Carme Solé Vendrell és una de les il.lustradores
catalanes de més projecció internacional, com ho són també Roser Capdevila -de
qui parlava, aquí mateix,fa unes setmanes- o bé Pilarin Bayés, entre d'altres.
La
Literatura catalana per a nois i noies està farcida de treballs plàstics d'una
gran qualitat i d'una riquesa extraordinària. En el cas de la il.lustradora
Carme Solé Vendrell són conegudes les seves il.lustracions normalment carregades
de dramatisme i d'una sensibilitat gens endolcidora.
La
cara, els ulls de les persones és el que més m'atrau.
De
fet pinto rostres molt grans de nens perquè és
com
si els infants es volguessin expressar...
La seva obra -que comprèn més de mil títols- ha
estat reconeguda i valorada arreu i distingida amb premis importants com el
"Nacional de Ilustración" el 1979 i el 2013; l'Apel.les Mestres, el
1983; el Premi Catalònia, el 1984 o el Crítica Serra d'Or en diverses ocasions.
Al 2006 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el Nacional de Cultura el
2012.
La revista Serra d'Or, en el seu número 651 (març de
2014) li dedica una especial atenció. D'una banda, Vanesa Amat li fa una llarga
i sucosa entrevista i, de l'altra, M. Carme Bernal i Carme Rubio signen un
treball sobre la seva persona i obra sota el títol "Carme Solé Vendrell,
l'art de la il.lustració", un títol que els he manllevat per al meu
comentari d'avui.
El
protagonista de l'aniversari (1983)
era
un home gris
De l'entrevista voldria extreure'n un parell de reflexions
que defineixen molt bé tant la personalitat de la Carme Solé com la seva obra.
Quan se li pregunta per l'ofici de fer llibres per a nois i noies, la Carme
respon: -Fer llibres per a nens és una
responsabilitat. Els nens són la cosa més fràgil que tenim i la millor del
món.... fins i tot els que viuen una infantesa feliç han de saber que a la vida
no tot són flors i violes, i als llibres han de poder-hi trobar respostes.
I quan l'entrevistadora li pregunta sobre l'art de dibuixar, la resposta és aquesta:
-... no és solament dibuixar el que diu
l'escriptor, sinó dir-ho a la teva manera, afegint-hi el que tu creus,
donant-hi la teva mirada. Això és el més bonic i màgic de l'ofici d'il.lustrar.
En
canvi "Raspall" és
un
llibre ple d'alegria i color.
M. Carme Bernal i Carme Rubio en el seu treball
"Carme Solé Vendrell, l'art de la il.lustració" fan, d'una banda, un
repàs a l'obra de la il.lustradora destacant-ne alguns dels títols més
rellevants. Entre d'altres, el conte de Pere Calders, Raspall -comentat en aquest mateix blog- conte que ha estat
qualificat d'autèntic llibre de referència de la literatura infantil a
Catalunya. Carme Solé -diuen les articulistes- tradueix en imatge el realisme
màgic que l'escriptor pretén expressar amb la més simple naturalitat. També són
esmentats La lluna d'en Joan (Hymsa,
1981), una de les obres que ha tingut més difusió internacional, una narració
plena de simbolisme. O bé Els nens del
mar (Edicions Siruela, 1991), amb text de Jaume Escala i que és una clara
denúncia a la situació en què viuen els infants marginats de les grans ciutats
i que mai no llegiran cap conte.
Amb La croada dels nens, Carme Solé
descriu amb escruixidors
tocs de tinta negra
i vermella la sang i
l'horror de la guerra.
Carme Solé ha il.lustrat diverses obres de grans
escriptors entre els quals Pere Calders -que ja he esmentat-; Salvador Espriu -Tereseta-que-baixava-les-escales (1986);
Miquel Martí i Pol -Bon profit (1986),
Joan Silencis (1988) o Per molts anys (2003). En aquest article
també es comenta que són diversos els contes per a adults de Gabriel García
Márquez il.lustrats per Carme Solé i que l'escriptor colombià, com a agraïment,
li va dedicar aquestes paraules: "Escrito para que Carmen lo hiciera ver".
També un conte de Bertolt Brecht va ser il.lustrat per ella. Es tracta del
poema La croada dels nens (Els Contes
d'Aram, 2011), que relata l'èxode d'un grup d'infants alemanys, polonesos i
jueus orfes que fugen del nazisme durant la Segona Guerra Mundial.
"Una nit de tempesta, un cop de mar
arrabassa la salut del pare d'en Joan".
Carme Solé ha rebut molts reconeixements al llarg de
la seva trajectòria com a il.lustradora i com a escriptora. Però d'on li han
plogut més els homenatges ha estat dels joves lectors que han sabut entendre i
valorar els seus textos, la mirada que expressen els seus personatges, una mirada
sovint trista, sovint exigent, i, sobretot l'actitud que ha mostrat sempre la
il.lustradora d'artista compromesa davant una realitat que no sempre és
agradable i que cal canviar si volem formar part d'una societat més justa i
igualitària.
...
he fet moltes obres que haurien de ser conservades,
perquè parlen del més essencial de l'ésser
humà
i
per això no envelleixen, perquè l'ésser humà
per
més que el món canviï,
continua
essent sempre el mateix.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada