Només obtens alguna cosa dels llibres si ets capaç
de posar alguna cosa teva en el que estàs llegint.
(Sándor
Márai)
Jordi, de quaranta-un anys, a qui no
agrada gens llegir, és el protagonista d'aquesta breu història a favor de la
lectura. Quan per Sant Jordi li regalen un llibre, arrufa el nas i el retorna a
la llibreria. Però la llibretera, gran convençuda que llegir és una font de
plaer, mostrarà les seves millors arts i
recursos per convèncer el protagonista dels avantatges d'una activitat tan
atractiva i estimulant.
Fomentar la lectura i encomanar el
virus lector no és una tasca gens fàcil. Els qui hem dedicat temps a aquesta
feina ho sabem. Com ho sap l'Anna, la llibretera d'aquesta història, i com ho
sap Sílvia Tarragó, l'autora del llibre "L'amor i la lectura", que va ser també llibretera durant anys
i sap el pa que s'hi dona. L'editorial Comanegra és qui ha apostat pel llibre,
que es presenta precisament aquesta setmana, i que ve a ser, com diu el
subtítol, "una faula de Sant Jordi" i té aquell gust saborós de
seduir els lectors indecisos i d'encoratjar-los a afrontar la lectura com un
tresor enriquidor que convida a créixer.
No hi ha dues
persones que llegeixin el mateix llibre
(Edmund Wilson)
Les recomanacions de la
llibretera
Anna, la llibretera, quan
el protagonista li retorna el llibre que li han regalat, el rep no sols amb el
màxim interès sinó també amb la plena confiança que es tracta d'un lector
potencial i, per tant, el situa al seu mateix nivell d'interessos culturals.
Això, d'entrada, afalaga en Jordi i afalagaria qualsevol no lector.
A partir d'aquí comença un
petit llistat de recomanacions que la llibretera fa al Jordi. La primera, una
obra inqüestionable: "El petit
príncep" que el Jordi primer rebutja per considerar-lo un llibre
infantil, i per això el vol retornar, però que l'Anna sap que, un cop llegit i
el comentin, l'home s'adonarà de les virtuts del llibre, de la sensibilitat de
l'autor, de la senzillesa del petit personatge així com de la reacció de la
guineu davant de conceptes com el de l'amistat... i el Jordi es trobarà
submergit en un relat ple de sensibilitat que acabarà per captivar-lo. I així s'esdevingué.
I seguirà una segona
recomanació: un llibre, li diu la llibretera, que considero que hauria de llegir tothom i que és tan àgil i reflexiu
com el que t'has llegit: "El cavaller de l'armadura rovellada". El va
escriure Robert Fischer, un autor que va començar escrivint guions per a còmics
com Groucho Marx i Bob Hope...En Jordi ja no va arrufar el nas i se'l va
endur, prometent que li donaria la seva opinió. Una opinió igualment molt
favorable.
La llibretera li recomana
un tercer llibre: "Joan Salvador
Gavina" de Richard Bach, escrit l'any 1970. Tot un clàssic, també. En
Jordi va submergir-se tota la tarda en la història d'una gavina que perseguia
un somni. I es va identificar amb aquella gavina que es resistia a fer el mateix que les seves companyes, cosa que li
acabava costant l'exili lluny del seu estol. A en Jordi no li va costar
gens entendre que l'aventura de l'au era una invitació a deixar anar llast per
posar rumb al veritable anhel del cor.
"No creguis el que els ulls et diuen", començava dient la frase que
més el va colpir. "Només mostren limitacions. Mira amb el teu enteniment,
descobreix el que ja saps i trobaràs la manera de volar".
El temps per llegir, com el temps per estimar,
dilata el temps de viure.
(Daniel Pennac)
La lectura entrava amb
força en la vida del Jordi per enriquir-la: mai abans havia tingut pensaments relacionats amb aquest hàbit. Ni mai
s'havia aturat a contemplar el món sota aquells nous paràmetres. En canvi, ara podia sentir-se tan astorat com
el petit príncep, tan perdut com el cavaller de l'armadura rovellada i tan fora
de lloc com la gavina. Aquelles lectures eixamplaven la seva visió del món
i li proporcionaven una nova perspectiva que li permetia veure's també a si
mateix. Tot d'una, es va adonar que havia
trobat el seu tresor: la capacitat de pensar i sentir les infinites realitats
que contenia la lectura per créixer amb elles.
I la llibretera li fa una
recomanació especial: -Aquest cop la meva
recomanació és que el triïs tu. Que et passegis entre les taules, que remenis
pels prestatges i que n'escullis un, sense prejudicis ni complexos, sobretot
sense complexos. Deixa't seduir pel que et diuen els llibres. En Jordi
accepta la proposta, recorre uns prestatges, agafa un llibre, en llegeix la
contraportada i l'ensenya a l'Anna. Aquesta somriu perquè és un llibre
recomanable: "Siddhartha".
Li comenta que és de Hermann Hesse, escrit als anys vint i està inspirat en la vida de Buda i en els seus ensenyaments. Tracta
sobre les vivències d'un noi hindú que busca la saviesa. Estic segura que
t'encantarà.
I no esmentaré la resta de
recomanacions que l'Anna fa al Jordi. El mateix lector ja les anirà descobrint.
L'Anna havia sabut brandar la seva passió pels llibres. La seva subtil vehemència, forjada d'empatia i comprensió, havia estat
la que finalment havia guanyat la batalla contra el monstre de la desafecció
lectora i havia fet possible aquell Sant Jordi d'ara, tan diferent. Havia passat
gairebé un any i en tot aquell temps havien canviat moltes coses. Perquè la seva visió s'havia
modificat. En Jordi va adonar-se que l'Anna havia estat per a ell com aquell
pou que apareix al final d'"El petit príncep". "El que embelleix
el desert és que amaga un pou en alguna banda", va recordar, evocant la
seva primera lectura. I, per primer cop, va sentir-se feliç d'haver estat àrid
i buit una vegada. La troballa havia valgut la pena.
En Jordi, de quaranta-un
anys, a qui no agradava llegir, es va enamorar dels llibres i juraria que també
de la llibretera. Però aquesta ja és una altra història.
La literatura no és
altra cosa que un somni dirigit.
(Jorge Luís Borges)
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada