dilluns, 20 de febrer del 2017

"L'enfonsa pirates", un conte infantil ben pompós



El capità Barbanegra i la seva tripulació de pirates estan apunt de descobrir una illa carregada de tresors de tota mena. Però... no aconseguiran pas els seus propòsits. La cobdícia no és bona consellera ni ajuda massa als qui la practiquen.

"L'enfonsa pirates" és un conte il·lustrat i escrit per Jonny Duddle i publicat per Edicions del Pirata. Les converses que tenen els personatges van dins de bafarades de còmic per facilitar la lectura i la diversitat de veus. L'àlbum va aconseguir un notable èxit i ha guanyat diverses distincions. L'edició és tot un luxe convertit en un bon al·licient per als lectors joves.



 Va de pirates i filubusters

       Estem a Port Reial, al vespre on tot està quiet...De sobte apareix un vell violinista tocant i cantant una cançó que diu que un dia que estava pescant va observar una illa feta d'or al bell mig de l'oceà... La cançó capta l'atenció del capità Barbanegra, que deixa la cervesa i, llepant-se els llavis, brama per la finestra...-Un tresor, acabes de dir? Que ens pots ensenyar el camí? Els pirates somien ja amb grans tresors... El violinista li contesta que per poder-hi tornar va dibuixar un mapa. Creu que hi trobaran un enorme cofre. El violinista li cedirà el mapa si el deixen anar amb ells i li permeten compartir el tresor. El capità els proposa a tots salpar com més aviat millor...

Avui sí que puc avançar-me i dir que els pirates no surten amb la seva perquè no van escoltar bé el final de la cançó que deia: -No necessiteu els tresors antics, però us heu arriscat per voler ser més rics. I és que ser cobdiciós, no és profitós... I una enorme bèstia els va fer naufragar a tots plegats... El monstre, encara fent la digestió, va cantar la seva última cançó que acabava dient que tot serà un bon dinar per a ell.


 Si el text és un petit cant a la senzillesa i humilitat i un clam contra l'ambició, la cobdícia i l'interès pels diners, les il·lustracions constitueixen un petit homenatge a la pompositat de les imatges, a la grandària de les formes, a l'exageració dels retrats dels personatges i, en general, a l'abundància de detalls que les fan divertides i extraordinàriament atractives. Tot plegat converteixen el que seria una senzilla història de pirates en un bon esquer per divertir els més petits de la casa.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada