La lectura no ens fa més bones persones...

Ni més bones ni més dolentes... Ho deia la Sílvia Cantos en el seu interessant bloc "Us recomano", en un article titulat "El meu fill no llegeix". Hi estic totalment d'acord: no és cert que la lectura ens faci més bones persones. Siguem sincers. Ni segurament no ens fa tampoc necessàriament més feliços.

No enganyem els joves dient-los coses que no són veritat perquè ells saben prou bé que exagerem i, per tant, desconfiaran totalment de nosaltres. Ells més aviat pensen que si realment llegir ens convertís en més bones persones serien ells qui ens recomanarien, a pares i mestres, que llegíssim molt. I si creguessin que llegir ens fa més feliços serien ells els primers a devorar llibres. Qui no vol ser feliç a la vida? I qui no vol tenir uns pares i uns mestres molt més que bones persones?

Els nostres fills i els nostres alumnes no s'acaben de creure el que els diem sobre la lectura. Més aviat creuen que també poden ser feliços sense llegir ni un llibre. Més, encara: la majoria creu que hi ha moltes coses per a ells molt més interessants que llegir i consideren que llegir més aviat és un "pal" que es poden estalviar. I tenen prou raons per creure-ho, sobretot quan miren al seu entorn i no veuen pas que el llibre i la lectura ocupin un lloc de preferència en els gustos de la població. Com poden creure que és important la lectura si la major part dels adults que els predica aquestes idees té la barra de no predicar-les amb l'exemple?

Deia Antoni Bassas fa pocs dies, en un dels seus esplèndids editorials, que "avui passem més estona amb el mòbil que amb res més ni amb ningú més". Davant d'un panorama com aquest, em pregunto quants pares o mares que diuen que la lectura és tan important i necessària estan disposats a buscar un espai i un moment tranquil per parlar de les seves lectures amb els seus fills? Quants s'interessen per les lectures dels seus fills? Quants són capaços de compartir amb ells allò que llegeixen? Quants intenten seduir-los perquè s'encomanin del cuquet de la lectura?

Llegir no ens fa més bones persones ni més feliços, certament, però segur que llegir ens pot fer més rics en sentiments i emocions, més savis en experiències, més cultes en l'art de parlar i d'escriure. Llegir és buscar i trobar complicitats, és moure's en escenaris insòlits, és entrar en contacte amb personatges que probablement arribarem a estimar i patirem de valent quan els hàgim d'abandonar.

Si la lectura esdevé una experiència agradable i atractiva la gent jove llegirà i llegirà molt i no sols en gaudirà sinó que aplaudirà que els recomanem llibres i agrairà que la vida els ofereixi un regal cada vegada que obrin el llibre adequat i topin de nas amb una història potent, que els interpel·li, que els "atrapi", que els emocioni. Perquè no hi ha ningú més procliu a emocionar-se que un adolescent.

Els qui es pregunten per què molts joves no llegeixen haurien de començar a afinar una mica més i preguntar-se allò que ens hauríem de preguntar tots plegats. I allò que ens hauríem de preguntar no és ja, probablement, per què no llegeixen els joves sinó per què, malgrat tot, encara n'hi ha que llegeixen.

Josep Maria Aloy