Sembla que els llops tornen a estar de moda. N'hi ha de molt bèsties que es
mengen la Caputxeta i la seva àvia i de més simpàtics i inofensius. Al llarg de
la Història de la Literatura Infantil, un bon grapat de versions ens els pinten
de totes les maneres possibles i per a tots els gustos i edats. En el comentari
anterior parlàvem d'un llop que es creia molt ferotge però a l'hora de la
veritat es va fer ben amic de la Caputxeta.
Avui li toca el torn al Llobet -que així es diu- i que és una criatura
tendra que protesta, s'enfada i diu que no... però té una gran necessitat de
ser estimat com qualsevol persona o qualsevol nen. D'aquí que els lectors més
joves no sols l'entendran sinó que s'identificaran amb ell i se'n faran amics.
"Històries d'en Llobet" és un recull de sis petits contes on el
protagonista viu experiències diferents que l'ajuden a créixer. L'obra està publicada
per l'Editorial Brúixola. Els textos són d'Orianne Lallemand i les
il·lustracions d' Eléonore Thuillier. Són 195 pàgines plenes d'emocions ben diverses
i divertides. Algunes d'aquestes històries -com he dit- són ben habituals en la
vida de molts lectors joves.
La primera de les sis històries porta per títol En Llobet viatja en el temps. El
protagonista troba un llibre a les
golfes: és un llibre de viatges en el temps… Així que obre el llibre és xuclat
cap a dins… i es troba a la selva tropical a l’era dels dinosaures… topa amb el
terrible tiranosaure però, esporuguit, gira full i desapareix. Seguidament, es
troba a la prehistòria on el conviden a menjar cuixa de mamut… torna a girar
full i va a parar als peus d’una gran piràmide… i així va revivint la història de
les diferents èpoques i civilitzacions en diversos escenaris: a Roma, on guanya
una cursa de carros i Juli Cèsar el premia amb una corona de llorer. En un
Castell de l’Edat Mitjana, també al Palau de Versalles de París, i a l'època de
la Revolució Francesa, o bé a la lluna… però el cansament de tantes novetats
fan que el Llobet vulgui tornar finalment al seu bosc…
A en Llobet
no li agrada el Nadal és la segona de les sis històries. Són festes que ell
rebutja perquè hi ha massa llums, massa nadales, massa garlandes… i massa gent
per tot arreu!, i en Llobet tot això li fa venir mal de cap… però a poc a poc
anirà canviant d’opinió… quan anirà descobrint que els seus amics no volen
jugar amb la neu, ni fer un ninot perquè un ha de guarnir l’arbre de Nadal, un altre
ha de fer galetes de Nadal amb canyella o escriure la carta als Reis… Ni la Llobeta
vol sortir a passejar amb ell perquè ha de preparar el sopar de Nadal… I és la
Llobeta qui intenta convèncer-lo que el Nadal és una època preciosa, que reuneix
els familiars i els amics, i on hi ha regals i el menjar és deliciós…
En Llobet vol
celebrar el seu aniversari és una altra de les històries on en Llobet
s’enrabia fort perquè observa que ningú s’apunta a celebrar el seu aniversari
fins que descobreix que els amics li estan preparant una celebració sorpresa i
sorprenent…La ingenuïtat d'en Llobet torna a quedar en evidència, però també la
seva gratitud i generositat.
A la quarta historia en Llobet es disposa a fer un pastís
de poma i els personatges més populars dels contes tradicionals li van
proporcionant els diversos ingredients que ell no té i així en Llobet, un cop
fet el pastís, els pot convidar a tots a la festa.
Finalment, dues històries ben diferents tanquen el volum.
La primera, En Llobet té por de la seva
ombra… on el lector jove s’identificarà fàcilment amb ell i descobrirà que
per vèncer la por s’hi ha d’enfrontar ja que si no ho fa tampoc no trobarà la
felicitat… i, finalment, el relat que tanca el volum, En Llobet investiga al museu on veurem com en Llobet accedeix a
visitar un museu malgrat que sempre ha pensat que són una llauna… però on sempre
és possible trobar una obra que li agradi al més allunyat de l’art.
Es tracta d’un volum ben presentat, farcit d’aventures en
les que en Llobet s’enfronta amb obstacles propis de la vida del nen i els va
superant al mateix temps que aprèn a créixer i a adquirir els recursos
necessaris per tirar endavant. Són històries breus on les il·lustracions són
fastuoses i detallades i que contenen prou elements positius que permeten als
lectors identificar-se amb el protagonista tant per les seves reaccions intempestives
com per la seva necessitat de ser reconegut i estimat.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada