dilluns, 7 d’octubre del 2013

Treballant la poesia de la Joana Raspall

Joana Raspall (1913)

La poesia de la Joana Raspall ha donat, dóna i donarà molt de si. Ho hem pogut comprovar durant aquests últims anys i sobretot en l'any del centenari de la veterana poeta durant el qual multitud d'escoles i d'alumnes s'han submergit en la seva obra i s'han divertit amb els seus versos carregats de mots sensibles i rics.


La poesia de la Joana Raspall, més enllà del seu propi atractiu i interès, que ja hem comentat en diverses ocasions, ens permet també establir una xarxa de complicitats amb altres poetes catalans que han tractat, d'una manera o altra, els mateixos temes i ens permet comprovar les similituds, els diversos estils i tractaments i les formes diverses que han utilitzat per a expressar-los.

Són complicitats que criden l'atenció ja que, tot i ser espontànies, transmeten unes sensacions molt similars. He recollit algunes d’aquestes complicitats. Només un tast de les moltes que hom pot espigolar en els diversos llibres de poesia infantil publicats al nostre país.

Complicitats amb els poemes sobre bèsties

Els poemes dedicats a alguna bestiola -ben nombrosos dins la poesia de la Joana Raspall- ens remeten, si hi parem atenció, a diversos poemaris i poetes com ara el Bestiolari de la Clara de Miquel Desclot o bé el Bestiari de Pere Quart, o el de Josep Carner, i també el de Mercè Rodoreda o amb llibres com Estimades feres de Ricard Bonmatí o el de Josep-Francesc Delgado, Endevina que endevinaràs, quin animal seràs..., com també al de la Lola Casas, Bestiari. Poemes i cançons.Tenim també el Bestiolari de Josep Vallverdú, el Bestiesari d'Enric Larreula, com també diversos poemes concrets d’un bon grapat d’escriptors (Núria Albó, Núria Albertí, Carles Cano, Josep M. Sala-Valldaura, M. José Orobitg, Joan Armangué, Marc Granell, Irene Verdú, Isabel Mingo, ...), fet que, entre altres coses, ens certifica que les bèsties són un centre d’interès molt atractiu per als lectors joves.




Cargols, gavines, ànecs i oques, tortugues, papallones...

Un exemple claríssim: el poema Cargol treu banya, de Joana Raspall (a, Com el plomissol): Cargol, treu banya, / el cel té una lleganya, / quan li caurà, / l'hort es mullarà..., ens porta al poema, enginyós i divertit, dedicat al Cargol, de Miquel Desclot: ... la bicicleta m'ha perdut / un cargolet menut menut. / Si jo te'n dono una fulleta / ¿m'arreglaràs la bicicleta? També Joan Armangué (Un gira-sol es gira), té Cançó del cargol enamorat... i Enric Larreula (Bestiesari), el poema El cargol. També tenim el poema Cançó de cargol (Esqueixada de versos, de M. José Orobitg) i, encara, Caragol, caragol, de Marc Granell (El planeta que era blau) i, com no, El cargol, de Josep Carner (Bestiari). També el valencià Carles Cano dedica un poema a aquesta bestiola en el seu llibre Poemes sense diminutius. Hi ha, encara, El caragol, d’Irene Verdú (Poemes al jardí). Josep M. Sala-Valldaura també dedica un poemet al professor Cargol: -Què ensenya, Profe Cargol? / -A no caminar de presseta, / a fugir lluny del sol / i a dibuixar la closqueta. Tampoc no podria faltar, a casa d'un lleidatà com Josep Vallverdú: A Lleida fan un aplec / que en diuen del caragol. / -Del Caragol? Un aplec? / No m'ho crec. Finalment, Isabel Mingo (Sac de poemes) dedica un poema a Els caragols: Cintes de plata, /caminets lluents, / sembla una festa / per on passen ells!

El poema La gavina de la Joana (Bon dia, poesia!): la gavina/ d'ala fina /a la falda de les ones / fa ratlletes amb el bec... ens enllaça amb La gavina riallera, de Miquel Desclot, amb Marc Granell a Les Gavines i en Josep Carner al seu Bestiari... També Núria Albertí té un poema titulat Estol de gavines (Grill Grill i altres animalades).

L'excel.lent poema L'aranya, de Joana Raspall (Versos amics): Aranya teixidora, / que teixeixes fils d'argent, / em faries una xarxa? / Jo la pararia al vent... ens fa pensar en L’aranya, de Núria Albó. També tenim L’aranya (D’il.lusió, Déu n’hi do!, de Mar Pavón), i encara l’endevinalla Teixit de forma sibil.lina (Endevina, endevinaràs, quin animal seràs, de Josep-Francesc Delgado). També trobarem una aranya al Bestiari de Josep Carner i encara el que li dedica Joana Bel (A la nit el bosc belluga). També Núria Albertí té el poema L’aranya (Grill Grill i altres animalades): Fora la terrassa / s'hi ha instal.lat / una aranya grassa / que ha fet un brodat; i Enric Larreula, al seu Bestiesari, també. Pere Quart dedica el poema, Aranya, a aquesta bestiola, en el seu Bestiari. Al Bestiari de Mercè Rodoreda trobem dos poemes que vénen a ser un diàleg entre una aranya i un mussol. Es titulen així: L’aranya al mussol i El mussol a l’aranya que pel seu nivell de llenguatge potser requereixen lectors més madurs. Per últim encara, tenim Aranya de sostre, del Bestiolari de la Clara, de Miquel Desclot: A la biga que fa tres / del sostre del dormitori, / una aranya es fa el dinar/ sense gaire rebombori...

Si Joana Raspall té el poema Les oques (Bon dia, poesia!): ... patoses, feixugues / de dues en dues, / amb el coll alçat / sobre les pitreres / i el bec mig badat..., en Miquel Desclot té el divertit poema L'ànec i l'oca: Un ànec i una oca / damunt d'una roca / embullen la troca / i toca a qui toca... i Núria Albó, Oques i ànecs i Ricard Bonmatí, Ànec (Estimades feres): Que s'apartin les granotes! / Vola l'ànec ran del riu, / fa esquí aquàtic amb les potes / seu a l'aigua i després riu. Tenim L'ànec, d'Isabel Mingo i també, de Josep Vallverdú, on ens diu, l'ànec: ... en qüestió de rius i llacs / tinc la paella pel mànec.

De Joana Raspall tenim els poemes: La Tortuga (Font de versos i Concert de poesia) i La tortuga i el cargol (Bon dia, poesia!): ... que caminen a poc a poc / cap a l'hort /on, sempre que tenen fam, / es parteixen silenciosos, / una fulla d'enciam. Desclot ens ofereix una endevinalla sobre  Tortuga o cargol: Una capsa que camina / sense beure gasolina.  També una endevinalla de Delgado pretén fer-nos rumiar... La podem comparar amb La tortuga d'en Marc Granell (El planeta que era blau). També Josep Carner dedica un poema a aquesta bestiola al seu Bestiari: ... Jo sóc la tortuga, / em diuen poruga / perquè sempre he dut, / en joia i en pena, / aquest gran escut / damunt de l'esquena... Una altra poema titulat La tortuga Cuca, de Núria Albertí (Grill grill i altres animalades). Pere Quart escriu el poema Tortuga en el seu Bestiari i Isabel Mingo, el poema Les tortugues: ... Passet rere passet, / molt lenta, lentament, / avancen les tortugues, / busquen bon aliment. I, és clar, Ricard Bonmatí al poema Tortuga: A poc a poc / va fent matí, / arriba a un lloc: / ja pot dormir! / Amaga el cap, / i peus també!, tota ella hi cap / i passi-ho bé!

Joana Raspall dedica un poema a El Ratpenat (Concert de poesia) i Miquel Desclot, una endevinalla a la Ratapinyada: Retall de paraigua / batent a mig aire. Trobarem també El rat-penat, de Josep Carner (Bestiari) i el de Joana Bel, Ratpenat al seu llibre A la nit el bosc belluga. Encara podem trobar el de Núria Albertí, Ratpenat, al seu llibre Grill Grill i altres animalades. També el poeta Pere Quart, en el seu Bestiari dedica un poema, Rata-pinyada, a aquest animal: Esparracada / negra i nocturna / rata-pinyada.... Ricard Bonmatí ho fa al seu llibre Estimades feres. Enric Larreula ens ofereix el poema El ratolí i la rata-pinyada

El rossinyol (Pinzellades en vers, de Joana Raspall) té complicitats amb el Rossinyol viatger de Desclot i amb El rossinyol de Josep Carner (Bestiari). Mercè Rodoreda, per a lectors més grans, té un excel.lent Rossinyol al seu llibre Bestiari: ...  Rei de la negra congesta, / prop de l’aigua que no resta, / sóc tot jo pena punyent...


Il.lustració de Manuel Cusachs

La delicadesa amb què Raspall descriu La papallona (Escaleta al vent) es correspon amb la que destil.la Miquel Desclot amb el seu poema Papallona quan diu: Papallona que revoles / per les branques del roser, / ets el pètal d'una rosa / o una ocella de paper? També és d’una bellesa excel.lent el poema de Josep Carner, Diu la papallona (Bestiari): Com a il.lusió tan bella, / cal no haver-me; fóra un crim. / Per als ulls só meravella / i, dins una mà, polsim. És una mostra de sensibilitat la que li dedica Josep M. Sala-Valldaura (Tren de paraules): -Què ensenya na Papallona? / -A pintar tot de flors, / a somiar una lluna rodona / i a passejar-hi colors;  o bé la de Ricard Bonmatí (Estimades feres). Mercè Rodoreda també dedica uns excel.lents versos a aquesta bestioleta en el seu poema Papallona (del seu Bestiari). Un dels últims exemples és també el poema La papallona (del llibre Embolic de poemes, d’Isabel Mingo): Dolça papallona / que vas de flor en flor, / deixa'm mirar-te / i gaudir del teu vol... És Josep Vallverdú també qui ens ofereix una divertida escena a l'entorn d'aquesta bestiola en el poema Papallona: ... Si de cas l'empaites / i a terra no guaites, / t'entrebancaràs, / i cauràs / de nas.

Podríem seguir... De material n'hi ha i prou. I si no és amb les bèsties pot ser amb el pas del temps, amb la natura, amb els sentiments... Només cal posar-s'hi i fer arribar a la mainada aquest estol de poesia que té el nostre país dedicada als infants. Un tresor que no podem menystenir i que cal donar a conèixer. Que tingueu sort!


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada