Hi ha qui el coneix pels seus articles a l'AVUI,
publicats entre el 1976 -naixement del diari- i el 1985, en una secció titulada
"El llenguatge". Hi ha qui el coneix per haver estat director de la
revista "Cavall Fort "
durant un pilot d'anys. També és conegut com a traductor i adaptador de molts
còmics, com ara Els Barrufets, el nom
dels quals fou una invenció seva que va donar peu a tot un vocabulari digne de
les més ingènues possibilitats del verb barrufar -perdó de jugar- amb la
llengua. És l'Albert Jané (Barcelona, 1930), l'home que ha estat sempre al
darrera de molts projectes, duts amb rigor, honestedat i molta modèstia i per
als quals ha estat
l'home indispensable.
Jané,
home compromès amb la llengua, ha escrit contes i ha adaptat
tota mena de rondalles. Ningú com ell sap adreçar-se millor al públic infantil
amb un llenguatge precís, elegant, efectiu i amb un punt de dificultat per
estirar els lectors cap a un millor domini de la llengua. No debades és autor també
de més d'una gramàtica de la llengua catalana, d'un diccionari de sinònims, com
també d'uns dietaris i multitud d'articles sobre els temes més diversos. En
aquests dietaris és on deixa entreveure més la seva manera de viure en el món:
ironia, bonhomia i sinceritat. I sobretot, també, l'habilitat i la capacitat de
trobar el mot adequat en el moment just. Posseïdor d'un fort sentit crític
contra moltes de les bajanades que podem veure i viure en la societat d'avui.
Un cronista, en definitiva, de l'evolució lenta d'aquest gènere humà a qui
costa déu i ajuda evolucionar positivament i aprendre per l'experiència.
Autor d'una excel.lent adaptació de L'Odissea
Una de les últimes adaptacions que ha publicat
Albert Jané és L’Odissea d’Homer,
editada per Combel l'any 2008, amb unes excel.lents il.lustracions de Pep
Montserrat. Un llibre que és un autèntic regal que honora no sols els seus
autors sinó també els editors que l'han fet possible.
Albert Jané, extraordinari vivificador de la llengua, en
fa una lectura molt personal, però el seu art literari és present a cada
pàgina, a cada escena, a cada aventura. Un llenguatge que obliga al lector a assaborir
amb atenció un text que realment ha estat escrit per ser escoltat, més que
llegit.
La seva
lectura –diu Carles Miralles en el pròleg- ajudarà a mantenir i acréixer entre nosaltres, ara que sí que tenim de
tot, tota llei d’objectes i productes tècnics, el gust per la paraula i per les
contalles que les paraules conten, el gust de dir, d’explicar i d’enraonar, els
uns amb els altres; el gust de llegir, de viatjar amb la ment, de somiar i
d’aprendre i d’entendre.
Aquest llibre -diu també
Jordi Cervera - és una peça serena, fruit de la reflexió, el treball metòdic i precís
i, sobretot, de l’amor a la feina ben feta i de la creença que calen uns mínims
imprescindibles per tal de mantenir el nivell de qualitat de la nostra cultura,
un reducte que cal alimentar amb bon combustible. De fet, aquests mots, que
Cervera aplica a la versió de L'Odissea,
són mots que realment es poden aplicar a tota la tasca realitzada per l'Albert
Jané durant més de mig segle. Una tasca envejable i fonamental que crec que no
li ha estat mai reconeguda com caldria. Com ja he dit molt sovint, en aquest
país tenim el costum de reconèixer un autor i la seva obra quan ja no el tenim
entre nosaltres. Espero que en el cas de l'Albert Jané això no sigui així.
Jopsep Maria Aoy
Gràcies, Joaquim Carbó, pel teu comentari que adjunto aquí:
ResponElimina"Em sembla molt oportú recordar en asquest bloc l'esplèndida versió de L'Odissea que Albert Jané va publicar fa quatre anys a Combel.
Albert Jané, que avui és un dels acadèmics de la nostra llengua, treballa amb el rigor i l'entusiasme de sempre a l'Institut d'Estudis Catalans. És un savi que no s'ha estat mai d'escriure per als nois i noies. Durant els llargs anys a Cavall Fort, primer com a cap de redacció i després com a director, va ser l'autor de tota mena d'articles sobre els temes més diverses -el llenguatge, principalment-, jocs de paraules, concursos i versions de temes clàssics i moderns, a més dels de creació pròpia. I d'adaptacions al català del millor còmic europeu: Jan i Trencapins, Els Barrufets, Aquil·les Taló, Sergi Grapes, Gil Pupil·la, Filalici i... fins a "La crida del bosc", de Jack London, que s'ha començat a publicat aquest mes de novembre a Cavall Fort.
A destacar, també, les Estances, d'Omar Kayyam, i alguns dietaris, impregnats d'una ironia molt particular, com ara Tal dia farà l'any. O els Noranta-nou contes... I els doblatges de pel·lícules... Una llista tan llarga que no acabaríem mai.
I sempre sense fer soroll, amb discreció i eficàcia. M'atreviria a dir que és un membre de "la poesia secreta".
Joaquim Carbó