Et seguim llegint, Emili!

"... l'inici d'aquest bloc anirà ja sempre més lligat a tu i a la teva obra. I si m'ho permets i no et sap greu, parlaré de tant en tant de tu perquè has estat un escriptor fonamental i un referent per a moltes generacions."

Fa un any que moria l'Emili Teixidor i jo inaugurava el meu blog amb aquestes paraules que acabo de transcriure. La mort de l'Emili va commoure el món cultural però també, molt especialment, el món de la literatura infantil i juvenil.

     Amb la mort de l'Emili, tots plegats vam perdre un escriptor que tenia molt clares les idees de com és important que els joves llegeixin. "Llegir és viure", deia i no desaprofitava cap oportunitat per parlar dels beneficis i de les emocions que provoca la lectura oimés en uns moments en què sembla que llegir sigui una activitat marginal en un món en què preval per damunt de tot la simplicitat de les opinions, el soroll constant i on sigui difícil trobar una estona d'intimitat per abordar una història que si una funció té és precisament ajudar-nos a enfrontar-nos a un món moltes vegades hostil i difícil.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) acaba de publicar, molt oportunament, una petita biografia de l'Emili Teixidor a la col.leció "Retrats" que va oferint aquesta Associació als seus socis. El "retrat" de l'Emili està escrit pel mallorquí Sebastià Bennasar.  

L'última vegada que vaig compartir una estona amb l'Emili, poc abans de morir, fou precisament en la presentació de l'Associació Catalana per al Foment de la Lectura. En aquella taula rodona que jo mateix moderava, l'Emili mostrava un humor excepcional explicant algunes anècdotes de la seva vida de mestre i per tant d'impulsor de la lectura als seus alumnes. I, entre moltes altres coses, ens deia que una vegada li van preguntar per què servia llegir i ell, abusant de la confiança, i amb un somriure als llavis, va contestar a qui el preguntava: -I tu, per a què serveixes?

Evidentment, no cal preguntar-se per què serveix llegir, com tampoc no ens preguntem pas per què serveix fer esport o anar al teatre. I repetia l'Emili: ... encara que sabem que el tresor dels llibres mai no és real i no és essencial per sobreviure, tots els lectors busquen als llibres la metàfora de la felicitat.

Reivindicar la lectura lliure entre els joves

Aquests mots de l'Emili, així com el record de la seva obra, coincideixen avui mateix amb la mobilització que fan, precisament, un bon grup d'escriptors catalans -agrupats sota les sigles APE (Autors en Perill d'Extinció)- davant el que ja s'ha anomenat la "socialització" dels llibres. Es tracta d'un fenomen relativament nou que es duu a terme a moltes escoles del País i que consisteix en la reutilització dels llibres -els de text sobretot, però també els de lectura-, llibres que no són propietat dels alumnes sinó de l'escola fet que provoca que els noies i noies, ja de ben petits, associïn el llibre de lectura amb l'escola. I no només això: també que sentin la lectura com una obligació i que els sigui difícil anar reunint els seus llibres en una biblioteca personal.

No pertanyo al gremi d'escriptors i això em permet poder afirmar que els nostres escriptors i il.lustradors mereixen una atenció i un recolzament que amb invents com el de la "socialització" dels llibres no reben. El conjunt d'escriptors de casa nostra són una riquesa que hem de preservar i sobretot estimar. Tots recordem aquell llibre que ens va emocionar de petits i sempre hem estat agraïts tant a la persona que ens el va recomanar com a l'autor del llibre. Alguns d'aquests llibres figuren encara avui a les estanteries de casa nostra.

Ho deia sovint l'Emili: ... la gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i, per això té més experiències, més emocions, més vides.  És important que els nostres joves llegeixin. I llegeixin en llibertat. I des de ben petits vagin reunint els seus llibres en allò que a poc a poc esdevindrà el seu patrimoni literari, el seu llegat personal: un petit tresor, un tresor que -com deia l'Emili- ens ajudarà a buscar una mica de felicitat.

Deia en el meu primer comentari-carta a l'Emili, ara fa un any, que el seguiríem llegint i que el seguiríem recordant. Serveixin aquests mots per seguir homenatjant un escriptor que ens ha deixat obres per a tots els gustos i per a totes les edats. Des de la sèrie de La Formiga Piga, per als més petits de la família, fins a grans novel.les com Pa negre.

Fa un any que ja no ets entre nosaltres, Emili, i et trobem a faltar. Però ens queda la teva obra i el record de la teva passió pels llibres, per la lectura i per la vida. Et seguirem llegint!

Josep Maria Aloy

Premi Aurora Díaz Plaja a "Mascaró de Proa"

Emili: m'acaben d'anunciar que aquest blog, que va començar com a homenatge a la teva persona i obra, ara fa un any, acaba de guanyar el Premi Aurora Díaz Plaja. Ja és curiós, oi? Quines coincidències! No hi hauràs tingut tu alguna cosa a veure? O potser l'Aurora Díaz Plaja a qui jo apreciava tant? Sigui el que sigui, n'estic content i ja he agraït als membres del jurat i a la AELC la seva decisió que m'honora molt i m'encoratja a seguir treballant per la Literatura Infantil i Juvenil del nostre país. Fins sempre!