"En Jordi i el drac", per a tots els Jordis i els dracs

 La llegenda de Sant Jordi i el drac ha provocat i provoca tantes versions, tantes mirades, tantes emocions... com el nombre d'escriptors que l'han descrit, explicat i il·lustrat al llarg de la història. La creativitat i la inventiva és exuberant i  fantàstica i els lectors joves no es podran queixar mai que, almenys en aquest tema, no se'ls hagi tingut en compte.

La versió que presento avui és la del suec Aron Dijkstra (Sneek, 1992) i porta per títol "En Jordi i el drac". El text i les il·lustracions són del mateix autor i l'àlbum és editat per Animallibres a partir de la traducció que n'ha fet Maria Rosich. Divertits diàlegs i excel·lents il·lustracions afavoreixen i proporcionen una lectura divertida i  distreta que centrarà l'atenció dels lectors joves fins al final.

L'inici del conte és més o menys el de sempre: el petit Jordi es mor de ganes de derrotar el drac Banyatrencat. A partir d'aquí la versió comença a diferenciar-se de la resta de versions existents: al drac no li ve gens de gust lluitar. I no para d'inventar-se excuses per no haver de fer-ho. Això sí, el Jordi no es rendirà així com així... i arrenca una escalada per part del noi on la seva tossuderia i la complicitat, sobretot del ferrer del poble, acabin desembocant en un desenllaç sorprenent on en Jordi en surt guanyador. O potser en surten guanyadors tots dos? Un desenllaç que no puc descobrir sense el permís d'ells, és clar.

Bon Sant Jordi!

Josep Maria Aloy