"Poemes per anar a dormir", de Salvador Comelles

A poc a poc s'ha fet de nit

i del més gran al més petit,

a cada poble, i a ciutat,

tothom desfila cap al llit.

[...]

Arriba l'hora de dormir.

Fins que entri el sol, de bon matí,

com un regal, xiuxiuejant:

"Hola, Joan, ja sóc aquí".

(del poema: "Fins demà")

La que havia estat fins fa poc la "parenta pobra" de la literatura per a nois i noies en català s'ha anat convertint sorprenentment en un niu de propostes per a tots els gustos i sobretot per a totes les situacions. Avui els lectors joves tenen poemes per a qualsevol tema i per a qualsevol moment del dia. Poetes com Miquel Desclot i Joana Raspall hi han col·laborat molt amb riques i atractives aportacions. Però no són els únics.

Salvador Comelles (Terrassa, 1959) és un altre dels escriptors que han apostat molt sovint per la poesia infantil, amb una qualitat notable i amb un estil innovador i genuí. Actualment acaba de publicar un àlbum excel·lent format per setze poemes per ser llegits just abans d'anar a dormir, com molt bé declara el títol. Les il·lustracions, fresques i agosarades, són de Mercè Galí. El llibre ha estat publicat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

La B es beu la llet en el seu gran bol;

badalla després a dins del bressol.

La D és una dama que és molt dormilega;

s'enfada si algú, cridant, la desvetlla.

La Jota s'ajeu molt llarga en el jaç;

li ve massa just aquest matalàs.

[...]

(del poema "Com dormen les lletres")

       Si abans d'anar a dormir es pot explicar un conte o bé comentar una anècdota del dia o tenir una petita conversa íntima amb els fills, també pot arribar a esdevenir un autèntic regal llegir-los o recitar-los un poema. Oimés si els poemes parlen d'anar a dormir, com els de Salvador Comelles i, per tant, dels pijames dels animals, de com dormen les lletres, de la casa dels Roncs, d'una nit de pluja, dels somnis dels pirates... i així fins a setze oportunitats de conviure amb els somnis i de preparar-se per passar una nit fantàstica i emocionant a través d'uns poemes divertits, alegres i fàcils. 

L'àlbum té la pretensió d'esdevenir un bon divertiment per als lectors més joves per l'alegria que encomana. Com molt bé diu el crític Sergi Portela, Comelles fa que la poesia sigui un joc, una cançó que ens agrada, un divertiment disposat a fer-nos sentir bé per deixar-nos preparats tot esperant que s'acosti una son dolça. L'àlbum, doncs, és un autèntic regal, editat amb cura i pensat no sols per assaborir els petits textos poètics que el conformen sinó també per rebre les sensacions plaents que es deriven de la contemplació de les il·lustracions. Amb aportacions com aquesta, la "parenta" pobra s'enriqueix i permet que molts lectors, des de ben joves, tinguin la possibilitat d'accedir directament a un dels gèneres literaris cada vegada més estimulants i atractius. I, en aquest cas, més divertits. I que duri!

Cada nit, de l'entresòl,

surten roncs sense consol.

La cuinera del primer,

amb els roncs et fa puré.

Qui deu viure en el segon?

Potser hi ha un rinoceront...

[...]

"S'ha acabat aquest conjunt.

Cada nit que ronqui un!"

(La Casa dels Roncs)

Josep Maria Aloy