Llegir per viure més vides, per tenir més experiències,
per saber, sentir,
conèixer, descobrir,... Un bon llibre és
el mateix que una
illa per a un nàufrag.
(Ponç
Pons)
Llegeixo a l’ARA que l'informe 'La lectura a Espanya'
recorda que gairebé un 40% dels ciutadans no obre mai cap llibre, que han
tancat un 20% de llibreries des de l'inici de la crisi i que el préstec a les
biblioteques públiques ha caigut notablement des del 2010.
I això que cada nou govern i cada nou ministre
d’educació, per demostrar que fa alguna cosa per elevar el nivell lector i
cultural dels “illetrats” del país, es treu de la màniga un nou Pla per al
foment de la lectura tant o més malgirbat que tots els plans anteriors que,
xifres canten, no han aconseguit moure un mil·límetre el nostre nivell lector.
Alguna cosa deu fallar quan després de
tants plans continua havent-hi un 40% de ciutadans que no obre mai un llibre.
–que hi tenen tot el dret, és clar, a no obrir un sol llibre. Però és una xifra
que demostra no sols la inutilitat d’aquests plans sinó, també, el desprestigi
dels ministres que els han impulsat. Conclusió: els diversos governs i els seus
múltiples ministres no deuen ser pas els més indicats ni els més competents per
impulsar un pla d’aquests. Estic convençut que qualsevol ciutadà, jove o no
tant, veuria més raonable que un pla de foment de la lectura l’elaborés una
persona que fos, precisament, per damunt de tot, un exquisit lector i un
apassionat per les paraules i les històries, capaç de transmetre el seu
atractiu i capaç d’encomanar arreu les intrigues i les emocions de les bones
lectures.
Només qui ha deixat anar alguna llàgrima en
acabar de llegir una bonica història o d’haver-se-li posat la pell de gallina
llegint una aventura plena d’intriga i de misteri... només qui és capaç d’agafar
estimació per uns personatges, i la seva manera de ser, és capaç d’entendre i d’encomanar
aquests mateixos sentiments als possibles i potencials lectors al seu abast.
De los
diversos instrumentos inventados por el hombre,
el más
asombroso es el libro; todos los demás son extensiones
de su cuerpo…
Sólo el libro es una extensión de la imaginación
y la memoria.( Jorge Luis Borges).
Crear lectors es una activitat que es mou
empesa per dues grans virtuts: l’empatia i la seducció. Dues virtuts
estimulants. I quan no es donen aquests ingredients és difícil que es
produeixin els efectes desitjats. És evident, per tant, que tindran dificultats
aquells pares i mares que volen que el fill faci esport si ells no han aixafat
mai un camp d’esports o no han xutat mai una pilota. De la mateixa manera no aconseguiran que els
petits de la casa facin una dieta d’alimentació sana aquells pares que tenen
per costum fer àpats abundosos carregats de nutrients totalment contraproduents
per al cos.
Cal ser un entusiasta per a poder seduir especialment
els joves i encomanar-los el plaer d’una bona lectura, el goig per conèixer els
seus autors preferits, l’emoció dels clàssics, l’atracció que és capaç de generar
un conjunt de paraules ben endreçades, l’interès per escampar-les i compartir-les
amb els amics i companys i poder així assaborir junts, si s’escau, la febre
lectora. Això és un bon Pla de lectura! I, sense cap mena de dubte, no cal
arribar a ministre per impulsar-lo. Simplement cal ser sensible als textos. A
tota classe de textos. Fins i tot a aquells que a l’aula els professors imposen
com a obligatoris (paraula que caldria eliminar quan parlem de lectures).
Llegir i
escriure són les formes de meditació
més
estimulants que hagi descobert ningú
fins ara. (Kurt Vonnegut)
El verb llegir no admet l’imperatiu
La lectura no tolera el mot imposició i
Pennac deia que el verb llegir no admet l’imperatiu. Fins i tot en les lectures
proposades pels profes de llengua i literatura, que tant matusserament se’n
diuen obligatòries, i que cal que hi siguin ja que la formació del lector no
seria global sense elles, cal proposar-les sense imposar-les, cal fomentar-les
amb un acompanyament estimulant i seductor, cal fer-les atractives presentant-les
com una oportunitat única per a despertar emocions i sensacions dels alumnes i,
per tant, cal que siguin llegides, compartides i comentades en grup, amb
comentaris i opinions si cal diverses i contrastades, dedicant-hi un bon espai
de temps i procurant que aquest temps sigui relaxat i tranquil per poder
recollir totes les impressions dels lectors i que aquests vegin compensada la
seva participació i el seu interès amb l’encoratjador aplaudiment del professor
i el sincer reconeixement de tota l’aula.
Un llibre no pot deixar indiferent el lector
I l’’ha d’agredir d’alguna manera, Ja que
la lectura que
entra sense esgarrapar
també surt sense deixar rastre.
(M.
Dolors Alibés)
Segons la professora Mireia Manresa, les
dues modalitats de lectura són necessàries: ...
donem-los-ho tot: l’espai de la lectura autònoma o lliure i l’espai de la
lectura guiada o interpretativa. Perquè per ser competent com a lector literari
cal llegir molt i variat però també cal saber detenir-se en els textos i això
no es fa de manera natural fora de les aules.
No ens ha de fer por que una novel·la per a
joves provoqui una reflexió en el lector, l’inviti a pensar, l’ajudi a créixer,
l’agredeixi, el segresti durant una estona, l’emocioni i faci que alguna cosa
vibri en ell. Com diu el poeta Ponç Pons al començament d’aquest comentari: Llegir per viure més vides, per tenir més
experiències, per saber, sentir, conèixer, descobrir,... Un bon llibre és el
mateix que una illa per a un nàufrag. Tant de bo que totes aquestes
particularitats fossin tingudes en compte en un futur Pla de Foment de la
Lectura.
Josep Maria Aloy
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina