El teatre, parenta pobra de la literatura per a joves

De teatre infantil se'n parla molt, se n'edita poc, se'n representa menys i no se'n llegeix ni per casualitat, o gairebé. És la parenta pobra de la literatura per a joves, tot i tractar-se d'un gènere prou atractiu per a tots aquells que se'l prenen amb la serietat que es mereix.

Gabriel Janer Manila, un escriptor que també ha escrit teatre infantil, ha dit que el teatre és un joc que ens permet aixecar el vol sobre la realitat fins a convertir-la en l'objecte del nostre deliri. El mateix Janer ens recorda que el teatre és un joc i això implica primerament el plaer de jugar. Amb tot i això, el tractament i l'atenció que el teatre infantil ha rebut, tant en el món editorial com en el de l'espectacle, no ha estat excessivament reeixit.

Ben poques són les editorials que han dedicat alguna de les seves col.leccions al teatre infantil. Són conegudes, d'una banda, la veterana i descatalogada col.lecció “Teatre Edebé per a nois i noies”, amb vint-i-set títols, alguns dels quals pertanyen a obres de Maria Aurèlia Capmany, Josep M. Benet i Jornet, Joan Barceló i Gabriel Janer Manila.

Però qui fou pionera a oferir materials per a ajudar els nens i nenes a encarar-se a la complexitat del joc dramàtic ha estat Edicions de La Galera, amb l’excel.lent i molt útil col.lecció “Teatre, joc d’equip”. Quin mestre no ha provat, en alguna ocasió, de preparar amb els seus alumnes alguna obreta com El País de les Cent Paraules (1970) de la prolífica Marta Mata, o Les armes de Bagatel.la (1974) del no menys prolífic i sempre divertit Joaquim Carbó o el Sant Jordi mata l'aranya (1983) de Josep Vallverdú? Són tres dels títols d'una col.lecció que, dirigida per Martí Olaya, un home que ho ha donat tot per al teatre infantil, va arribar a tenir trenta-set volumets però que va quedar també aturada, incomprensiblement, el 1987.

L’any 1991, i malgrat la crisi que l'afectava, Edicions de La Galera va presentar els vuit primers volums d'una nova col.lecció “Taller de Teatre”, dirigida pel mateix Martí Olaya. Segons els editors, la col.lecció neixia amb la voluntat de ser una eina eficaç per a tots aquells grups de nois i noies que es volien llançar a l'aventura de fer teatre. Dins de l'ampli ventall de títols, de nivells i tons ben diferents, destacaría també unes monografies sobre temes relacionats amb el teatre: un sobre el vestuari, escrit per l'escenògraf, autor i director de teatre Jordi Voltas; un altre sobre l'escenografia, de l'autor Jaume Batiste; un tercer sobre la direcció escènica a càrrec del sabadellenc Salvador Fité; un quart llibre sobre els efectes especials i un cinquè sobre el maquillatge del que també en fou autor en Jordi Voltas. La col.lecció es va tancar amb 24 títols l’any 1995. Aquesta col.lecció, és clar, va omplir el buit que havia deixat la seva homòloga anterior “Teatre joc d’equip” i va suposar la incorporaió de noves obres tan d’aquí com traduccions i adaptacions de clàssics del teatre, com per exemple: El príncep i el captaire, una adaptació teatral de la novel.la homònima de Mark Twain o bé Mans enlaire! una divertida farsa de Ramon Folch i Camarasa, inspirada en un conte d'Arcady T. Averxenko o Groc Molière, de M. Dolors Blanco i Adolfo Caballero, traduïda per Núria Tubau.

La Galera no acabava de trobar el punt just i tanca la col.lecció “Taller de teatre” al 1995 i obre una nova col.lecció l’any 2000. És una col.lecció amb dues línies, una per als més petits, amb obres molt senzilles i breus i una per a edats més juvenils amb molt més text i amb més complexitat. Un equip de professionals és l’encarregat, sota les ordres del director editorial, Xavier Blanch, d’elaborar, seleccionar i pautar les obres. Així Marta Luna fou l’assessora literària i les orientacions per al muntatge teatral eren de Fina Tapias.

La col.lecció per als grans es deia “Tramoia” i tenia com a objectiu fer créixer entre els joves el cuquet del teatre, seguint les idees dels responsables de la col.lecció, segons les quals el teatre és literatura en tres dimensions. És un joc de simulació, un assaig sobre els comportaments i les circumstàncies que envolten les vivències d'infants, dones i homes. És penetrar en l'ànima de la condició humana. Fer teatre és, a més, aprendre a treballar en equip a través d'una activitat lúdica altament gratificant.

La col.lecció més infantil era la “Tramoieta”, que es proposava desvetllar entre els infants l'afició pel teatre i fer-los conèixer el món teatral: fer teatre és jugar a entrar en un món imaginari. És viure dins la pell d'altres personatges, sentir-se com ells mateixos: feliços o desgraciats, generosos o malvats, picardiosos i enginyosos... És un treball d'equip que demana la participació i l'entesa de tots els que hi intervenen. De “Tramoies” se’n van publicar vuit i de “Tramoietes” sis. Cal dir que alguns títols provenien de les col.leccions anteriors. Res; van durar dos anys. La Galera va passar de ser una de les editorials pioneres, amb el fons teatral més important del país, a quedar-se sense re i, com es diu precisament en els ambients teatrals: “a fer mutis pel foro”. Així de clar.

Òbviament, Bromera, que està a tot arreu i no desaprofita cap ocasió per fer-se un lloc amb dignitat dins del camp del llibre infantil, veient el trist panorama, crea al 1995 la col.lecció “Micalet teatre”, una col.lecció dirigida per Josep A. Fluixà que en els moments de redactar aquest text va pel número trenta-set i cada llibre porta una introducció i unes propostes d’escenificació. Tant hi podem trobar obres d’escàrrec, textos inèdits, adaptacions d’altres obres –per exemple el volum vint-i-set és una adaptació teatral de Tirant lo Blanc i el número dos una adaptació de L’illa del tresor... Hi ha obres inèdites de Pau Faner, de Rodolf Sirera, Pascual Alapont, Josep Ballester, Pep Albanell...

Tres nobles en un grapat i un soldat enamorat és, ara com ara, l'últim volum publicat. Es tracta d'una història amb regust de rondalla, escrita per Enric Lluch (Algemesí, 1949), autor prolífic dins el camp del llibre per a joves. Les il.lustracions de Fran Parreño descriuen molt bé els ambients en què es mouen els personatges, tres nobles que han de demostrar les seves qualitats per tal de poder aconseguir casar-se amb la princesa Teresa. Però, com acostuma a passar sovint, cap dels tres se la mereix: les habilitats i el bon sentit comú d'un soldat, veritablement enamorat de la princesa, acaba aconseguint el seu propòsit.

Humor, bon ritme i uns diàlegs atractius, fan que l'obra d'en Lluch sigui tant atractiva per ser llegida com, i sobretot, per ser representada. I amb un èxit assegurat si els responsables de fer-ho són mínimament exigents des del punt de vista teatral.

Amb la col.lecció "Micalet teatre" es pot afirmar clarament que Edicions Bromera ha aturat el que venia sent la decadència dels textos teatrals per a joves. Amb aquests textos, l'editorial del País Valencià, contribueix a cultivar, en els joves, el gust per la dramatització, el gust per la paraula i pel treball en equip imprescindible en un món de tantes individualitats.

El teatre per a joves però mereix més atenció de la que rep. Una societat que no estima el teatre és una societat mancada d’una eina necessària per a la seva educació estètica i literària. I la nostra societat s’ho ha de fer mirar. Marta Luna es preguntava els perquès d’aquesta situació de migradesa en un article a la revista Faristol on feia una valoració sobre l’estat de la qüestió, teatralment parlant, i acabava amb un interrogant dramàtic: No ens estem deixant perdre alguna cosa? Alguns hi haurien de rumiar una mica.

Josep Maria Aloy