Dos nous contes infantils, dos nous regals, de Joaquim Carbó

Perquè tots els nens i nenes s'adonin que al bosc,

més enllà de la molsa, les plantes i les branques dels arbres,

hi ha unes bestioles que hi viuen i mereixen tot el nostre respecte.

(J.C. i M.To)

  

Fa poc comentava, en aquest mateix blog, el seu últim volum de la sèrie del detectiu Felip Marlot i sense distreure's un moment, Joaquim Carbó, ja ens torna a regalar dos productes més de la seva factoria, en aquest cas dos contes breus no sols ben escrits sinó també molt ben il.lustrats i molt ben editats: La fàbrica de contes i Concert de nit. Els dos amb dibuixos de Montse Tobella i editats per Baula.

       Si el primer, La fàbrica dels contes, pretén donar a entendre que els contes no desapareixeran mai... i que la fantasia, la màgia de les paraules, els mots... tenen necessitats de fer-se sentir sempre i arreu perquè sempre i arreu hi ha orelles a punt per escoltar-los i sentiments abocats a entendre'ls... el segon, El concert de nit, és el resultat d'un text breu però embolcallat tot ell d'una placidesa enorme, d'una gran sensibilitat pel que fa al text i d'unes il.lustracions atractives i molt expressives que captiven qualsevol lector. El resultat és, sens dubte, una sensació de plaer en descobrir que, malgrat la foscor, la natura té un equilibri i una harmonia que els humans hem de respectar tothora. El conte no pretén altra cosa que insistir en aquest punt per tal que el lector no oblidi que ell només és una part molt petita -potser insignificant- d'un gran engranatge. Una bonica lliçó que, per molt apresa que la tinguem, qualsevol moment és oportú perquè algú ens la recordi. I si aquest algú és un escriptor de talla, com Joaquim Carbó, i els dibuixos d'una il.lustradora eficaç com Montse Tobella, l'efecte és molt més clar i atractiu, sobretot per al lector jove.

En el primer conte, la Marina, la nena protagonista, creia que, a la ciutat on viu, les cases altes, els ascensors, les antenes i tota mena de vehicles no serveixen per fer-hi viure contes i poemes i que els contes estan ja tots inventats... però la seva amiga Lola li descobreix que en aquest món també hi ha lloc perquè escriptores, escriptors i artistes escriguin i dibuixin contes divertits i plens d'imaginació... perquè el món d'avui, ben mirat, també pot ser màgic...

Els protagonistes d' El concert de nit, en canvi, són les bestioles del bosc que preparen un concert de nit que no vol ser altra cosa que una metàfora de l'activitat vital i frenètica de la natura on tots estem, i ens hi hem de sentir, implicats. I és amb aquesta intenció que les bestioles, vencent totes les dificultats, munten un concert on cada una d'elles té el seu paper, millor dit, la seva partitura.

Joaquim Carbó, que va començar a publicar els seus primers contes infantils quan va néixer la revista Cavall Fort, l'any 1961, ha arribat a escriure centenars d'històries i continua, inesgotable, als seus vuitanta anys, barrinant-ne de noves, sense aturador. I que sigui per molts anys!

Josep Maria Aloy