Tornem-hi, nova campanya de foment de la lectura

Llegir per viure més vides, per tenir més experiències,

 per saber, sentir, conèixer, descobrir,... Un bon llibre és

 el mateix que una illa per a un nàufrag.

(Ponç Pons)

Llegeixo a l’ARA que l'informe 'La lectura a Espanya' recorda que gairebé un 40% dels ciutadans no obre mai cap llibre, que han tancat un 20% de llibreries des de l'inici de la crisi i que el préstec a les biblioteques públiques ha caigut notablement des del 2010.

I això que cada nou govern i cada nou ministre d’educació, per demostrar que fa alguna cosa per elevar el nivell lector i cultural dels “illetrats” del país, es treu de la màniga un nou Pla per al foment de la lectura tant o més malgirbat que tots els plans anteriors que, xifres canten, no han aconseguit moure un mil·límetre el nostre nivell lector.

Alguna cosa deu fallar quan després de tants plans continua havent-hi un 40% de ciutadans que no obre mai un llibre. –que hi tenen tot el dret, és clar, a no obrir un sol llibre. Però és una xifra que demostra no sols la inutilitat d’aquests plans sinó, també, el desprestigi dels ministres que els han impulsat. Conclusió: els diversos governs i els seus múltiples ministres no deuen ser pas els més indicats ni els més competents per impulsar un pla d’aquests. Estic convençut que qualsevol ciutadà, jove o no tant, veuria més raonable que un pla de foment de la lectura l’elaborés una persona que fos, precisament, per damunt de tot, un exquisit lector i un apassionat per les paraules i les històries, capaç de transmetre el seu atractiu i capaç d’encomanar arreu les intrigues i les emocions de les bones lectures.

Només qui ha deixat anar alguna llàgrima en acabar de llegir una bonica història o d’haver-se-li posat la pell de gallina llegint una aventura plena d’intriga i de misteri... només qui és capaç d’agafar estimació per uns personatges, i la seva manera de ser, és capaç d’entendre i d’encomanar aquests mateixos sentiments als possibles i potencials lectors al seu abast.

De los diversos instrumentos inventados por el hombre,

el más asombroso es el libro; todos los demás son extensiones

de su cuerpo… Sólo el libro es una extensión de la imaginación

y la memoria.( Jorge Luis Borges).

Crear lectors es una activitat que es mou empesa per dues grans virtuts: l’empatia i la seducció. Dues virtuts estimulants. I quan no es donen aquests ingredients és difícil que es produeixin els efectes desitjats. És evident, per tant, que tindran dificultats aquells pares i mares que volen que el fill faci esport si ells no han aixafat mai un camp d’esports o no han xutat mai una pilota.  De la mateixa manera no aconseguiran que els petits de la casa facin una dieta d’alimentació sana aquells pares que tenen per costum fer àpats abundosos carregats de nutrients totalment contraproduents per al cos.

Cal ser un entusiasta per a poder seduir especialment els joves i encomanar-los el plaer d’una bona lectura, el goig per conèixer els seus autors preferits, l’emoció dels clàssics, l’atracció que és capaç de generar un conjunt de paraules ben endreçades, l’interès per escampar-les i compartir-les amb els amics i companys i poder així assaborir junts, si s’escau, la febre lectora. Això és un bon Pla de lectura! I, sense cap mena de dubte, no cal arribar a ministre per impulsar-lo. Simplement cal ser sensible als textos. A tota classe de textos. Fins i tot a aquells que a l’aula els professors imposen com a obligatoris (paraula que caldria eliminar quan parlem de lectures).

Llegir i escriure són les formes de meditació

més estimulants que hagi descobert ningú

fins ara. (Kurt Vonnegut)

El verb llegir no admet l’imperatiu

La lectura no tolera el mot imposició i Pennac deia que el verb llegir no admet l’imperatiu. Fins i tot en les lectures proposades pels profes de llengua i literatura, que tant matusserament se’n diuen obligatòries, i que cal que hi siguin ja que la formació del lector no seria global sense elles, cal proposar-les sense imposar-les, cal fomentar-les amb un acompanyament estimulant i seductor, cal fer-les atractives presentant-les com una oportunitat única per a despertar emocions i sensacions dels alumnes i, per tant, cal que siguin llegides, compartides i comentades en grup, amb comentaris i opinions si cal diverses i contrastades, dedicant-hi un bon espai de temps i procurant que aquest temps sigui relaxat i tranquil per poder recollir totes les impressions dels lectors i que aquests vegin compensada la seva participació i el seu interès amb l’encoratjador aplaudiment del professor i el sincer reconeixement de tota l’aula.

Un llibre no pot deixar indiferent el lector

I l’’ha d’agredir d’alguna manera, Ja que

 la lectura que entra sense esgarrapar

també surt sense deixar rastre.

(M. Dolors Alibés)

Segons la professora Mireia Manresa, les dues modalitats de lectura són necessàries: ... donem-los-ho tot: l’espai de la lectura autònoma o lliure i l’espai de la lectura guiada o interpretativa. Perquè per ser competent com a lector literari cal llegir molt i variat però també cal saber detenir-se en els textos i això no es fa de manera natural fora de les aules.

No ens ha de fer por que una novel·la per a joves provoqui una reflexió en el lector, l’inviti a pensar, l’ajudi a créixer, l’agredeixi, el segresti durant una estona, l’emocioni i faci que alguna cosa vibri en ell. Com diu el poeta Ponç Pons al començament d’aquest comentari: Llegir per viure més vides, per tenir més experiències, per saber, sentir, conèixer, descobrir,... Un bon llibre és el mateix que una illa per a un nàufrag. Tant de bo que totes aquestes particularitats fossin tingudes en compte en un futur Pla de Foment de la Lectura.

Josep Maria Aloy