"Els fantasmes no truquen a la porta", un àlbum d'Eulàlia Canal i Rocío Bonilla

L'editorial Animallibres acaba de publicar un excel·lent àlbum amb text d'Eulàlia Canal i il·lustracions de Rocío Bonilla titulat Els fantasmes no truquen a la porta, un conte que entusiasmarà els lectors més petits de la colla.

Tal com ens avança el text de la contraportada, l'Ós i la Marmota són amics i sempre juguen plegats. Però una tarda, l'Ós li diu a la Marmota que ha convidat l'Ànec a jugar amb ells. A la Marmota no li agrada l'Ànec. Ni l'Ànec ni cap altre animal que pugui espatllar la seva amistat amb l'Ós. Per això està decidida a evitar que l'Ànec vagi a jugar amb ells.

       Eulàlia Canal, pel text i Rocío Bonilla, per les il·lustracions, han sabut crear una petita i simpàtica història sobre animals que, sense proposar-s'ho explícitament, ens donen una lliçó d'alegria i bonhomia envejable que els lectors joves assaboriran amb plaer per les bones dosis de sentit comú i de simpatia que respiren els seus protagonistes.

Les dues autores, amb una sòlida trajectòria en el món del llibre infantil, formen un tàndem perfecte a l'hora de transmetre als lectors més petits una història rodona, molt sensible i atractiva. Si Canal descriu un món idíl·lic, amb un llenguatge planer i mesuradament precís, amb un humor finíssim i constant, Bonilla sap col·locar-hi les imatges necessàries per transmetre i apropar al lector aquest món idíl·lic, amb unes il·lustracions riques en detalls i en emocions estimulants gràcies a la seva enorme habilitat per encomanar-nos els sentiments més diversos dels protagonistes animals.

Però el conte, a part de la capacitat de crear emocions i fer aflorar els sentiments més diversos presenta el tema de la gelosia inevitable entre alguns dels protagonistes, gelosia que només una bona dosi d'amistat serà capaç de corregir o de suavitzar. La petita lliçó embolcalla subtilment i de forma suau el lector, pràcticament sense que ni es noti -aquesta és una de les atractives habilitats de la major part dels textos d'Eulàlia Canal- i els seus efectes excel·leixen sobradament a mesura que avança la història.

Els fantasmes no truquen a la porta esdevé doncs un bon recurs per explicar amb delicadesa i sensibilitat que les relacions humanes no són fàcils del tot però que amb una mica de sentit comú i una sincera i inqüestionable complicitat es poden superar alguns dels obstacles que les bloquegen, sobretot quan una bona dosi d'amistat actua com a element balsàmic entre els seus protagonistes.

Josep Maria Aloy