"És més difícil de bastir una cançó que sembli senzilla
que no pas un sonet impenetrable i pedregós".
(Miquel Desclot)
Benvinguts, lectores i lectors, al fabulós món de la
poesia. L'espectacle d'avui és impressionant: un sol poeta al mig de la pista
s'enfronta a una perillosa tropa de paraules salvatges i rebels. Noms
feréstecs, verbs indisciplinats i adjectius ingovernables que cal domar,
ensinistrar i fer passar per la roda. Una ocasió única per comprovar, des de
primera fila, l'art de la paraula de Miquel Desclot.
Aquest és el text que figura a la contraportada del
llibre El domador de paraules del
poeta Miquel Desclot, un regal que La Galera
ofereix sobretot als lectors joves per celebrar el cinquantè
aniversari de la seva creació.
Nascuda en l'època més grisa i nefasta de la
repressió del règim franquista contra Catalunya i el català, La Galera
va fer una aportació incommensurable a la represa cultural amb una brillant producció de llibres de
lectura per a la mainada i per a una escola desnonada i desproveïda
barroerament de qualsevol indici de sentit comú i de normalitat.
El
domador de paraules és un aplec de cinc llibres,
tres dels quals ja estaven editats en altres editorials. Són: Bestiolari de la Clara (1992), amb seixanta-tres poesies; Oi, Eloi? (1995), també amb seixanta-tres i Més
música, mestre (2001), escrit sobre tota mena d'instruments musicals. A
aquests tres llibres s'hi han afegit ara dos llibres nous: El domador de paraules i Com
si fóssiu a casa vostra, que plegats sumen més d'un centenar de poesies. El
volum, doncs, amb més de tres-centes pàgines, i editat amb gust i qualitat, recull el bo i millor de la poesia
per a joves de Miquel Desclot. Les il.lustracions de Mercè Galí embolcallen i ajuden a donar encara més alegria a tot el conjunt
Voldria repetir les paraules que vaig escriure en un
comentari anterior, en aquest mateix blog, parlant del Bestiolari
de la Clara: Tot el conjunt de l'obra de
Desclot, a part els aspectes lúdics que aporta al lector jove, és una obra molt
atractiva per les possibilitats que obre: jocs de paraules, humor fresc i
divertit, frases fetes, riquesa del lèxic, la gràcia d'algunes rimes fàcils de
memoritzar... I paral.lelament a tota aquesta sèrie de recursos -i malgrat que
Desclot confessi que és més difícil de
bastir una cançó que sembli senzilla que no pas un sonet impenetrable i
pedregós- és destacable també la senzillesa i el bon gust de l'autor que
sovint se serveix de fets molt quotidians i ordinaris com a punt de partida
dels seus poemes i contes. I és que a un bon escriptor no li calen grans construccions
ni complicades estructures per arribar al cor del lector.
Desclot és posseïdor d'una
sensibilitat extrema i mostra en els seus llibres de poesia un lirisme lúdic,
que també en altres ocasions he esmentat. Miquel Desclot s'ho passa bé domant
paraules i el lector ho té ben fàcil: tan sols deixant-se endur pel seu ritme i
la seva musicalitat i establint complicitat amb el poeta, s'ho passarà tan bé
com ell i, quan això es produeix, és quan es pot parlar de la màgia de la
poesia, de la màgia de les paraules.
En uns moments en què estem celebrant del cinquantè
aniversari de La Galera i del
centenari d'una altra gran poetessa per a joves, Joana
Raspall , és bo felicitar-nos i constatar la bona salut d'un gènere que
sembla que ha perdut la por de presentar-se en públic i rep dia sí, dia també,
el reconeixement i l'aprovació del públic infantil.
Josep Maria Aloy
Vaig tenir la sort de sentir en Miquel Desclot, ara fa un any, parlant de la traducció de poesia al Seminari sobre la Traducció a Catalunya, i va ser un veritable plaer.
ResponEliminaA més, conec la feina de la Mercè Galí i m'agrada molt.
En resum: gràcies per l'apunt i miraré de comprar el llibre!
SU
Que bé, moltes gràcies!
ResponEliminaMercè Galí