dilluns, 13 de març del 2017

"La muntanya de llibres més alta del món", de Rocío Bonilla



I un dia, de sobte... va entendre què
li havia volgut dir la mare! Que encara
 que ell no pogués volar, la seva imaginció
sí que podia fer-ho. De fet, es va adonar que
no havia deixat de volar d'ençà que va
 començar a llegir el primer llibre.

Segurament que llegint no solucionarem tots els nostres problemes Ni els nostres ni els de la nostra quitxalla. Segurament llegir tampoc no ens farà feliços del tot. Encara menys ens convertirà en persones famoses i riques. Amb prou feines serem més intel·ligents. Però allò que és segur és que llegir ens farà passar molt bones estones perquè ens emocionarà i ens farà viure experiències insòlites. I amb això en tenim prou per seduir els nostres infants i regalar-los un plaer d'aquestes dimensions. "La muntanya de llibres més alta del món", obra de Rocío Bonilla i publicat per Animallibres, ens hi ajudarà. Sens cap mena de dubte!


       No ens ha d'estranyar doncs que es publiquin àlbums i altres textos, dirigits als més petits de la colla, que continguin un missatge a favor de la lectura i al poder dels llibres i de la imaginació. Aquest és el tema central d’aquest conte de Rocio Bonilla que té com a protagonista l’Enric, un nen que somnia en poder volar però que per més que s'hi esforça no ho aconsegueix amb els seus propis recursos fins que un bon dia la seva mare li diu que hi ha altres maneres de volar. I li posa un llibre a les mans.

Al principi, l'Enic no la va entendre, però es va asseure al jardí i va començar a llegir, sense més. I li va agradar tant el conte que la mare li havia regalat que el va acabar d'una tirada. I resulta que, gairebé sense adonar-se'n, va agafar un altre llibre... i després un altre... i un altre més... El meravellava tot allò que descobria, aprenia o imaginava a través d'ells. Va començar a devorar llibres sense parar i, com més llegia, més de pressa ho feia. No podia parar... I no continuo per evitar explicar el desenllaç malgrat que tots sabem cap on ens portarà la història.

Sí que cal esmentar la importància que tenen en aquest àlbum les il·lustracions de Rocío Bonilla, il·lustracions que ajuden -i molt!- a satisfer la curiositat i a rebre l'impacte acolorit d'unes excel·lents aquarel·les que atrauen la mirada del lector una vegada i una altra. Són il·lustracions que reten un homenatge al món de la Literatura, plenes de detalls, de tons molt suaus i que conviden a somiar i a imaginar fins i tot més enllà del que el text descriu. És a dir, que conviden a volar.

Les aquarel·les de Rocio Bonilla 
converteixen aquesta nova publicació
en un àlbum que incita enormement a ser
 mirat i remirat, més enllà –o potser més ençà–
de la idea que sustenta el text, i que, un cop més,
presenta un infant protagonista, l'Enric, que descobreix
la màgia de la lectura: en aquest cas, insistint
en el poder d’aquesta per fer volar la imaginació.
(Teresa Duran, a "Faristol")



Finalment l’Enric entén allò que la seva mare li havia volgut expressar quan li va regalar el primer llibre: amb la lectura i la imaginació podem arribar on sigui i aconseguir tot el que desitgem, fins i tot volar. És possible que el missatge sigui massa optimista i a moments un pèl massa exagerat. Però la tasca inesgotable de fomentar la lectura i de crear lectors necessita aquesta dosi d'entusiasme, de màgia i d'eufòria per part dels grans si volem que els futurs lectors l'assumeixin amb la mateixa passió i fidelitat.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada