"Hi ha moltes maneres d'arribar
al lloc
on volem arribar, només has de creure
que també hi ha un lloc per a
tu".
La novel·la
"Pedres al camí", de Víctor Panicello (Barcelona, 1963), publicada
per l'Editorial Comanegra, ha estat fruit d'un procés creatiu col·lectiu dut a
terme al llarg d'uns quants mesos amb un grup de joves que lluiten per
reprendre el procés d'aprenentatge en una Unitat d'Escolarització Compartida
(UEC) gestionada per la Fundació MAIN a Sabadell. Una part dels ingressos
generats per aquest llibre ajudarà a finançar els projectes de la Fundació MAIN amb joves com els que han inspirat
aquesta novel·la.
Tots els protagonistes de "Pedres al camí" tenen en comú la sensació
que no serveixen per a res i que són uns fracassats. Són vides que semblen
perdudes entre conflictes i embolics que poden arribar a fer creure a qualsevol
que no hi ha sortida possible. Però les pedres que es troben al camí són també
raons per continuar lluitant, per continuar escalant. Les pedres al camí ajuden
a no perdre’s en la foscor.
"Quan les coses es tensaven
els conflictes esclataven amb molta
facilitat entre aquells nois, que ja
estaven
molt predisposats a qualsevol
enfrontament".
Una
novel·la tan realista i seriosa com encoratjadora
No és massa habitual novel·lar històries
protagonitzades per joves fracassats, petits -o no tan petits- delinqüents, amb
problemes familiars i que busquen sortides ja sigui en el món de les drogues,
ja en les conductes dissocials. Els qui hem treballat en aquest món, sovint
molt fosc i deprimit, sabem com és de difícil el tractament de joves
problemàtics i com escupen davant de tot allò que rebutgen, com giren la cara a
tots aquells adults que s'hi apropen per ajudar-los a sortir dels conflictes en
què estan plenament submergits. Tot això és present a la novel·la de Panicello escrita
amb una bona dosi de serietat i de realisme que la converteix en un text
encoratjador capaç de demostrar la importància dels professionals del treball
social.
"Sentir que algú és al teu
costat
pot fer caure les barreres més altes.
I les més antigues."
L'argument
de la novel·la es basa en la suma dels arguments que viuen i pateixen els
diversos personatges de la novel·la. Són històries individuals que evolucionen
de les més diverses maneres i no sempre amb èxit. Els uneix a tots l'etapa en què
entren a la Unitat d'Ensenyament Compartida, on un grup d'educadors els ajuden,
els aconsellen, els estimulen i intenten que superin el seu fracàs i remuntin
de forma clara per organitzar-se una vida més sana i exitosa. No sempre és
possible, és clar, i la novel·la ho reflecteix amb tota la duresa. Però els que
aconsegueixen sortir del forat on es troben, estan més ben disposats a viure
amb tota la sèrie de recursos adquirits en els contactes amb els educadors de l'aula.
L'experiència els ha valgut la pena.
Les pedres al camí
són la prova de la nostra
fortalesa o la nostra debilitat.
Josep
Maria Aloy
Pel que apuntes una novel·la que caldrà llegir. Gràcies per compartir-la.
ResponElimina