"El setè àngel" de David Cirici

La cresta d'una onada el va bufetejar.

Que el deixessin tranquil. Tenia son, tenia

tanta  son que no l'importava morir-se, perquè

 de fet era conscient, només una mica conscient,

que s'estava morint, i no li feia por. Només li feia

pena, perquè encara era massa jove per morir-se.

Amb "El setè àngel" l'escriptor David Cirici va guanyar l'últim Premi Sant Jordi. La novel·la, publicada per Edicions Proa, tracta diversos temes, -com la pèrdua d'un fill, el drama dels refugiats, la fragilitat de la vida dels humans, les relacions de parella- tots ells ben lligats en una trama molt sòlida i ben elaborada.

Navegant amb el seu veler entre les illes de Patmos i d'Icària, l'Ernest, en companyia del seu fill de set anys, Marc, de la seva parella actual Sophie i del petit Max, fill de la Sophie, topen amb les restes d'un naufragi i en Marc cau a l'aigua. La novel·la anirà seguint d'una banda la recerca desesperada del pare, la forta crisi en les relacions amb la mare del Marc i els diversos sentiments de culpabilitat; i de l'altra, l'aventura que viurà el Marc quan la mateixa nit del naufragi, i sense que els pares ni s'ho imaginin, serà rescatat per una llanxa carregada de famílies de Síria i l'Afganistan que també han naufragat davant les costes de Samos. Sense que ningú no ho sàpiga, -a part dels lectors, evidentment- el petit Marc coneixerà i viurà el tràngol i les peripècies dels refugiats.

Sí, hi havia moltes màfies perquè molts nens

havien perdut els pares a la guerra i viatjaven sols.

Per això hi havia tanta gent dolenta que agafava

aquests nens i els feien desaparèixer...

       La novel·la ensenya les diverses cares del patiment humà i el lector les viu amb tensió, en molts moments, i amb un sentiment de dolor en molts altres moments. El dolor dels refugiats es barreja amb el dolor i la desesperació dels pares del noi desaparegut del veler. Dues tragèdies, la individual i la col·lectiva, que alhora mostren dues cares dramàtiques de la vida. Oimés quan en determinats moments el lector observa com a les mateixes costes on els refugiats han de ser rescatats d'una mort gairebé segura, els turistes prenen el sol a les seves platges. L'autor, conscient dels seus efectes, aboca aquesta diversitat de paisatges davant els ulls dels lectors per provocar emocions i sentiments volgudament ben contraris i ben contradictoris, alguns dels quals ben presents en la trista actualitat que vivim.

(David Cirici)

Quan arribes al lloc de l'accident és com si baixessis

 a l'infern. Et quedes paralitzat, no saps per on

començar perquè tothom vol que el rescatis. Hi ha

 tot de braços, tot de mans que et busquen i veus

 que la vida d'aquesta gent depèn de tu, que tu

 decideixes qui se salva i qui es mor...

Cal destacar també el treball dels voluntaris -un treball descrit amb precisió- gent que deixant-ho tot acuden als llocs adequats i exposen la seva vida per salvar nàufrags, especialment nens i nenes que, sols o acompanyats, pateixen pel desenllaç que tindrà la seva aventura dramàtica. "El setè àngel" esdevé una lectura dura i emotiva que haurien de llegir també els joves lectors per entendre millor una problemàtica tan actual i persistent que com a humans ens afecta a tots plegats. Malgrat que no tingui la pretensió de ser una novel·la sobre la crisi dels refugiats, el text de David Cirici esdevé un crit d'atenció davant el món i un clam a favor de la solidaritat i del compromís.

Josep Maria Aloy