"L'efecte Calders", una novel·la de Santi Baró

... No te'n riguis, noi, no sóc pas escriptor, jo!

Jo sóc mestre de dibuix, que posar cola a la

pota d'una cadira que balla no et fa ser fuster,

 oi?... Doncs escriure tampoc et fa ser escriptor.

(Pere Calders)

Aquesta novel·la, publicada per La Galera, narra la història d'una amistat insòlita i emotiva: la del noi protagonista, en Xavier, de quinze anys, un gran lector de còmics, amb l'escriptor Pere Calders. L'amistat i l'admiració a  Calders provoca en el noi un enorme efecte estimulant que fa que un ímpetu nou neix de sobte dintre seu. És l'anomenat "efecte Calders", que el marcarà ja per sempre més. I no sols a ell, com a protagonista de la novel·la, sinó que marcarà també, emocionalment, a qualsevol lector que llegeixi aquesta història amb devoció i ganes.

       Tal com es pot llegir a l'Epíleg de la novel·la: si en Pere Calders tingués l'humor d'aixecar el cap (i no dubteu que en seria ben capaç, només que segurament no acaba de trobar el moment i el desplauria molt fer nosa i donar molèsties innecessàries, i algun ensurt), si aixequés el cap, dèiem, segurament somriuria, sorneguer i infantil, en llegir aquesta novel·la. Una novel·la, publicada per La Galera, que ens transporta als anys setantes i vuitantes, tan llunyans i que esdevé un homenatge i un reconeixement a la personalitat d'aquest entremaliat i bonhomiós escriptor.

 

(Santi Baró)

... Sempre parlem dels contes, Xavier.

La vida és això; no viu cap ficció si no ha

estat realitat abans. Res és real,

 tampoc, si abans no ha estat ficció.

(Pere Calders)

La novel·la té una atractiva pretensió i és la de deixar entreveure en totes les seves pàgines i capítols l'ombra allargada i persistent de Calders. Cal, per poder fer això amb un mínim de qualitat, conèixer molt bé l'home i l'escriptor; un escriptor que es diu Pere i dos cognoms més. Aquesta complicitat entre els dos protagonistes és un dels principals ingredients del llibre i un valor inqüestionable del seu interès. Alguns capítols de la novel·la remeten a algun conte de Calders; i en algun cas, fins i tot els dos capítols, el del llibre i el títol del conte són el mateix cosa que indica l'emmirallament entre els textos i les seves similituds.

"L'efecte Calders", guanyador del Premi Joaquim Ruyra 2015, narra la història d'en Xavier, un noi de quinze anys a qui agrada llegir especialment els "Carpanta". Un protagonista individualista i solitari, que va sempre a la seva, i tant li fa no tenir amics. En principi creu que no els necessita i els pocs que podria tenir els va perdent sense saber ni per què ni com.

... ha arribat a la fi del llibre i,

l'única cosa que li quedarà per sempre,

són aquells personatges als qui Calders,

com un Déu, ha donat vida i ara viuen

eternament dintre seu. En Xavier no se'n

sap avenir de com pot fer créixer totes aquelles

situacions amb l'únic recurs de la imaginació...

Però quan el protagonista coneix Pere Calders, a Llançà, on passen els dos les vacances, l'humor, la ironia i la bonhomia de l'escriptor seran per al noi un estímul a mirar-se el món d'una altra manera, a sortir de la seva reclusió i a mobilitzar tota la jovenalla de Llançà. La capacitat d'inventiva de Calders van seduint el noi i a poc a poc el converteixen en un jove escriptor capaç de confegir textos literàriament correctes i estimulants. L'efecte Calders ha produït els seus efectes i jo diria que també, i molt, els seus afectes. La novel·la, carregada d'emoció, obliga el lector a llegir amb avidesa esperant tot el que pugui donar de sí aquesta relació.

(Pere Calders)

I la millor germana del món emocionada per

aquelles estranyes paraules en boca de son germà,

l'abraça i li fa dos petons. -No deixis mai d'escriure,

 Xavier, que et fa fer una  altra cara...

-Això és l'efecte Calders... -diu ell.

Somriuen i un silenci d'escassos segons

s'estén com una ombra entre ells.

"L'efecte Calders" és una d'aquelles novel·les que pretenen -i ho aconsegueixen plenament- fer apropar el personatge que s'hi descriu al lector que probablement encara no el coneix o no el coneix prou bé. Si la seva pretensió és fer adonar al lector jove què és això de l'efecte Calders, l'objectiu principal de la novel·la, segons el meu parer, és traspassar aquest "efecte" al lector i deixar-lo imbuït de les qualitats que l'embolcallaran per fer d'ell un lector més format, més imaginatiu i una persona més rica.

Josep Maria Aloy