Joana Raspall (1913)
La
poesia de la Joana Raspall ha donat,
dóna i donarà molt de si. Ho hem pogut comprovar durant aquests últims anys i sobretot en l'any
del centenari de la veterana poeta durant el qual multitud d'escoles i d'alumnes
s'han submergit en la seva obra i s'han divertit amb els seus versos carregats
de mots sensibles i rics.
La poesia
de la Joana Raspall , més enllà del
seu propi atractiu i interès, que ja hem comentat en diverses ocasions, ens
permet també establir una xarxa de complicitats amb altres poetes catalans que
han tractat, d'una manera o altra, els mateixos temes i ens permet comprovar
les similituds, els diversos estils i tractaments i les formes diverses que han
utilitzat per a expressar-los.
Són
complicitats que criden l'atenció ja que, tot i ser espontànies, transmeten
unes sensacions molt similars. He recollit algunes d’aquestes complicitats. Només
un tast de les moltes que hom pot espigolar en els diversos llibres de poesia
infantil publicats al nostre país.
Complicitats amb els poemes sobre
bèsties
Els
poemes dedicats a alguna bestiola -ben nombrosos dins la poesia de la Joana Raspall -
ens remeten, si hi parem atenció, a diversos poemaris i poetes com ara el Bestiolari de la Clara de Miquel Desclot o bé el Bestiari de Pere Quart, o el de Josep
Carner, i també el de Mercè
Rodoreda o amb llibres com Estimades
feres de Ricard Bonmatí o el de Josep-Francesc Delgado, Endevina que endevinaràs, quin animal seràs...,
com també al de la Lola CasasJosep Vallverdú ,
el Bestiesari d'Enric Larreula, com
també diversos poemes concrets d’un bon grapat d’escriptors (Núria Albó, Núria Albertí, Carles Cano,
Josep M. Sala-Valldaura, M. José Orobitg, Joan Armangué, Marc Granell, Irene
Verdú, Isabel Mingo, ...), fet que, entre altres coses, ens certifica que
les bèsties són un centre d’interès molt atractiu per als lectors joves.
Cargols, gavines, ànecs i oques,
tortugues, papallones...
Un
exemple claríssim: el poema Cargol treu banya,
de Joana Raspall (a, Com el plomissol): Cargol, treu banya, / el cel té una lleganya, / quan li caurà, / l'hort
es mullarà..., ens porta al poema, enginyós i divertit, dedicat al Cargol, de Miquel Desclot: ... la bicicleta m'ha perdut / un cargolet menut
menut. / Si jo te'n dono una fulleta
/ ¿m'arreglaràs la bicicleta? També Joan Armangué (Un gira-sol es gira), té Cançó
del cargol enamorat... i Enric Larreula (Bestiesari), el poema El
cargol. També tenim el poema Cançó de
cargol (Esqueixada de versos, de
M. José Orobitg) i, encara, Caragol,
caragol, de Marc Granell (El planeta
que era blau) i, com no, El cargol, de
Josep Carner (Bestiari). També el
valencià Carles Cano dedica un poema a aquesta bestiola en el seu llibre Poemes sense diminutius. Hi ha, encara, El caragol, d’Irene Verdú (Poemes al jardí). Josep M.
Sala-Valldaura també dedica un poemet al professor Cargol: -Què ensenya, Profe Cargol? / -A no caminar de presseta, / a fugir
lluny del sol / i a dibuixar la closqueta. Tampoc no podria faltar, a casa
d'un lleidatà com Josep Vallverdú : A Lleida fan un aplec / que en diuen del
caragol. / -Del Caragol? Un aplec? / No m'ho crec. Finalment, Isabel Mingo (Sac de poemes) dedica un poema a Els caragols: Cintes de plata, /caminets lluents, / sembla una festa / per on passen
ells!
El poema La
gavina de la Joana (Bon dia,
poesia!): la gavina/ d'ala fina /a la
falda de les ones / fa ratlletes amb el bec... ens enllaça amb La gavina riallera, de Miquel Desclot,
amb Marc Granell a Les Gavines i en
Josep Carner al seu Bestiari... També Núria Albertí té un poema titulat Estol de gavines (Grill Grill i altres animalades).
L'excel.lent
poema L'aranya, de Joana Raspall (Versos
amics): Aranya teixidora, / que
teixeixes fils d'argent, / em faries una xarxa? / Jo la pararia al vent...
ens fa pensar en L’aranya, de Núria
Albó. També tenim L’aranya (D’il.lusió, Déu n’hi do!, de Mar Pavón), i encara l’endevinalla Teixit de forma sibil.lina (Endevina, endevinaràs, quin animal seràs, de
Josep-Francesc Delgado). També trobarem una aranya al Bestiari de Josep Carner i encara el que li dedica Joana Bel (A la nit el bosc belluga). També Núria
Albertí té el poema L’aranya (Grill Grill i altres animalades): Fora la terrassa / s'hi ha instal.lat / una
aranya grassa / que ha fet un brodat; i Enric Larreula, al seu Bestiesari, també. Pere Quart dedica el
poema, Aranya, a aquesta bestiola, en
el seu Bestiari. Al Bestiari de Mercè Rodoreda trobem dos
poemes que vénen a ser un diàleg entre una aranya i un mussol. Es titulen així:
L’aranya al mussol i El mussol a l’aranya que pel seu nivell
de llenguatge potser requereixen lectors més madurs. Per últim encara, tenim Aranya de sostre, del Bestiolari de la Clara, de Miquel
Desclot: A la biga que fa tres / del
sostre del dormitori, / una aranya es fa el dinar/ sense gaire rebombori...
Si Joana Raspall té el poema Les oques (Bon dia, poesia!): ... patoses, feixugues / de dues en dues, / amb
el coll alçat / sobre les pitreres / i el bec mig badat..., en Miquel
Desclot té el divertit poema L'ànec i
l'oca: Un ànec i una oca / damunt d'una roca / embullen la troca / i toca a qui
toca... i Núria Albó, Oques i ànecs
i Ricard Bonmatí, Ànec (Estimades feres): Que s'apartin les granotes! / Vola l'ànec ran del riu, / fa esquí
aquàtic amb les potes / seu a l'aigua i després riu. Tenim L'ànec, d'Isabel Mingo i també, de Josep Vallverdú , on ens diu, l'ànec: ... en qüestió de rius i llacs / tinc la paella
pel mànec.
De Joana Raspall tenim els poemes: La Tortuga (Font de versos i Concert de poesia) i La tortuga i el cargol (Bon dia, poesia!): ... que caminen a poc a poc / cap a l'hort /on,
sempre que tenen fam, / es parteixen silenciosos, / una fulla d'enciam.
Desclot ens ofereix una endevinalla sobre
Tortuga o cargol: Una capsa que camina / sense beure gasolina.
També una endevinalla de Delgado
pretén fer-nos rumiar... La podem comparar amb La tortuga d'en Marc Granell (El
planeta que era blau). També Josep Carner dedica un poema a aquesta
bestiola al seu Bestiari: ... Jo sóc la tortuga, / em diuen poruga /
perquè sempre he dut, / en joia i en pena, / aquest gran escut / damunt de
l'esquena... Una altra poema titulat La
tortuga Cuca, de Núria Albertí (Grill
grill i altres animalades). Pere Quart escriu el poema Tortuga en el seu Bestiari i
Isabel Mingo, el poema Les tortugues: ...
Passet rere passet, / molt lenta, lentament, / avancen les tortugues, / busquen
bon aliment. I, és clar, Ricard Bonmatí al poema Tortuga: A poc a poc / va fent matí, / arriba a un lloc: / ja pot
dormir! / Amaga el cap, / i peus també!, tota ella hi cap / i passi-ho bé!
El rossinyol (Pinzellades en vers, de Joana Raspall ) té complicitats amb el Rossinyol viatger de Desclot i amb El rossinyol de Josep Carner (Bestiari). Mercè Rodoreda, per a lectors
més grans, té un excel.lent Rossinyol
al seu llibre Bestiari: ... Rei
de la negra congesta, / prop de l’aigua que no resta, / sóc tot jo pena punyent...
Il.lustració de Manuel Cusachs
La
delicadesa amb què Raspall descriu La papallona (Escaleta al vent) es correspon amb la que destil.la Miquel Desclot
amb el seu poema Papallona quan diu: Papallona que revoles / per les branques del
roser, / ets el pètal d'una rosa / o una ocella de paper? També és d’una
bellesa excel.lent el poema de Josep Carner, Diu la papallona (Bestiari):
Com a il.lusió tan bella, / cal no
haver-me; fóra un crim. / Per als ulls só meravella / i, dins una mà, polsim.
És una mostra de sensibilitat la que li dedica Josep M. Sala-Valldaura (Tren de paraules): -Què ensenya na
Papallona? / -A pintar tot de flors, / a somiar una lluna rodona / i a
passejar-hi colors; o bé la de
Ricard Bonmatí (Estimades feres).
Mercè Rodoreda també dedica uns excel.lents versos a aquesta bestioleta en el
seu poema Papallona (del seu Bestiari). Un dels últims exemples és
també el poema La papallona (del
llibre Embolic de poemes, d’Isabel
Mingo): Dolça papallona / que vas de flor
en flor, / deixa'm mirar-te / i gaudir del teu vol... És Josep Vallverdú
també qui ens ofereix una divertida escena a l'entorn d'aquesta bestiola en el
poema Papallona: ... Si de cas l'empaites / i a terra no guaites, / t'entrebancaràs, / i
cauràs / de nas.
Podríem
seguir... De material n'hi ha i prou. I si no és amb les bèsties pot ser amb el
pas del temps, amb la natura, amb els sentiments... Només cal posar-s'hi i fer
arribar a la mainada aquest estol de poesia que té el nostre país dedicada als
infants. Un tresor que no podem menystenir i que cal donar a conèixer. Que
tingueu sort!
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada