Armada amb pala i escombra
a l'escala del jardí,
la rata presumida
feineja de bon matí...
... així comença aquesta versió de La rateta que escombrava l'escaleta, escrita
per Marc Donat (Barcelona) i il.lustrada per Pedro Rodríguez (Sevilla) i
publicada per Cruïlla el 2013. Un
inici ben normal d'una història que coneix tothom. La gràcia d'aquesta versió i
la seva originalitat és, d'una banda, la forma de narrar-la -en versos-rodolins
escrits amb un llenguatge clar i net- i les complicitats que va establint ja
amb el lector ja amb la rondallística tradicional.
Vaig descobrir aquesta versió quan la professora
Marta Luna, en unes jornades sobre Literatura per a nois i noies organitzades
per FLIC, la comentava a un auditori format per estudiosos del tema. Segons
ella, el mèrit d'aquesta versió és el respecte que mostra cap a la rondalla i
el fet de recrear-la amb aportació de nous personatges, perfilar i exagerar els
trets del gat i la rateta -un gat burleta i una rateta plena de fums-,
expressar-se en un vers de sonoritat magnífica, aportar referències d'altres
contes i faules populars -llops, porquets, llebres i tortugues-, enriquir-la
amb frases fetes, incorporar detalls d'aquell imaginatiu comú. Marta Luna
acabava dient -i així ho va publicar en un comentari a la revista Faristol, 77-
que seria bo que aquest conte arribés a molts lectors joves amb un adult a prop que els ajudés a
apoderar-se de la riquesa lingüística i contextual d'aquesta versió.
.jpg)
No
li cal arribar a casa / que
una cua ja s'hi fa, / llarga
com una nit fosca,
com
un dia sense pa...
Hi ha unanimitat en la crítica -la poca crítica de
què disposa la literatura per a nois i noies- de considerar aquesta obra una
veritable perleta del bon gust i de la feina ben feta i ben acabada. La comenta
també l'autor del bloc "Descobrint LIJ" així com altres veus aquí
i allà. Hi ha un acord a considerar aquest text un model a seguir per a molts
dels escriptors que avui volen publicar i el que fan és només repetir esquemes
que ja són típics tòpics que no aporten res de nou a les lectures per a nois i
noies.
.jpg)
El tercer de la filera
és un tímid ratolí.
"Rateta, gentil rateta,
que et voldries casar amb mi?"
Escriure, ha dit algú, és trobar un tema i una
mirada. I només aquells que saben trobar aquesta nova mirada ajuden a enriquir
la gran Literatura, la Literatura en majúscules. Marc Donat ha sabut trobar una
nova mirada i les il.lustracions de Pedro Rodríguez hi afegeixen també una nova
possibilitat de disfrutar-la i de recrear-la. Perfecte! La Literatura en surt
beneficiada i, per tant, també tots plegats.
I és que
abans d'estarrufar-te
al mirall
com un babau,
hauries
de vigilar
qui
deixes entrar al teu cau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada