Quan
arribis pel bosc
i te m'acostis
t'ompliré de safrà
la cabellera
i et faré un davantal
de farigola.
Quan te'n tornis per mar
i te m'allunyis
et daré un mocador
brodat amb cendra
i em faré un collaret
amb els teus braços.
i te m'acostis
t'ompliré de safrà
la cabellera
i et faré un davantal
de farigola.
Quan te'n tornis per mar
i te m'allunyis
et daré un mocador
brodat amb cendra
i em faré un collaret
amb els teus braços.
(Miquel Desclot)
La segona edició del
simpàtic
conte de Joan Portell "A mi no m'agraden
els llibres" ens permet insistir en el tema, tan debatut ja, de la
lectura. Al Joanet, protagonista de la història, no li agraden els llibres
perquè l'obsessió dels pares per aquests objectes una mica estranys han matat
tot l'interès del nen no sols per llegir-los sinó també per saber per a què
serveixen.
Al Joanet no li agraden els
llibres perquè, d'entrada, potser és normal que a ningú no li agradin els
llibres. A sant de què t'ha d'agradar més un llibre que una pilota? I com passa
amb totes les coses, els llibres no agraden fins que un estímul te'ls fa
agradables.
A en Joanet no li agraden els
llibres perquè no ha descobert la seva utilitat. Quan descobreix que poden
servir per assenyalar i posar els límits a una porteria de futbol, està en el
camí d'entendre que potser són útils.
Al Joanet no li agraden els
llibres perquè fins ara no havia tingut mai l'experiència de quedar-se unes
hores jugant amb el fill de la veïna i no havia descobert un millor recurs per
distreure'l i deixi de plorar que ensenyar-li alguns dels contes que tenia ben
aparcats per casa.
Però en Joanet deixa de pensar que
els llibres són estris que no serveixen per a res quan a la seva classe els
presenten una alumna nova i ell en queda totalment pres. De mica en mica les
ganes de manifestar-li que li agrada i que només pensa en ella fa que cerqui en
els llibres de poesia paraules boniques. Entre aquestes paraules boniques un
poema de Miquel Desclot, un dels nostres poetes amb més sensibilitat per destapar
les emocions d'un jove enamorat.
Una de les conclusions del conte
de Joan Portell, tan ben dibuixat per l'Oriol Hernández, és presentar el tema
de forma agradable i divertida i poder demostrar que molt sovint entrar en el
món de la lectura és un fet que es produeix per la complicitat d'altres
persones, per les emocions que desperta una poesia, per les ganes de saber com
acaba una història i fins i tot per casualitat.
Celebro que el conte de Joan
Portell, publicat per Animallibres ,
s'hagi editat per segona vegada i espero que sigui un estímul perquè els
Joanets de torn vagin descobrint que aquests objectes que sembla que només
serveixin per omplir les estanteries del menjador de casa o per ser utilitzats
com a porteries de futbol acabin per satisfer la necessitat d'expressar uns
quants sentiments i un pilot d'emocions.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada