dilluns, 2 de novembre de 2015

"El nen dibuixat" el primer conte infantil de Martí Gironell



Amb "El nen dibuixat" (La Galera, 2015), l'escriptor Martí Gironell s'endinsa, per primera vegada, dins del món de la literatura infantil amb un conte que, il·lustrat amb uns atractius i rutilants dibuixos de Pedro Rodríguez, gira a l'entorn de la necessitat de fomentar el gust per la lectura des de la infància.

       Un llibre -i, per tant, també un conte- és una porta oberta a un món nou, sovint desconegut, però que potser per això, esdevé molt atractiu i meravellós. “El meu fill de dos anys sempre ha estat envoltat de llibres i diu sovint que li agradaria entrar dins de les il·lustracions. És per això que vaig decidir escriure un llibre per a ell, en què seria el protagonista”, explica l'escriptor Gironell.

La necessitat d'entrar dins la mègia dels contes

A "El nen dibuixat", cada cop que el Quim, el protagonista, girava full se li apareixia un món al davant... i ell volia viure dins els contes i conèixer els paisatges que ja havia visitat en cada una de les ocasions en què el pare o la mare li explicava un conte. Un vespre la mare li va xiuxiuejar un secret a cau d'orella: "Si tanques els ulls i demanes un desig amb totes les teves forces, les fades i els follets el faran realitat". I abans d'adormir-se, en Quim va demanar convertir-se en dibuix i poder així entrar dins dels contes... Quan l'endemà es va despertar va sentir el so d'uns tambors... Va obrir la porta de l'habitació i es va trobar rodejat dels personatges més coneguts dels contes que havia escoltat.



No puc explicar més coses per no avançar els fets que el lector jove ha de descobrir a través de la seva lectura, tot vivint les emocions que una senzilla història com aquesta li pot provocar. Molts escriptors han creat històries perquè saben que el somni de viure rodejat dels personatges més entranyables dels contes constitueix un dels escenaris més cobejats per als infants. I molts d'aquests infants s'han deixat seduir, des del primer moment, per les més tendres històries com la que avui presentem. Aquesta identificació amb els personatges de ficció, a part de les complicitats que genera, contribueix, sens cap mena de dubte, a enfortir la personalitat dels joves lectors i a dotar-los d'una bona dosi de sensibilitat i d'emoció positiva que els ajudarà a créixer amb normalitat i plenitud i, potser, amb una petita dosi més de felicitat.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada