dissabte, 20 d’abril de 2019

“Quin embolic!”, petits textos per llegir tot rient



“La manera més divertida d’encomanar el gust per la lectura és a través del joc, contes rimats, cançons, poemes, embarbussaments perquè ens atrapen amb les rimes i la música, amb el so i les repeticions. Quin embolic! Però quan comencem a estirar-ne el fil, se’ns afinen l’enginy i la imaginació i voldríem que el joc no acabés mai”. Són paraules de les autores –Vanesa Amat, Carme Bernal i Isabel Muntañá- d’aquest recull de poemes, contes i altres textos per llegir tot rient.


Si jo fos un mot,
voldria ser d’aquells que fan riure
Quan els dius en veu alta.

I ens fan riure perquè formen un joc de paraules o de sons o bé perquè expliquen un disbarat, un fet esbojarrat. Amb la llengua ens hi podem “embolicar” i passar estones ben divertides. Aquest és el sentit d’aquest llibre, que combina creacions d’autors actuals amb textos de la cultura popular. “Quin embolic!” és, doncs, una invitació no sols a llegir rient sinó també a gaudir del joc de paraules que ens ofereix la literatura.





Diuen que...
Va fer com el cavall de Sant Martí,
que va viure fins que va morir.
(Miquel Desclot)

El llibre conté una gran diversitat de textos. S’hi combinen creacions d’autors actuals amb manifestacions de la cultura popular més antiga, amb la idea de mantenir, recuperar o expandir tot tipus de literatura. El repertori seleccionat s’estructura en sis apartats temàtics que conflueixen en un únic element: mostrar que la llengua també és joc. Cada apartat porta un títol que inclou sempre el mot “embolic”, “embolicar”... i conté tan aviat un poema (Miquel Àngel Llauger, Salvador Perarnau, Núria Albó, Miquel Desclot, Joana Raspall, Joan Amades, Pere Quart o Salvador Comellas, entre d’altres), així com alguns contes o rondalles (Albert Jané, Xesco Boix), o bé embarbussaments o algun acudit o una endevinalla...El llibre ha estat il·lustrat per Morad Abselam, animador i dissenyador, Són il·lustracions divertides que ajuden a llegir els textos i a provocar que els lectors acabin sempre amb un somriure de complicitat als llavis. Embolica que fa fort!





Sabeu què diuen? Que...
De músic, boig i poeta,
tots en tenim una miqueta.

Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari