El raïm del Sol i de la Lluna, del mallorquí Miquel Rayó

  

El raïm del sol i de la lluna (La Galera, 1983) va suposar la irrupció, en el camp de la literatura infantil i juvenil catalana, de l’escriptor mallorquí Miquel Rayó. D’això ja fa trenta anys. Eren els inicis, a les Illes, de la literatura actual per a gent jove, on tan sols s’havia escrit i publicat una única novel.la: El rei Gaspar (La Galera, 1976)

de Gabriel Janer Manila.

Era un repte impressionant, doncs, escriure una novel.la després d’aquella obra de Janer Manila. Des d’aleshores, aquest agosarat escriptor s’ha anat consolidant -ja compta amb una trentena de títols- com una de les veus narratives més importants i coherents no sols de les Illes sinó de tota la literatura en llengua catalana per a joves.

Trenta anys més tard, aquesta primera novel.la, que va guanyar el primer Premi Guillem Cifré de Colonya, no ha perdut ni l’interès ni la capacitat per enganxar el lector, sobretot el lector jove, que hi continua trobant els ingredients necessaris que fan que una novel.la no desmillori amb el pas del temps. Alguns d’aquests ingredients són: la creació d’uns personatges que entren de seguida en complicitat amb el lector, la mateixa complicitat del narrador, que es dirigeix sovint al lector amb total franquesa i un cert col.leguisme, l’humor que sura en tot moment, les descripcions normalment servides amb molta sensibilitat, i, en general, una exquisida cura pel llenguatge, sovint convertit en protagonista innegable i habitual.

(Setena edició, 1995)

Per damunt de tot però destacaria la sensibilitat per la natura, per les aus, per les plantes i, també, el valor poètic de tota la novel.la i, en general de totes les novel.les d’en Miquel Rayó, que sap teixir l’ambient i l’escenari amb un aire de rondalla que fa de bon respirar. Ho destaca Gabriel Janer Manila en un petit pròleg al llibre i que, com a membre del jurat del premi, va tenir oportunitat de valorar la presència d’aquests ingredients: ...Ens decidírem finalment per El raïm del Sol i de la Lluna, en primer lloc pel seu valor poètic, pel misteri entranyable que sorgeix de la història, pel llenguatge expressiu, per la fantasia que aboca en el relat... Sobretot, per la forma d’estructurar-lo i de confegir-lo. Tot servint-se d’una sèrie d’elements populars, Miquel Rayó basteix una història d’amor a la natura. A través del seu relat cerca de reconciliar-nos amb la natura. La rondalla meravellosa hi és present: màgics i nans, transformacions i encanteris, prínceps i princeses. Però en el fons de tot aquest material, tan ben tractat, hi ha l’emoció profunda de l’home que estima la vida i que ens la voldria fer estimar.

(Era un aucelló magnífic: groc com una pedra d'or

i refulgent com una llenca de sol... Era un oriol!)

El raïm del Sol i de la Lluna, il.lustrat de forma excel.lent i sensible per Francesc M. Infante, és el primer llibre d'una magnífica trilogia on, segons l'estudiosa Caterina Valriu, s'entremesclen i es retroben els personatges de les rondalles mallorquines, els vells mites mediterranis i les fantasies del món cèltic. La petita màgia d'aquesta novel.la es aquell petit miracle que es produeix quan un lector llegeix un clàssic: que després de la seva lectura alguna cosa ha canviat en ell, perquè clàssica és aquella obra que sempre esdevé nova. I clàssic és el llibre que hauria de romandre sempre viu, com ara, El raïm del Sol i de la Lluna.

Les històries de Miquel Rayó neixen de l'evocació i de la fabulació,

però que ens arriben al cor per la seva intensitat emocional

i per la bellesa del seu llenguatge. (Caterina Valriu)

Josep Maria Aloy