Fou l'entranyable Emili Teixidor qui deia que
prohibint llegir un llibre era la millor manera perquè tothom el llegís. I una
veritat com aquesta continua essent ben actual ja que l'actitud de transgredir
i de portar la contrària és inherent als humans. I si els humans són els més
petits de la colla, encara més.
Això és el que aconsegueix l'escriptor australià Andy
Lee, junt amb l'il·lustrador Heah McKenzie, en aquest excel·lent àlbum de l'editorial
Brúixola que porta per títol "No obris aquest llibre". L'objectiu del conte és demostrar que la
tafaneria, la transgressió, la curiositat i fins i tot la desobediència augmenten
com més es prohibeixen. Però allò que no es pot prohibir mai d'un conte és el
somriure final, innocent i feliç.
I això que els autors de l'àlbum ja avisen des de la
primera pàgina:
Uiii...! Has obert aquest llibre...
M'imagino que ho has fet sense voler, oi?
No et preocupis:
aquestes coses passen.
No estic enfadat.
Tot i que, sisplau
no giris el full!
Però el lector segueix avançant i transgredint alhora,
malgrat els incansables i persistents advertiments de tota mena i malgrat les
il·lustracions més cridaneres i espectaculars:
Però, com pot ser…!
Que potser no m'he explicat prou bé?
Només t'ho demanaré un cop més
i ara ben clar...
Sisplau, no giris el full!
Res a fer... El petit lector s'ho passa bé girant pàgines
i rient-se dels avisos... Fins que arriba al final i descobreix, és clar, per
què li prohibien girar pàgina. Un final que no avançaré i que ja descobrirà
cada lector pel seu compte. I allò que d'entrada descobrirem els grans serà que
no calen grans arguments per divertir el lector. Una bona idea, encara que
simple, si és enginyosa i espontània, pot tenir també efectes molt saludables.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada