"Cartes d'amor de 0 a 10"

"Cartes d'amor de 0 a 10", de Susie Morgenstern (Nova York, 1945), publicada el 2014 per Nandibú, el nou segell de Pagès editors, i traduïda per Jordi Vidal, és la història de l'Ernest, de deu anys. Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare va desaparèixer de cop. Deu anys d'avorriment. La vida amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap al·licient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon ni televisió.

L'Ernest és un bon estudiant, solitari i tristoi, per no dir mut. No es relaciona amb ningú, ni té cap motiu per riure ni per passar-s'ho bé. Això fins el dia que Victoire de Montardent arriba a la classe, la fan seure al seu costat i es fixa intensament en ell. L'Ernest rep una petita commoció. Hi haurà, sens dubte, un abans i un després que marcarà la trajectòria vital del noi.

"No venim pas al món a jugar a fet i amagar

amb nosaltres mateixos... sinó a buscar

la veritat i dir-la en veu alta i clara!"

La novel·la està explicada en setze capítols, cada un d'ells encapçalat amb el nom d'una persona de l'entorn del protagonista i que estableix alguna mena de relació amb ell i li deixa alguna marca que l'ajuda a enriquir-se i a créixer de forma positiva. I és en aquest punt on el lector troba l'atractiu de l'obra: aquesta mirada múltiple, aquesta influència col.lectiva tan natural i positiva que permet que l'Ernest accepti aquesta complicitat i s'encari a la vida amb una actitud intel·ligent i ferma que el portarà a entendre i a assumir els obstacles que el destí li ha imposat de del naixement.

Atent i atret per totes les influències dels personatges que busquen la seva complicitat, el noi descobreix un altre món: un món obert, real, sincer i que l'ajuda a créixer i a madurar sortint de la grisor d'un món tancat i silenciós on el diàleg és absent i els dies van desfilant fredament i monòtona. De totes les influències, és importantíssima la de la Victoire, una nena de la seva edat que no sols se l'estima bojament des del primer moment sinó que es desfà en un munt de generositat per satisfer-lo, ajudar-lo, estimular-lo i convertir-lo en un adolescent madur i conscient de quin ha de ser el seu paper a l'hora d'enfrontar-se a la realitat crua en què ha sobreviscut durant deu anys.

"Aquest cor adormit que va començar a estirar-se,

aquest cor taciturn que va començar a riure,

aquest cor afònic que va emetre sons nous,

aquest cor reposat que va fer preguntes,

aquest cor estava a partir d'ara lligat amb un fil

gairebé visible a la seva veïna victoriosa,

imperiosa, impetuosa i molt, molt riallera".

La trajectòria que fan alguns personatges és òptima per entendre aquesta evolució de l'Ernest. És excel·lent el tractament que l'autora fa del paper de l'àvia, una dona gris, silenciosa, sense cap capacitat comunicativa, que a través de les converses amb el nét es va obrint i es veu cada vegada més amb ànims de sortir del forat on es troba i d'obrir la seva relació amb el nét i amb el món. Un personatge que aprèn a enfrontar-se, per exemple, a la mort del marit i també de la mare de l'Ernest i a la desaparició del pare. A través d'ella, l'Ernest aprèn a recordar els seus éssers estimats en comptes d'oblidar-los en el silenci: Cada vegada que se'n diu una paraula de record, se'ls fa viure encara que només sigui amb una llàgrima... Les reflexions de l'Ernest són lúcides i sàvies, potser fins i tot massa per a un noi de deu anys: ... Tinc moltes ganes de posseir aquesta força, -diu el noi- i d'aprendre no només tècniques que ajudin a llegir i escriure, sinó d'aprendre a viure, perquè després som morts i és massa tard. I no puc donar-ne més explicacions pel perill que això tindria de desvetllar esdeveniments que l'autora vol que descobreixi el lector mateix.

"... perquè... què hi ha de més espaterrant,

de més colossal, de més fenomenal que un altre ser humà?"

"Cartes d'amor de 0 a 10" és un cant a l'amistat, a la complicitat, al desig de comunicar-se i, sobretot -sobretot!-, a sortir d'un passat molt dur i boirós que gairebé aconsegueix omplir de dolor tota una vida. La capacitat de lluitar i de recuperar els records dels qui ens han precedit, és l'estímul perquè tiri endavant una vida en tota la seva plenitud. "Cartes d'amor de 0 a 10" és una novel·la emotiva destinada a engrescar els joves lectors que mot sovint s'ofeguen en petits drames inconsistents. Aquesta història ajudarà a tots aquells que es disposin a sadollar la seva avidesa lectora. Segur, segur que en sortiran reconfortats.

Josep Maria Aloy