dilluns, 30 de gener de 2017

"Històries d'en Llobet", un petit llop simpàtic




Sembla que els llops tornen a estar de moda. N'hi ha de molt bèsties que es mengen la Caputxeta i la seva àvia i de més simpàtics i inofensius. Al llarg de la Història de la Literatura Infantil, un bon grapat de versions ens els pinten de totes les maneres possibles i per a tots els gustos i edats. En el comentari anterior parlàvem d'un llop que es creia molt ferotge però a l'hora de la veritat es va fer ben amic de la Caputxeta.

Avui li toca el torn al Llobet -que així es diu- i que és una criatura tendra que protesta, s'enfada i diu que no... però té una gran necessitat de ser estimat com qualsevol persona o qualsevol nen. D'aquí que els lectors més joves no sols l'entendran sinó que s'identificaran amb ell i se'n faran amics.

"Històries d'en Llobet" és un recull de sis petits contes on el protagonista viu experiències diferents que l'ajuden a créixer. L'obra està publicada per l'Editorial Brúixola. Els textos són d'Orianne Lallemand i les il·lustracions d' Eléonore Thuillier. Són 195 pàgines plenes d'emocions ben diverses i divertides. Algunes d'aquestes històries -com he dit- són ben habituals en la vida de molts lectors joves.


La primera de les sis històries porta per títol En Llobet viatja en el temps. El protagonista troba un llibre a les golfes: és un llibre de viatges en el temps… Així que obre el llibre és xuclat cap a dins… i es troba a la selva tropical a l’era dels dinosaures… topa amb el terrible tiranosaure però, esporuguit, gira full i desapareix. Seguidament, es troba a la prehistòria on el conviden a menjar cuixa de mamut… torna a girar full i va a parar als peus d’una gran piràmide… i així va revivint la història de les diferents èpoques i civilitzacions en diversos escenaris: a Roma, on guanya una cursa de carros i Juli Cèsar el premia amb una corona de llorer. En un Castell de l’Edat Mitjana, també al Palau de Versalles de París, i a l'època de la Revolució Francesa, o bé a la lluna… però el cansament de tantes novetats fan que el Llobet vulgui tornar finalment al seu bosc…

A en Llobet no li agrada el Nadal és la segona de les sis històries. Són festes que ell rebutja perquè hi ha massa llums, massa nadales, massa garlandes… i massa gent per tot arreu!, i en Llobet tot això li fa venir mal de cap… però a poc a poc anirà canviant d’opinió… quan anirà descobrint que els seus amics no volen jugar amb la neu, ni fer un ninot perquè un ha de guarnir l’arbre de Nadal, un altre ha de fer galetes de Nadal amb canyella o escriure la carta als Reis… Ni la Llobeta vol sortir a passejar amb ell perquè ha de preparar el sopar de Nadal… I és la Llobeta qui intenta convèncer-lo que el Nadal és una època preciosa, que reuneix els familiars i els amics, i on hi ha regals i el menjar és deliciós…


 En Llobet vol celebrar el seu aniversari és una altra de les històries on en Llobet s’enrabia fort perquè observa que ningú s’apunta a celebrar el seu aniversari fins que descobreix que els amics li estan preparant una celebració sorpresa i sorprenent…La ingenuïtat d'en Llobet torna a quedar en evidència, però també la seva gratitud i generositat.

A la quarta historia en Llobet es disposa a fer un pastís de poma i els personatges més populars dels contes tradicionals li van proporcionant els diversos ingredients que ell no té i així en Llobet, un cop fet el pastís, els pot convidar a tots a la festa.

Finalment, dues històries ben diferents tanquen el volum. La primera, En Llobet té por de la seva ombra… on el lector jove s’identificarà fàcilment amb ell i descobrirà que per vèncer la por s’hi ha d’enfrontar ja que si no ho fa tampoc no trobarà la felicitat… i, finalment, el relat que tanca el volum, En Llobet investiga al museu on veurem com en Llobet accedeix a visitar un museu malgrat que sempre ha pensat que són una llauna… però on sempre és possible trobar una obra que li agradi al més allunyat de l’art.



Es tracta d’un volum ben presentat, farcit d’aventures en les que en Llobet s’enfronta amb obstacles propis de la vida del nen i els va superant al mateix temps que aprèn a créixer i a adquirir els recursos necessaris per tirar endavant. Són històries breus on les il·lustracions són fastuoses i detallades i que contenen prou elements positius que permeten als lectors identificar-se amb el protagonista tant per les seves reaccions intempestives com per la seva necessitat de ser reconegut i estimat.


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada