dilluns, 27 de febrer de 2017

El detectiu Felip Marlot no es jubila



Acaba de sortir publicat per l'editorial Barcanova i amb il·lustracions d'Òscar Julve, el setè llibre de la sèrie del detectiu Felip Marlot, una creació -i recreació- de l'escriptor Joaquim Carbó que als seus vuitanta-quatre anys no deixa que es jubili el seu personatge més estimat. Al contrari, el detectiu, que es manté jove com el primer dia, encara té corda per a més aventures.

Felip Marlot va iniciar la seva singladura l'any 1979 en un volum titulat "En Felip Marlot". De seguida va tenir un ressò prou important com perquè l'autor n'escrivís una segona part: "Un altre Felip Marlot, si us plau", l'any 1983; va seguir-los un tercer volum titulat "El rock d'en Felip Marlot", l'any 1992. Aquests tres primers volums foren publicats per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i il·lustrats per Maria Rius. Les aventures del detectiu van tenir una aturada fins l'any 2004 en què Barcanova va publicar els quatre volums restants "Felip Marlot i les joies" , il·lustrat per Pau Bassolí; "Un dia en la vida de Felip Marlot" l'any 2011 i "Les vacances del Felip Marlot", el 2013. Aquests dos últims, com el que presnetem avui, han estat il·lustrats per Òscar Julve.


Felip Marlot, un personatge singular

       Felip Marlot és una de les creacions més notables i populars de la literatura infantil i juvenil catalana. La seva personalitat i el seu tarannà generen una gran complicitat en els lectors joves que li dediquen tan aviat un somriure com una gest de commiseració i fins de complicitat en moments ben diversos de la seva quotidianitat. Contràriament al seu creador, que ha complert vuitanta-quatre anys, el detectiu no ha envellit. Trenta-quatre anys després de la seva presentació pública es manté jove, actiu, vital, rondinaire, pelat com una rata però servicial com mai. En dono més detalls en un altre comentari d'aquest blog (veure'n més informació) on el defineixo com a professional intuïtiu, tendre, senzill i ple de sentit comú. Ingenu i sincer a estones i xerraire i noble en tot moment. Un antiheroi amb molts dels tics del seu creador. Una veu sovint molt clara i crítica que esdevé, sense proposar-s'ho massa, portaveu de la consciència col·lectiva de la societat. Ell mateix es defineix com l'honest, eixerit i perspicaç Felip Marlot. Reconeix que cada dia hi ha més gent que l'aprecia, gràcies als llibres que ha escrit sobre les meves aventures un escriptor de segona fila. Gràcies, doncs, Quimet Cartró! Te'n dec una! (23).

Felip Marlot és un detectiu tendre, com he manifestat, que no té res a veure amb la violència de les narracions habituals de la “sèrie negra” (com les de Raymond Chandler… on Carbó s’inspira). En canvi participa d’alguns aspectes del famós Marlowe: és un solitari, té un despatx petit i tronat; no li sobren gens els diners i és un idealista que creu que cal ajudar aquells que s’ho mereixen encara que no puguin pagar els seus  serveis. Els casos en què intervé no acaben amb una trompada ni s’arriba a disparar un sol tret. Resol tots els assumptes fent treballar el cervell i amb l’ajuda de la casualitat, perquè no es tracta d’un superhome, sinó d’un ciutadà normal i corrent tot i que en cada ocasió que intervé hi ha un punt de follia. Ja sigui per ell mateix, ja pels clients que li demanen ajuda, les seves històries estan tocades d’un element fantàstic dosificat amb finor i bon humor, que les fa atraients per a grans i petits.

(Joaquim Carbó)

En Felip Marlot i les clavegueres

Només començar aquesta nova aventura, el detectiu, mentre es prepara el sopar, recorda alguns dels casos que ha portat. El lector s'adona de seguida que són d'allò més variat i generalment ben insòlits, com per exemple: el d'aquell militar que havia perdut el pas; el d'un ministre a qui havien pres la cartera; el del veí que no recordava on havia aparcat el cotxe; el de l'escriptor que havia perdut les idees perquè li acabaven de robar la llibreta on apuntava tot el que se li acudia; el d'un astronauta que s'havia clavat un cop al cap i les estrelles que veia no tenien res a veure amb les que coneixia tan bé; el d'un futbolista que havia perdut de vista la porteria... I embolica que fa fort!

I la primera trucada d'avui, quan encara no ha pogut sopar, és la d'una senyora que pateix per un asteroide que han dit que podria caure a la terra l'any 2094 i encara que ella ja no hi serà pateix per si cau al cementiri on serà enterrada o bé a la casa dels seus nets i renéts... El detectiu té feines a calmar-la i li diu que posarà en marxa els seus contactes i ja la tindrà al corrent...

El segon encàrrec és el d'un matrimoni que li ensenya una carta que ha rebut on uns lladres, de forma molt educada, es presenten i expliquen que volen robar-los però ells mateixos posen les condicions: serà el dia 14 i han de deixar cent mil euros a la taula perquè saben que els negocis malgrat la crisi els van molt bé... i per no sentir-se tan incòmodes hi adjunten unes entrades per al Gran Teatre del Liceu en què aquella mateixa hora fan "La Traviata" que saben que els agrada molt. Saluden educadament i signen com els Rapinyaires Anònims.

És obvi que no explicaré ni com porta a terme aquestes noves feines el detectiu, ni com acaben, per tal de permetre que els lectors s'ho passin bé descobrint com evolucionen les coses, fruint de l'habilitat narradora de l'autor, del ritme constant i accelerat del relat, de les sortides de to d'alguns personatges, dels acudits i el bon humor, de l'aiguabarreig d'elements que el fan atractiu i llegidor, d'un desenllaç àgil i contundent que tanca la novel·la amb un final ben construït que deixa el lector amb un bon somriure als llavis i un grapat de simpatia cap al detectiu. La senzillesa del detectiu i el seu sentit comú s'encomanen fàcilment. Si aquest és un dels principals objectius que Carbó persegueix amb el seu benvolgut Felip Marlot, crec que es pot quedar ben satisfet perquè ho aconsegueix amb escreix no sols en aquest últim títol sinó en tots els set llibres de la sèrie.

Amb la seva ironia i bon humor tan característics, Felip Marlot s'acomiada dels lectors dient-nos que podem estar tranquils perquè aviat estaré una temporada fora i no importunaré ningú. Us asseguro, però, que si me'n passa alguna de curiosa, ja sigui dalt el vaixell o en una illa grega, no em faré pregar i us l'explicaré a la tornada. Paraula! Queda clar, doncs, que Felip Marlot no es vol jubilar. Estem avisats!


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada