dilluns, 23 de setembre del 2013

APE: Autors en Perill d'Extinció



Disabte dia 14 de setembre va tenir lloc
una taula rodona, dins els actes de
La Setmana del Llibre en Català.

El títol de la taula rodona era
"Autors en perill d'extinció?"
Agraeixo que m'hi convidessin a parlar
i aquestes són les paraules que hi vaig dir:


       Com a estudiós de la literatura catalana per a nois i noies, amb els anys -i ja en són molts!- he anat incorporant al meu discurs unes dosis d'incomoditat davant d'una situació -la de la lectura, sobretot- molt complexa i que no resoldrem si no ens ho proposem tots plegats. Per tant crec que he de començar repassant diversos àmbits per intentar demostrar que el foment de la lectura és feina de tots.

M'incomoda viure en una societat on el llibre no ocupa un lloc de primera necessitat, on la LIJ és considerada una literatura de segona categoria o una literatura menor i on la lectura sigui una activitat cada vegada més difícil per l'enorme sèrie d'altres estímuls que avui ens distreuen a tots, especialment a la mainada, pel soroll habitual que no para i per les dificultats de trobar un lloc tranquil on els lectors ens puguem concentrar i disfrutar d'una història. O sigui: on el lector es pugui retrobar ell mateix davant d'una història.

M'inquieta viure en una societat on la meitat de la població no llegeix. Això vol dir que molts editors publiquen la meitat del que presumptament podrien publicar i, per tant, també molts escriptors segurament escriuen menys del que potser voldrien i desitjarien. M'inquieta molt una societat com aquesta. Però la societat està formada per persones:i el primer grup de persones es diuen pares. Se'n diuen i ho són. I tenen unes obligacions...



Els pares

Trobo bastant pobre que molts, molts pares no mostrin una preocupació per acostar els llibres de lectura als seus fills i filles; dic molts pares, òbviament no tots, per sort. I també trobo poc estimulant que molts pares no llegeixin mai. I no sols això. Quants pares o mares (parlaré sempre amb un sol mot per als dos sexes) tenen la seva biblioteca personal a casa? Quantes mares es preocupen que els seus fills tinguin una biblioteca incipient que vagi recollint aquells llibres que han llegit, sobretot els que més els han emocionat i que a la llarga constituirà el seu patrimoni literari? Quantes famílies comenten les lectures amb els seus fills, quantes saben quins llibres està llegint la mainada en tot moment? Em pregunto perquè molts pares es preocupen tan poc per la lectura. Bé es deuen preocupar, suposo, de l'alimentació equilibrada dels fills, o de la necessitat dels seus fills de fer un esport o de tenir una bona salut... però, i de la lectura?

La societat, deia, està formada per persones. I un segon grup de persones el constitueix tot el personal docent.

Els mestres

A favor de tots ells diré que tenen el greuge de rebre l'encàrrec -entre molts d'altres- d'haver d'ensenyar a estimar la lectura perquè molts pares no ho han fet mai. Simplement ho han deixat per l'escola i així es treuen un pes de sobre. I si els fills no surten lectors no serà perquè ells no ho hagin delegat.

Els mestres constitueixen un àmbit d'una gran dignitat i, alhora, d'una enorme responsabilitat. Quants mestres coneixen els autors de literatura infantil? Quants segueixen i llegeixen les novetats -almenys algunes- que van sortint al mercat? Quants les recomanen, les comenten, les estimulen? Quants mestres parlen del llibre que estan llegint ells? Quants treballen un llibre, porten l'autor a l'aula, i esgresquen un debat? Quants mestres van llegir durant el curs passat poemes de la Joana Raspall i van explicar, als seus alumnes, que es tractava d'una iaiaona de cent anys i, per tant, de la poetessa més veterana del País? D'un país que té grans poetes i grans escriptors? Quants mestres intenten seduir els alumnes perquè estimin els llibres en comptes d'amoinar-los a base de proves i controls que no desperten cap plaer per la lectura i més aviat fan que els alumnes s'apartin dels llibres com si fossin objectes perillosos i avorrits? Foragitar lectors de la lectura és un crim, diu la Laura Borràs. I si ho diu ella, jo m'ho crec... I Albert Aixalà es preguntava fa pocs dies en un article a "Núvol": -Què ho fa que donem tan poc valor al gust per la lectura? Què ens ha portat a fomentar activament el desinterès dels nostres alumnes vers els clàssics? M'incomoda i em cansa haver d'estar permanentment parlant amb aquests termes.

Les AMPA

Tot aquest preàmbul em serveix per entrar en el tema de la taula rodona d'avui: la reutilització dels llibres de lectura i el perill d'extinció dels autors. Les AMPA s'han proposat afavorir les economies familiars i fer que els llibres es puguin reutilitzar. Això en principi no és cap mala idea. I per als llibres de text entenc que pugui arribar a ser una fórmula molt atractiva i generosa. Però els llibres de lectura, que tot sigui dit de passada, són els més barats, de tots els llibres escolars, i estan cridats a conformar, com ja he dit, la biblioteca personal dels nostres fills, molts dels quals poden haver heretat els llibres de la biblioteca personal dels pares i potser dels avis i que són llibres propis, personals que el seu amo pot guixar, subratllar, marcar, olorar, i sobretot fer-se'l seu per rellegir-lo si cal, per deixar-lo, per regalar-lo... Les AMPA es proposen el que en diuen "socialitzar els llibres" i els llibres de lectura no ens cal socialitzar-los. Això ja ho fan les biblioteques i és un treball molt lloable. A l'escola i dins les famílies, els llibres s'han d'individualitzar perquè no hi ha res més personal que guardar els tresors que han marcat la pròpia infantesa. No socialitzem pas la bicicleta, o bé la raqueta de tennis i altres eines que ens han acompanyat sempre. Que són cars els llibres? No pas més cars que qualsevol altra despesa que fem per als nostres fills. Diem que són cars però no dubtem a comprar-los el mòbil d'última generació. En què quedem?



Els autors

I vull parlar dels autors, és clar... i de l'APE. Diuen els autors i també els il.lustradors que estan en perill d'extinció. Si ells estan en perill d'extinció els crítics ja fa temps que ens hem extingit... També crec que estan més en perill d'extinció algunes llibreries -n'hem vist tancar unes quantes, ara com ara- que no pas els bons autors... Igualment ho tenen més difícil algunes editorials que fan mans i mànigues per anar publicant amb gran prudència i amb comptagotes. També en coneixem moltes. Qui no està en perill d'extinció en una societat tan canviant? O potser està en perill d'extinció la mateixa lectura? La lectura com a plaer? O potser els mateixos lectors?

És evident que hi ha alguns autors en perill d'extinció, dissortadament... Els escriptors catalans de literatura infantil i els il.lustradors no s'han guanyat mai la vida només fent d'escriptors o d'il.lustradors. Ni quan eren mitja dotzena, als anys seixanta i setanta, sempre han hagut de treballar en una feina paral.lela que no era aquesta. Escriptors com Vallverdú, Carbó, Teixidor o Sorribas o Pep Albanell -per dir-ne uns quants noms- van treballar com a mestres, com a treballadors de banca... fins a la jubilació. Si això passava quan només eren mitja dotzena que no passarà ara que hi ha més d'un miler d'escriptors per a gent jove, en català? I quina conseqüència té tot plegat? Doncs molt fàcil: aquells escriptors que no aportin novetat en el món del llibre, que escriguin històries que no acabin d'atrapar al lector, que no l'emocionin i no l'estimulin...seran inexorablement oblidats per part dels lectors mateixos. Com ha estat fins ara.... Deixeu-m'ho dir clarament: s'extingiran sols. Autors que potser haurien d'haver calibrat abans el poc impacte dels seus llibres. Perquè publicant llibres que no sedueixen potser estan privant que d'altres llibres excel.lents no brillin tant i no destaquin.

I acabo: no s'extingiran els autors que han sabut recrear per exemple un clan de bruixes catalanes, o una colla d'amics d'un barri humil o un gosset tan simpàtic com entremaliat que fa tombarelles o qui s'ha inventat una guia fantàstica o una sèrie de cases, unes a sobre i unes altres a sota... Els bons escriptors no s'extingiran perquè els lectors volen llegir bones històries, perquè els lectors saben apreciar allò que val la pena i una bona història sempre serà rebuda amb tots els honors... És evident, és clar, que hi ha bones històries que també passen desapercebudes, però això obriria un altre debat, segurament.

Si una cosa hem de cuidar és la formació dels lectors, de bons lectors, entusiastes de la Literatura en majúscules... El que hem de procurar és que no s'extingeixin els lectors perquè si no s'extingeixen els lectors no s'extingiran els els editors, ni els llibreters, ni els autors. I amb una mica de sort, no s'acabaran d'extingir del tot ni els crítics. Un gran repte que depèn de tots plegats!


Josep Maria Aloy

4 comentaris:

  1. Primerament, felicitats pel premi obtingut. Després dir que estic d'acord amb tot el que dius. Jo quan vaig a una llibreria, m'esgoto abans de decidir.me per un llibre, en surten tants! com saber quins són els interessant i bons, a vegades un autor fa un llibre bo i a partir d'aquest ja sembla que tot el que escriu tindrà la mateixa qualitat, i no sempre és així. Els pares busquen extra-escolars pels fills, no saben que si els ensenyessin a estimar la lectura i gaudir d'ella, el fill podria estar hores llegint i s'estalviarien pagar l'activitat. Als mestres se'ls carrega tantes coses! i les AMPES, poques hi han que facin l'activitat de biblioteca, conta, o cosa semblant.Normalment es pensa amb el físic més que en la ment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Imma, pels teus comentaris. Fomentar la lectura i crear lectors, realment, és feina de tots!

      Elimina
  2. Comprenc i comparteixo en bona part els teus plantejaments, Josep Ma, però crec que hauríem de fer un esforç per a intentar veure el got mig ple. Que la meitat de la població sigui lectora és la millor dada lectora de la història. Que es publiqui menys, si s'és més selectiu, tampoc em sembla malament. Segurament s'estava editant massa material que no tenia prou qualitat ni era interessant.
    Que escriptors i il·lustradors hagin de fer compatible la seva tasca amb d'altres feines remunerades potser no és la situació ideal, però tampoc crec que perjudiqui la seva voluntat de produir nous títols.
    Que les AMPES reutilitzin d'un any per l'altre els llibres de lectura suposa rendibilitzar la inversió feta i allargar la vida d'un llibre (no oblidis que són llibres que s'han comprat i pagat a preus de mercat). I pot obrir la porta a comprar altres títols de l'autor llegit per part de la família. Qui ja té biblioteca familiar la manté i sempre en pot començar alguna altra. No s'hi perd res. En tot cas, no s'hi guanya tot el que podria guanyar-se.
    Et diré més. A la meva escola l'AMPA s'ha organitzat per a suplir el servei de bibliotecari que teníem (una retallada més, entre tantes), gestionant el servei de préstec.
    El que et deia, cosa de veure el got mig ple. Hi ha motius per a l'esperança malgrat tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, pels teus comentaris.
      És cert que es pot veure el got mig ple o mig buit. Però seria bo veure'l més ple que buit, és clar. I per això alguns ens queixem i voldrien que la lectura fos una activitat habitual en la nostra societat i generés una font de plaer als qui s'hi acosten... sobretot als joves.

      Elimina