En
Berenguer és un nen curiós i espavilat que esdevé un mar de dubtes el dia que
la seva veïna se'l queda mirant fixament i li diu "Ai, quina cara de
pardal que tens!". Què ha volgut dir la senyora Fenollosa? Que sembla un
ocell? Llavors, podrà volar? Resoldre aquest misteri requerirà tot el seu
enginy...
El conte, en format àlbum, publicat per Animallibres , escrit i il.lustrat per Rocío Bonilla,
destaca per la seva sensibilitat i delicadesa, amb un punt de sa esbojarrament
i amb unes imatges acolorides amb tons adients a cada situació o escena. De la
petita historieta que explica se'n desprenen almenys dos petits missatges: en
primer lloc demostrar que quan un nen no entén algun qualificatiu o
"piropo" pot arribar a entossudir-se fins a l'extrem de deixar-hi la
pell buscant el significat d'aquell qualificatiu que li han "penjat",
amb raó o sense. I en segon lloc, que els adults a vegades tenim un problema
amb la nostra relació amb la mainada i les deixem anar com aquell qui res, i ens
oblidem de les repercussions d'allò que hem dit.
El protagonista, atordit per la sentència de la
veïna, fa mans i mànigues per intentar descobrir el significat de la llufa que
li han penjat i, de manera obsessiva, intenta satisfer la seva curiositat fins
al final. Però no sempre els adults saben el que diuen, és clar, i sovint només
xerren per xerrar.
.jpg)
El mateix conte en un paràgraf final proposa als
lectors descobrir alguns dels significats o frases fetes que giren a l'entorn
del títol de l'àlbum i convida així a reforçar la llengua dels lectors i a
conèixer el significat d'algunes expressions ja en desús avui com poden ser:
"omplir el cap de pardalets a algú", "ser pardalet
d'hivern" o "tenir el cap ple de pardalets". Una invitació, sens
dubte, a ampliar el camp d'aquestes expressions i dites a altres animals o a
altres situacions de la vida quotidiana. Un exercici molt útil i amè per jugar amb
les paraules dins i fora de l'aula.
Josep Maria Aloy
Tot un camp per redescobrir amb la canalla abans no desapareguin definitivament de la nostra memòria lingüística: les frases fetes!!
ResponEliminaLes il·lustracions m'han agradat molt!
Gràcies, Josep M per la proposta.
Ben cert, August, n podem permetre que la riquesa de la llengua vagi desapareixent. La nostra amiga Joana Raspall, només amb la paraula "cara" cita un pilot d'expressions, entre les quals: "cara de circumstàncies", "cara de cul", "cara de Judes", "cara de jutge", "cara de mal atzar", "cara de mal conhort", "cara de merda d'oca", "cara de pasqua", "cara de pocs amics", "cara de pomes agres", "cara de tres déus", "cara llarga", "cara per cara"...
EliminaQuina riquesa! La deixarem perdre?
Gràcies, August pel teu comentari!
Josep Maria
Precisament el proper llibre que llegirem a classe és "Paraules amb cap i peus" un llibre de poemes molt divertits i ben fets, de Salvador Comelles. Tots giren al voltant de les moltes accepcions i frases fetes amb les parts del cos: boca, ull, cap, dents, cul… Ens promet estones molt divertides i enriquidores (també lingüísticament parlant).
EliminaLa Joana, ja ho saps, ens va llegar un munt de frases fetes fruit d'un treball pacient i rigorós. La resposta és NO, no les deixarem perdre, mentre puguem!
Una abraçada!