L'escriptor Josep Vallverdú és sobretot conegut, en el camp del llibre infantil, per un best-seller que ha fet les delícies de generacions senceres: Rovelló, la història d'un cadell de gos que aprèn a créixer a base de rebre algunes patacades i sobretot a base de superar els obstacles que la vida li presenta. Una mena de faula que els lectors joves han fet seva amb tota la complaença dels millors lectors.
L'enorme
interès per aquesta història segurament que no ha fet justícia però a moltes
altres històries d'aquest mateix escriptor que han pogut passar més
desapercebudes. Una d'aquests històries és la narració que presento avui: El fill de la pluja d'or (La Galera , 1984) l'obra que, després de Rovelló, ha estat més vegades reeditada
i encara es continua reeditant. Enguany es compliran els trenta anys d'una
història molt apreciada que ha sabut mantenir la força i el tremp d'una
aventura amb tots els ets i uts.
El fill de la pluja d'or, així com Rovelló i moltes altres obres d'autors de la mateixa generació que Vallverdú, no sols han marcat una època que encara dura sinó que han esdevingut ja clàssiques. Els seus diversos autors -Carbó, Teixidor, Sorribas, Vallverdú...- són ja els nostres clàssics. Uns clàssics moderns però clàssics en el sentit més ample: són clàssics aquells llibres –deia Calvino- que amb el temps no perden i que cada vegada que els llegim ens aporten coses noves, que és igual que dir que ens diverteixen, ens il.lusionen i ens continuen enriquint com el primer dia.
En uns moments en què la lectura no passa pel seu
millor moment -hi ha passat mai pel seu millor moment?- i sobretot en què
moltes editorials descataloguen precisament alguns d'aquests títols considerats
clàssics, no serà sobrer reconèixer i reivindicar aquelles obres que en el seu
moment van fer forat i van suposar una aportació interessant en el camp de la
literatura per a joves. El fill de la
pluja d'or, doncs, seria un d'aquests títols. Un títol de l'escriptor de
les terres de Ponent que avui molts considerem que és el degà de la literatura
infantil i juvenil catalana; un autor que als seus 90 anys continua escrivint i
enfilant històries.
El fill de la pluja d’or és una
narració magistral que no em cansaré de recomanar ja que constitueix una font
inesgotable de valors i de coneixements. El mite de Perseu, un personatge
fascinant de la mitologia clàssica grega, és el centre de la novel.la que, a
més de poder ser llegida per pur plaer, permet també de ser disfrutada
àmpliament: des del punt de vista formal cal destacar, com en totes les obres
d'aquest escriptor, el seu llenguatge acurat i elegant, la sàvia construcció de
les frases, les descripcions carregades d'intensitat... En l'aspecte mitològic:
la caracterització tan diversa dels nombrosos personatges, la inevitable força
del destí -aquella força negra i decisiva que remou tot l'univers amb una
bufada...-; i des d'una vessant més humana: el valor de la noblesa,
l'esforç, el foc de l'estimació, capaç de canviar el destí...
Una obra curulla de detalls on convergeix el bo i
millor de la literatura d'en Vallverdú: escenes equilibradament patètiques en
l'episodi de les terribles Gorgones o en el de la noia encadenada. La sòlida
mescla d'ironia i ingenuïtat en les escenes del jove Faetó i la d'en Narcís...
I la sensibilitat, ben palpable en l'entendridora escena dels vells Filemó i
Baucis, però sobretot en l'episodi on s'explica com Zeus fa concebre un fill -el
fill de la pluja d'or-a Dánae. Són
planes excel.lents i carregades de poesia i bellesa. Segons Andreu Sotorra, la
novel.la té, a més, una arquitectura equilibrada i un element que la fa encara
més atractiva: els esquitxos d’humor aplicats a l’Olimp, potser l’única manera
de fer aquest viatge literari sense caure en l’afectació. I és que El
fill de la pluja d’or és una obra perfecta, va dir en una ocasió Gabriel Janer Manila , perquè és l’obra d’un mestre.
Josep Maria Aloy
llibre super aburrit no el recomano per a res
ResponEliminaMestre Vallverdú.
ResponElimina