I un dia, de sobte... va entendre què
li havia volgut dir la mare! Que encara
que ell no
pogués volar, la seva imaginció
sí que podia fer-ho. De fet, es va adonar que
no havia deixat de volar d'ençà que va
començar a
llegir el primer llibre.
Segurament que llegint no
solucionarem tots els nostres problemes Ni els nostres ni els de la nostra
quitxalla. Segurament llegir tampoc no ens farà feliços del tot. Encara menys
ens convertirà en persones famoses i riques. Amb prou feines serem més
intel·ligents. Però allò que és segur és que llegir ens farà passar molt bones
estones perquè ens emocionarà i ens farà viure
experiències insòlites. I amb això en tenim prou per seduir els nostres infants
i regalar-los un plaer d'aquestes dimensions. "La muntanya de llibres més
alta del món", obra de Rocío Bonilla i publicat per Animallibres, ens hi
ajudarà. Sens cap mena de dubte!
No ens ha d'estranyar doncs que es publiquin àlbums i altres
textos, dirigits als més petits de la colla, que continguin un missatge a favor
de la lectura i al poder dels llibres i de la imaginació. Aquest és el tema
central d’aquest conte de Rocio Bonilla que té com a protagonista l’Enric, un
nen que somnia en poder volar però que per més que s'hi esforça no ho
aconsegueix amb els seus propis recursos fins que un bon dia la seva mare li
diu que hi ha altres maneres de volar. I li posa un llibre a les mans.
Al principi, l'Enic no la va entendre, però es va
asseure al jardí i va començar a llegir, sense més. I li va agradar tant el
conte que la mare li havia regalat que el va acabar d'una tirada. I resulta
que, gairebé sense adonar-se'n, va agafar un altre llibre... i després un
altre... i un altre més... El meravellava tot allò que descobria, aprenia o
imaginava a través d'ells. Va començar a devorar llibres sense parar i, com més
llegia, més de pressa ho feia. No podia parar... I no continuo per evitar explicar
el desenllaç malgrat que tots sabem cap on ens portarà la història.
Sí que cal esmentar la importància que tenen en
aquest àlbum les il·lustracions de Rocío Bonilla, il·lustracions que ajuden -i
molt!- a satisfer la curiositat i a rebre l'impacte acolorit d'unes excel·lents
aquarel·les que atrauen la mirada del lector una vegada i una altra. Són
il·lustracions que reten un homenatge al món de la Literatura, plenes de
detalls, de tons molt suaus i que conviden a somiar i a imaginar fins i tot més
enllà del que el text descriu. És a dir, que conviden a volar.
Les
aquarel·les de Rocio Bonilla
converteixen
aquesta nova publicació
en
un àlbum que incita enormement a ser
mirat i remirat, més enllà –o potser més ençà–
de
la idea que sustenta el text, i que, un cop més,
presenta
un infant protagonista, l'Enric, que descobreix
la
màgia de la lectura: en aquest cas, insistint
en
el poder d’aquesta per fer volar la imaginació.
(Teresa
Duran, a "Faristol")
Finalment l’Enric entén allò
que la seva mare li havia volgut expressar quan li va regalar el primer llibre: amb la lectura i la imaginació podem arribar on sigui i aconseguir tot el
que desitgem, fins i tot volar. És possible que el missatge sigui massa
optimista i a moments un pèl massa exagerat. Però la tasca inesgotable de
fomentar la lectura i de crear lectors necessita aquesta dosi d'entusiasme, de
màgia i d'eufòria per part dels grans si volem que els futurs lectors
l'assumeixin amb la mateixa passió i fidelitat.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada