'altra, demanen un lector avesat a llegir i posseïdor d'uns mínims de cultura general que li permetran fruir millor de tot aquest reguitzell de trifulgues fantasmagòriques.

Josep Maria Aloy