"Per
a tots els qui estimen la diada de Sant Jordi i cada any la celebren d'una
manera molt especial". Aquesta és la dedicatòria amb què l'autor d'aquest àlbum, Pere Martí i Bertran, inicia el seu relat sobre una
de les històries més explicades, més escoltades i més versionades de la
literatura per a nois i noies de casa nostra.
"El cavaller Sant Jordi", il·lustrat amb
espectaculars dibuixos de Lluís Masachs i publicat per Barcanova és una nova mirada
a la coneguda llegenda del drac que sucumbeix sota la llança del cavaller,
l'escena sangonosa més emocionant i esperada per als lectors més joves que
respiraran tranquils davant la victòria del Cavaller de la mateixa manera que
ho farà la princesa.
Que sigui escrita amb rodolins senzills i ben
entenedors no vol dir que la història no contingui un cert nivell de
contundència. Així és com Pere Martí
descriu l'escena principal:
Sant
Jordi amb espasa i llança,
ben
decidit que s'hi atansa.
El drac,
mig estabornit,
deixa
descobert el pit.
El
cavaller no s'ho pensa:
li clava
la llança immensa.
El drac
deixa anar un gran crit
i es
remou molt mal ferit.
Ben
clavada fins al cor,
tots
veuen que el drac es mor.
Li surt
un gran doll de sang,
que
deixa mig xop el sant.
La història, però, ben coneguda i reconeguda per al
lector, sempre acaba bé i l'autor ho vol deixar ben clar:
"Princesa,
no tingueu por,
sóc el
vostre salvador."
Ella
comença a dansar;
diu que
s'ha de celebrar.
Abraça
el sant, decidida,
i el
besa ben entendrida.
Sant
Jordi, força vermell,
l'hi torna, n'hi fa un parell.
...
Al cap de poques setmanes,
ja repiquen les campanes...
És difícil saber per què una
història tan senzilla arriba a provocar tantes versions, tantes mirades i
tantes emocions... per què tants escriptors li han dedicat i li continuen
dedicant tanta atenció... Poc importa als lectors més joves saber la
resposta... I fan bé. Allò que realment els entusiasma és deixar-se seduir per
la màgia d'una història tan senzilla i atractiva.
I vet aquí, s'ha acabat,
aquest conte ben rimat.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada