Eumo Editorial acaba
de publicar "Faules de sempre i
altres contes d'animals", un recull de nou relats adaptats als lectors
joves d'avui per les professores M. Carme Bernal i Carme Rubio, especialistes
en literatura per a infants. El volum ha estat bellament il·lustrat per Laura
Reixach.
No sé si avui les
faules passen per uns moments crítics davant d'una societat que no està massa
predisposada a rebre ni a donar consells ni doctrines moralistes. Avui molts mestres
i pares rebutgen qualsevol mena d'exhortació a les generacions joves que és
l'objectiu principal d'una faula.
El que és ben cert,
però, és constatar amb quina facilitat els lectors joves accepten i es
diverteixen amb la majoria dels protagonistes animals de les faules i observen
i s'adonen de com arriben a ser-ne, de murris, alguns i de desconfiats i falsos
els altres i com el més llest sempre surt victoriós de les seves trifulgues amb
la resta del bestiar.
"La cua del ratolí"
El recull de "Faules de sempre"
està format per nou relats, protagonitzats tots ells per animals de tota mena
on, com és propi de les faules, permeten exhibir les seves millors qualitats
-la murrieria, la intel·ligència, l'esforç...- o bé, contràriament la seva
habilitat per enganyar, fins i tot per mentir sense escrúpols. Qualitats i
defectes que, malgrat que són escenificats per animals, van destinades a
criticar directament les conductes dels humans.
Les
faules, ha dit algú, són històries fictícies que diuen la veritat. Totes elles
adopten el recurs d'un desenllaç més o menys moralista però que no sempre és
allò que preval després de la lectura. El lectors joves valoren per damunt de
tot com es mouen els diversos animals que les protagonitzen i quines són les
estratègies que s'inventen per sortir guanyadors dels seus embolics. Normalment
allò que aconsegueix la seva lectura -més que una lliçó moralista- és el
somriure sincer i espontani del lector que durant la lectura del text ha
mostrat la seva simpatia amb algun dels animals i arriba a identificar-se amb
ells. I és que per això es van inventar les faules. I les que presentem avui
tenen aquestes característiques i aquesta finalitat. Literàriament són textos
correctíssims, ben treballats i presentats amb elegància, il·lustrats amb
precisió i detallisme i buscant sempre la complicitat amb els lectors, que tots
sabem com és de fàcil seduir-los quan els presentem històries senzilles,
divertides i especialment protagonitzades per animals.
"El lleó i l'home"
Els nou
relats de "Faules de sempre"...
tenen l'atractiu suficient per empènyer els lectors joves cap a territoris
ficticis però plens de bonhomia, de sorpreses, de propostes interessades
formulades per alguns individus de la nostra fauna més propera. L'objectiu:
fomentar la lectura de forma divertida, sense rebaixar-ne la qualitat literària
i permetent que els lectors observin i revisin algunes conductes animals i els
seves conseqüències i, si volen o si s'escau, se les apliquin. Per què no?
Algunes són ben senzilles i, tanmateix, ben ingènues, com la petita lliçó que
es desprèn de la faula búlgara L'ós que
es va clavar un osset a la gola, i que fa així:
Si quan et fan un
favor
no saps que l'has
d'agrair,
pot passar-te com a
l'ós
que es va haver de
penedir
de no haver estat
generós,
i va acabar menjant
flors.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada