Josep Vallverdú (Fot. Berger)
Doncs
sí, ho heu llegit bé. El dia 9 de juliol el degà de la nostra literatura per a
nois i noies complirà noranta-cinc anys. I encara més: als 95 anys, Vallverdú
gaudeix d'una salut de ferro molt envejable i continua escrivint i publicant.
Autor
de més de cent cinquanta obres, la meitat de les quals destinades al públic
jove, Vallverdú ha donat mostres evidents d'una fidelitat als lectors i d'un
compromís amb la llengua i el país que mereixen un reconeixement sincer de tots
plegats, així com un homenatge just i entusiàstic.
Em
temo però que no en sabrem prou, com no en sabem mai prou d'agrair la tasca que
han fet tants escriptors i escriptores que han dedicat temps i esforç a estimular
els sentiments i les emocions i a satisfer les necessitats lectores de la gent jove
de casa nostra.
Em
temo també que les editorials que han publicat llibres de Josep Vallverdú
tampoc no es mostraran massa agraïdes des del moment que es dediquen a descatalogar
molts dels seus llibres, alguns dels quals esdevinguts ja uns clàssics.
Tampoc
no sé si d'aquí a quatre dies tots plegats oblidarem definitivament el seu nom
i la mandra o el desinterès ens impedirà de rellegir i recomanar les seves
obres davant l'excessiva invasió de novetats que ens aclapara, moltes d'elles
ben poc atractives, certament i amb pobres pretensions.
No
sé tampoc si els pares, els mestres, les escoles són plenament conscients de la
importància de difondre els nostres clàssics i del que suposa no sols
conèixer-los i saber coses d'ells sinó sobretot llegir-los, saber que hi són i
tenir-los ben aprop.
(Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó)
I
podria pensar el mateix d'altres autors clàssics com Joaquim Carbó, amb una
obra similar, o com l'Emili Teixidor o Sebastià Sorribas, per dir-ne només quatre.
Oimés quan dels quatre dos ja no estan amb nosaltres. Autors que van escriure
per a nois i noies quan ningú no ho feia perquè eren temps grisos i difícils i
escriure en català no era ben vist per "l'autoritat competent".
(Sebastià Sorribas)
Necessitem
mostrar-los el nostre agraïment i ells necessiten rebre'l per la seva obra, per
les hores i per les pàgines que ens han dedicat a generacions senceres, per la
seva complicitat, pel plaer inoblidable que molts lectors han pogut assaborir
mentre els llegien.
No
els oblidem. Som a temps encara de dedicar-los atenció, reconeixement i de
fer-los un homenatge sincer i efectiu.
Absolutament d’acord amb aquest article. Gràcies per escriure’l.
ResponEliminaRecordo que la meva mare Joana Raspall parlava d'ell, crec recordar que s'havien tractat per coses relacionades amb Cavall Fort i el teatre infantil.
ResponEliminaEll just una década més jove que ella. Junts van treballar per la literatura infantil.
Moltes felicitats per l'obra feta, per cumplir 95 anys i per seguir al peu del canó.