"Les set caixes", una història colpidora i emocionant

"He llegit molts llibres i articles,

he vist reportatges, però la realitat

supera la ficció d'allò que l'home

pot arribar a fer contra l'home".

(Dory Sontheimer)

"Les set caixes", de Dory Sontheimer (Angle editorial, 2014), és una de les històries més colpidores de totes les que s'han escrit sobre l'Holocaust i el nazisme.

A diferència de moltes d'altres, com ara "K.L.Reich", de Joaquim Amat-Piniella o "Si això és un home" de Primo Levi, "Les set caixes" parteix no pas de les vivències en pròpia pell de qui les pateixen i les escriuen, sinó a partir de les caixes, en total set, de documents que la néta i filla dels qui van viure l'Holocaust van deixar guardades durant anys i panys.

"Què devien sentir dins aquell tren

que se'ls va endur de Marsella

cap a la mort? Ficats com caps

de bestiar dins un vagó, dempeus,

sentir l'alè els uns dels altres

i amb una calor angoixant.

Impossible d'imaginar la pudor..."

El 7 d’octubre de 2002, data en què va morir la mare de Dory Sontheimer, aquesta descobria, en un altell de la casa materna, set caixes que li van canviar la vida ja que estaven plenes de documents, cartes, passaports i fotografies que li revelaven l'autèntica història de la seva família així com molts dels secrets familiars que fins llavors li havien amagat. No m'hauria imaginat mai -manifesta l'autora- que en aquestes set caixes hi trobaria íntegra, la crònica de la meva família... un passat amagat durant anys, de cop davant els meus ulls, a les meves mans... Tot desat escrupolosament com a testimoni de l'horror.

Davant d'aquesta troballa l'autora sent la necessitat d'escriure aquesta història familiar. Més que una necessitat: també una obligació que esdevé, segons manifesta ella, un exercici de llibertat i un acte contra el ressentiment... però també un esforç per no oblidar allò que no s'ha d'oblidar mai...

"La població jueva tenia una importància

vital per als nazis: treballadors gratuïts,

treballadors esclaus, a les mines i a

les fàbriques. Curiosament, els feien produir

material de guerra. Material de guerra

que s'utilitzava per matar la mateixa

població jueva".

Per tot el que s'hi explica, per totes les reflexions que se'n deriven, per les emocions que desperta, "Les set caixes" és una novel.la que també hauríem de fer arribar als lectors joves. I debatre amb ells què en pensen d'una història tan real i colpidora alhora. Els podríem demanar el que demana, als lectors, Eduardo Martín de Pozuelo al próleg, quan diu: Imagineu-vos què ha representat per a Dory descobrir a trossos l'espant que va envoltar la seva família. Imagineu-vos-ho, i si no us emocioneu és que no sou d'aquest món. Tal com diu l'autora: Tots i cadascun de nosaltres som resultat de la nostra història.

"De quina matèria està fet un home

que és capaç d'omplir una habitació

de jueus i matar-los? Algú va pensar

què anava a fer? Ningú va sentir

vergonya, llàstima, culpa?

"Les set caixes" no és una novel.la encara que estigui explicada com una novel.la. Tampoc no és un llibre d'història tot i que tots els fets que s'hi expliquen vénen determinats per uns fets històrics. És tot això i molt més, i sobretot es pot considerar una biografia que descriu una història familiar que va colpejant tots els seus membres i que mostra, entre moltes altres coses, que com més disgregada l'obliguen a estar més units es troben tots els seus membres...

"L'aprofitament econòmic dels cossos va arribar al zenit,

ho van aprofitar tot: les dents, la pell, el greix,

els òrgans, els ossos. També es van voler quedar

amb les ànimes, però això no ho van aconseguir".

L'autora comenta les sensacions que ha tingut mentre preparava l'oba i els molts interrogants que s'ha plantejat, que són interrogants que qualsevol lector segurament es farà en un moment o altre de la lectura: Llàstima que el coneixement d'aquests fets no formi part essencial de la nostra educació i la nostra formació com a persones! Tal com estem ara, són fàcils l'oblit, la ignorància o l'ús del terme "nazi" de manera banal i gratuïta. I mentre oblidem o mirem cap a una altra banda, la veritat i la història ens atrapen inexorablement en forma de cruel memòria desada dins set caixes als dalts de l'habitació de soltera de Dory Sontheimer.

Un cop l'autora ha revisat sis de les set caixes, es disposa a revisar la setena i última. La seva història acaba amb una última reflexió i un sincer desig: El contingut de les sis caixes anteriors m'han ensenyat la maldat que els homes poden arribar a excercir els uns contra els altres. La setena m'agradaria acabar d'omplir-la amb la bondat que els homes poden arribar els uns pels altres. Una excel.lent lliçó!

Llàstima que el coneixement d'aquests fets

no formi part essencial de la nostra educació

 i la nostra formació com a persones!

Josep Maria Aloy

Bona Setmana Santa i bones lectures!