dilluns, 29 de juny de 2015

"Diumenge al matí, al peu del salze", de Dolors Garcia i Cornellà



Durant unes colònies escolars el mestre proposa a la trentena d'alumnes que acaben la primària que posin en un sobre un objecte que simbolitzés la infantesa que començaven a deixar enrere, un objecte que representés el futur que volien i, escrit en una paper, alguna cosa que volguessin fer desaparèixer per sempre, com ara una nosa, algun temor o alguna experiència negativa... Tot plegat ho enterraran al peu del salze de la casa de colònies... I d'aquí a cinc anys tornarem a desenterrar-ho.

Amb aquesta intriga inicial comença la nova novel·la de Dolors Garcia i Cornellà, publicada per Barcanova i que va guanyar el 13è Premi de Literatura Juvenil que convoca i atorga aquesta mateixa editorial.

Un cop passats, doncs, els cinc anys proposats pel mestre, es reuneixen al mateix lloc una part de la colla d'alumnes. No tots perquè la vida sempre dóna alguna sorpresa fatal i alguns ja no hi són, entre els quals el mateix mestre.

Mentre arriben a la casa, rebem també les primeres impressions i els primers contactes. Hi ha moltes expectatives, algunes sorpreses, i sobretot molts records d'aquells anys d'infància, sobretot de l'últim curs que va ser bastant mogut... es van posant en evidència alguns secrets, diverses mitges veritats... Tot un garbuix d'opinions i de converses van teixint una història que promet per la seva originalitat i sobretot per la curiositat de saber com cadascú va viure les seves relacions amb la resta.

Són onze en total i abans del sopar ja s'han començat a destapar qüestions i situacions moltes de les quals havien quedat sense tancar ni solucionar... L'ambient per tant es va tenyint d'una barreja de sensacions agredolces.

L'autora juga també amb la intriga d'una història antiga de la casa, amb llegenda inclosa que va succeir, una nit de lluna plena, a l'entorn del salze on es troben ara. El paisatge doncs hi té el seu paper, el paper de ser l'escenari d'uns fets que en el seu moment van sembrar de por tota la contrada. Alguns membres del grup no recorden massa bé què vénen a fer. D'altres, s'anguniegen i més aviat insinuen que no cal continuar amb un joc tan sinistre.

Una part dels onze s'ho passen bé recordant vells temps. Alguns recorden les coses positives però hi ha qui encara arrossega alguns ressentiments. Fins i tot hi ha algú que no era com els altres es pensaven. I algú altre, aquella nit, hi havia anat per desemmascarar-lo...perquè hi ha algú que espera que es destapin vells conflictes. I jo em treuré del damunt una llosa que gairebé em va dur a la tomba.

"Però, vistos d'aprop, algua cosa no encaixava.
Hi havia surant en la invisibilitat, unes quantes partícules
de revenja, unes quantes més de recel, un grapat de cèl·lules
d'odi i un corrent d'aire de malfiança entre alguns
dels membres d'aquells colla."

Les converses a mitges que tenen molts d'ells, amagant encara coses però amenaçant que sortiran en algun moment de la trobada, van creant un clima d'un certa angoixa que prepara un final, on alguns, poden ser descoberts públicament davant de fets que fa cinc anys es van voler amagar però que han romàs en el pensament i record d'alguns dels seus protagonistes.

"Però, saps què passa?
Que hi ha persones que si no rescaten
coses del passat, són incapaces
d'afrontar el que els espera."

I a partir del moment que es desenterra la capsa, es comença a destapar i es van traient els sobres, creix la tensió entre els onze estudiants. Les tensions i algunes pors, com també moltes suspicàcies. És potser la part més vibrant de la novel·la i la més ben construïda. Tot va portant a un desenllaç que hom intueix que pot tenir una dosi de dramatisme encara que els desitjos d'alguns són: ... deixar enrere els malentesos, les paraules dites a mitges, les mentides, els mals records i totes les coses espatllades...

De fet, en qualsevol grup escolar es produeixen multitud de fregades i topades, de baralles i d'insults, de petites -o no tan petites- traïcions... algunes d'aquestes accions romanen per sempre més en el record. En aquesta novel·la, Dolors Garcia permet que, almenys els seus onze personatges -dins d'una trama molt ben plantejada- tinguin ocasió de fer net en alguns d'aquests records que han deixat ressentiment i malestar. El desenllaç retorna moltes de les coses al seu lloc. L'autora es conté més del que potser caldria i afavoreix un final obert, positiu i, és clar, més o menys exemplar. Un relat ben explicat que val la pena llegir.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada