Jordi Sierra i Fabra, l'escriptor imparable

Jordi Sierra i Fabra 

Estic convençut que l'escriptor Jordi Sierra i Fabra donaria la vida per escriure. De fet, des que el conec he pogut observar, esparverat, com dedica les vint-i-quatre hores del dia a escriure o, si més no, a barrinar noves històries. És l'escriptor imparable!

Imparable i inesgotable pel que fa a idees, projectes i noves històries. Històries escrites en castellà, llengua que domina a la perfecció. Històries que dibuixen qualsevol tema d'actualitat o no, que sedueixen petits i grans, però sobretot als adolescents, el seu públic més fidel i fervorós.

És difícil seguir-ne la trajectòria i més difícil encara llegir-ne tota la producció. Els seus llibres s'acumulen ininterrompudament damunt qualsevol taula de qualsevol estudi. Només ell sap amb tota certesa els títols que ha publicat. Els lectors, això sí, tenen clar que qualsevol títol seu té la capacitat d'atraure la seva atenció i que Jordi Sierra i Fabra els recompensa amb bones dosis d'intriga, de sensibilitat i d'aventura.

Per a petits i grans, indiscriminadament

Els temes que més domina l'escriptor són, d'una banda, aquells que parlen amb un llenguatge i d'una problemàtica propera als joves. Són històries que deixen empremta. A mi, personalment, la història del nen violinista que actuava al Palau de la Música i la seva relació amb un rodamón de la Rambla barcelonina, que també tocava el violí, no m'ha desaparegut mai més del cap. I parlo d'una novel.la Concert en sol major publicada per Columna l'any 1997, a la col.lecció "Columna Jove".

Jordi Sierra tant escriu sobre temes on la música hi és sovint present -ell és un gran coneixedor i estudiós de la història de la música- com també sobre qualsevol tema que denunciï alguna problemàtica de caire social. Així per exemple la violència, les drogues, el racisme, els problemes habituals, o no tant, dels nostres joves, entre els quals també el suïcidi, com s'esdevé en la novel.la El dolor invisible (Empúries, 2002) obra que en aquests moments s'està representant en versió teatral... També la guerra: Els focs de la memòria (Bromera, 2007) és una interessant novel.la sobre la recuperació de la memòria històrica en un poble petit on troben una fossa comuna en la qual van soterrar tretze homes del bàndol republicà torturats i assassinats durant la Guerra Civil.

 Generalment es tracta d'obres colpidores on l'autor combina uns ingredients en dosis equilibrades perquè generin interès i despertin l'atracció dels lectors. Una obra prolífica -més de dos-cents títols- que, escrits a raig, poden fer pensar en una certa repetició tant dels temes com dels esquemes narratius. Però el públic lector ho accepta perquè sap que no en quedarà decebut ja que l'autor sempre troba nous recursos per arrossegar-lo cap a la lectura. Molts d'aquests títols tenen un ritme vertiginós que fa que sigui difícil abandonar-ne la lectura, fet que denota ja el poder d'atracció i les habilitats d'aquest escriptor. 

Hi ha un Sierra i Fabra per a nens

I gens menyspreable, tanmateix. En alguna ocasió ja vaig escriure sobre les narracions més infantils d'aquest escriptor i la força i vitalitat que desprenen. Llibres com El festival de les paraules (Edicions del Pirata, 2008), Un llibre monstruós (Cruïlla, 1990) o bé  Kafka i la nina que se'n va anar de viatge (Empúries, 2008) o, fins i tot, El nen que vivia als estels (Alfaguara/Grup Promotor, 1996) són una mostra més de la facilitat que té l'autor per transmetre missatges positius i encoratjadors a uns lectors ben joves. La sensibilitat de Sierra i Fabra és un ingredient abundant i abundós dins la seva obra.

 Un dels últims títols publicats, precisament, és un petit conte, molt infantil que acaba de publicar l'Editorial Fil d'Aram. Aquest conte és un botó de mostra de la capacitat d'aquest escriptor per escriure tan per a adults i per a adolescents com per a una mainada ben jove. La historieta, escrita en versos, està molt ben editada i és un petit recorregut per aquelles coses que l'avi ja no pot fer -tot i que avui tenim avis i àvies prou joves- com córrer, anar de pressa o jugar a futbol... però, en canvi hi ha moltes altres coses que sí que pot fer, com explicar contes -en sap la tira, / tothom se'l mira-, o fer pessigolles -em fa riure / i em sento lliure-, i, sobretot, estimar amb delit -i jo l'estimo a ell, / perquè és dolç i vell.. Les il.lustracions de la lleidatana Sílvia Cabestany ajuden molt i molt a disfrutar dels poemes i assaborir-ne les diferents mirades que ajuden als joves lectors a treure'n el màxim de partit.

 Es parla sovint del fenomen Sierra i Fabra. No sé si a ell li agraden aquestes afirmacions. En tot cas, si hi ha fenomen o no això ho dirà el temps i sobretot ho diran els lectors. De moment és un autor molt llegit i venerat. A part d'escriure novel.les dirigeix també una Fundació per ajudar a desenvolupar la lectura i l'escriptura en països on això no es practica o no s'ensenya. Però aquest ja és un altre tema. Tindrem ocasió de parlar-ne en algun proper comentari.

Josep Maria Aloy