dilluns, 2 de març de 2015

"Cara de pardal", un àlbum infantil suggerent i atractiu



       En Berenguer és un nen curiós i espavilat que esdevé un mar de dubtes el dia que la seva veïna se'l queda mirant fixament i li diu "Ai, quina cara de pardal que tens!". Què ha volgut dir la senyora Fenollosa? Que sembla un ocell? Llavors, podrà volar? Resoldre aquest misteri requerirà tot el seu enginy...

El conte, en format àlbum, publicat per Animallibres, escrit i il.lustrat per Rocío Bonilla, destaca per la seva sensibilitat i delicadesa, amb un punt de sa esbojarrament i amb unes imatges acolorides amb tons adients a cada situació o escena. De la petita historieta que explica se'n desprenen almenys dos petits missatges: en primer lloc demostrar que quan un nen no entén algun qualificatiu o "piropo" pot arribar a entossudir-se fins a l'extrem de deixar-hi la pell buscant el significat d'aquell qualificatiu que li han "penjat", amb raó o sense. I en segon lloc, que els adults a vegades tenim un problema amb la nostra relació amb la mainada i les deixem anar com aquell qui res, i ens oblidem de les repercussions d'allò que hem dit.

El protagonista, atordit per la sentència de la veïna, fa mans i mànigues per intentar descobrir el significat de la llufa que li han penjat i, de manera obsessiva, intenta satisfer la seva curiositat fins al final. Però no sempre els adults saben el que diuen, és clar, i sovint només xerren per xerrar.

 El mateix conte en un paràgraf final proposa als lectors descobrir alguns dels significats o frases fetes que giren a l'entorn del títol de l'àlbum i convida així a reforçar la llengua dels lectors i a conèixer el significat d'algunes expressions ja en desús avui com poden ser: "omplir el cap de pardalets a algú", "ser pardalet d'hivern" o "tenir el cap ple de pardalets". Una invitació, sens dubte, a ampliar el camp d'aquestes expressions i dites a altres animals o a altres situacions de la vida quotidiana. Un exercici molt útil i amè per jugar amb les paraules dins i fora de l'aula.

 Josep Maria Aloy

3 comentaris:

  1. Tot un camp per redescobrir amb la canalla abans no desapareguin definitivament de la nostra memòria lingüística: les frases fetes!!
    Les il·lustracions m'han agradat molt!
    Gràcies, Josep M per la proposta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, August, n podem permetre que la riquesa de la llengua vagi desapareixent. La nostra amiga Joana Raspall, només amb la paraula "cara" cita un pilot d'expressions, entre les quals: "cara de circumstàncies", "cara de cul", "cara de Judes", "cara de jutge", "cara de mal atzar", "cara de mal conhort", "cara de merda d'oca", "cara de pasqua", "cara de pocs amics", "cara de pomes agres", "cara de tres déus", "cara llarga", "cara per cara"...
      Quina riquesa! La deixarem perdre?
      Gràcies, August pel teu comentari!
      Josep Maria

      Elimina
    2. Precisament el proper llibre que llegirem a classe és "Paraules amb cap i peus" un llibre de poemes molt divertits i ben fets, de Salvador Comelles. Tots giren al voltant de les moltes accepcions i frases fetes amb les parts del cos: boca, ull, cap, dents, cul… Ens promet estones molt divertides i enriquidores (també lingüísticament parlant).
      La Joana, ja ho saps, ens va llegar un munt de frases fetes fruit d'un treball pacient i rigorós. La resposta és NO, no les deixarem perdre, mentre puguem!
      Una abraçada!

      Elimina