Joana Raspall, un centenari pletòric

(Fotografia realitzada per Josep Maria Aloy)

Salvador Espriu, Joaquim Amat-Piniella i Joana Raspall són tres personalitats del món de les lletres que tenen en comú haver nascut fa cent anys i diversos col.lectius s'han llançat a organitzar una sèrie d'actes per tal d'homenatjar-los com correspon.

Una diferència fonamental entre els tres és que Joana Raspall té la sort de rebre personalment el reconeixement general i de viure en primera línia un rosari d'homenatges i reconeixements com mai no s'hauria imaginat, donada la seva modèstia i la seva humilitat.

Aquells que feia temps que treballàvem la seva obra i ens amoïnava el silenci i la indiferència general a mesura que s'acostava el centenari de la poetessa, ens alegrem i aplaudim ara aquesta eufòrica manifestació d'afecte que li arriba de totes bandes.

       Entre el conjunt d'actes ben diversos que s'han organitzat per celebrar l'esdeveniment -recordem que la data de naixement de la Joana Raspall és el dia 1 de juliol- vull destacar el llibre que acaba de publicar Publicacions de l'Abadia de Montserrat i que porta per títol "46 poemes i 2 contes". Es tracta d'un llibre senzill i modest, potser fins i tot massa modest, d'un conjunt de poemes que la mateixa editorial ja havia publicat en llibres anteriors i que ara, una part d'aquests poemes, il.lustrats en aquesta ocasió per Àfrica Fanlo, poden tornar a veure la llum.

Felicito l'editorial per aquesta iniciativa alhora que em faig ressò de les paraules del crírtic i escriptor Sam Abrams, al suplement Cultura d'El Punt AVUI de la setmana passada, quan deia: ... el millor que podem fer per festejar l'efemèride, més enllà de les mostres d'estima pública i col.lectiva que tenen el seu sentit i la seva gràcia, és visibilitzar l'obra poètica de l'autora, una obra gairebé secreta pel gran públic lector de poesia....

Sam Abrams però va més enllà i reclama, en aquest mateix article, una iniciativa més enèrgica i contundent per part de les editorials: l'edició de l'obra completa de tota la seva producció poètica, una reivindicació que també ha fet en diverses ocasions el poeta Miquel Desclot. Diu Sam Abrams: ... a banda de confeti, l'Any Joana Raspall ha de deixar una obra completa perquè l'autora sigui més visible i ocupi el lloc que veritablement li correspon dins el panorama de la poesia catalana del segle XX. No es tracta d'una tasca impossible reunir tota la producció lírica de l'autora per a infants, joves i adults, que ha anat publicant al llarg dels anys entre Petits poemes per a nois i noies (1981) i Jardí vivent (2010). És només una qüestió de fermesa, de voluntat i de compromís.

El volum que presento avui, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, és una iniciativa molt lloable però s'ha d'anar més enllà i no es pot deixar passar l'ocasió que proporciona aquest Centenari perquè les editorials que han publicat la poesia de Joana Raspall (La Galera, Baula, P.A.M., Abadia i El Cep i la Nansa...) facin un últim esforç... un últim gest... un últim reconeixement...

Josep Maria Aloy