La Clara, el seu pare i el seu Bestiolari van fent anys

Enguany, Miquel Desclot ha complert 60 anys i es troba

en plena forma com a creador de textos per a tots

els públics, i molt especialment per als lectors joves

       Miquel Desclot (Barcelona, 1952), pseudònim de Miquel Creus, ja havia escrit diversos llibres de poesia, sobretot per a adults, quan va néixer la seva filla Clara i va tenir un estímul nou: escriure un llibre de poesia infantil dedicat a ella que va titular, és clar, Bestiolari de la Clara (Baula, 1992) i que amb el temps ha esdevingut una de les obres més importants i atractives d'aquest poeta.

No em puc estar de recomanar la lectura -o relectura- d’aquest Bestiolari de la Clara, que enguany compleix vint anys i que, il.lustrat per Lluïsa Jover, s'ha convertit ja en un clàssic i presenta un material excel.lent i desbordant d'idees i d'imatges capaç de desvetllar el gust per la lectura, la passió per escriure i una forma més d'enriquir la imaginació dels joves lectors.

De fet, tot el conjunt de l'obra de Desclot, a part els aspectes lúdics que aporta al lector jove, és una obra molt atractiva per les possibilitats que ofereix: jocs de paraules, humor fresc i divertit, frases fetes, riquesa de lèxic, la gràcia d'algunes rimes fàcils de memoritzar... I paral.lelament a tota aquesta sèrie de recursos -i malgrat que Desclot confessi que és més difícil de bastir una cançó que sembli senzilla que no pas un sonet impenetrable i pedregós- és destacable també la senzillesa i el bon gust de l'autor que sovint se serveix de fets molt quotidians i ordinaris com a punt de partida dels seus poemes i contes.

Bestiolari de la Clara és un ampli i divers recull destinat als infants i presentat amb una gran precisió del llenguatge i una gran força expressiva. Els protagonistes són tota classe de bestioles i animalons: al costat dels més clàssics s'hi troben animals de ficció com ara el llop de rondalla -que s'alimenta de iaies o de nenes / amb caputxeta i trenes-, o l'escarbat bum-bum, o bé el cucut de rellotge, i fins i tot la sardina de llauna. Igualment, el lector hi trobarà algun joc poètic a l’estil de Gianni Rodari, alguna tirallonga de monosíl.labs com les de Pere Quart i també una faula protagonitzada per la formiga negra i la formiga roja. Miquel Desclot, a la primera pàgina, ens adverteix que aquest Bestiolari és per a la meva filla, però ella -si no l'hi feu malbé- us hi deixa jugar sempre que vulgueu.

El crític i escriptor Oriol Izquierdo ha dit que la represa de la poesia catalana per a infants ha estat espectacular des que, el 1992, Miquel Desclot va esbatanar-ne la porta amb Bestiolari de la Clara. I la també crítica i escriptora Teresa Duran afirma que aquest llibre és el primer llibre de poesia fet expressament per a infants i no pas fruit d’una antologia... La sensibilitat, la ironia, la música de les paraules i una gran capacitat de fantasiejar són les principals característiques d'un autor que, a través de la seva obra, sap transmetre al lector un lirisme desbordant i lúdic capaç de despertar el gust per la paraula i pel joc poètic. Miquel Desclot manifesta que és lògic que la poesia per a infants es fonamenti en allò que més agrada als petits, és a dir, el joc, un joc que, en aquest cas és verbal, però no essencialment diferent de tots els altres jocs. D’altra banda a ell sempre li han agradat les formes de la poesia popular per bé que no sense reserves. Me n'interessa, sobretot, la frescor despullada dels cosmètics de la pedanteria, i també la riquesa d'expressió i d'imaginació.

Sempre he cregut –diu el poeta- que una paraula val més que mil imatges i que és sobretot per la força de les paraules que naixem i creixem com a persones. I, de les paraules, li agrada la música, el so que desprenen quan són dites, quan són escoltades. Fins al punt de creure que ... difícilment els infants llegiran poesia si prèviament no l’han sentida amb assiduïtat. La poesia ha de ser so, ha de tornar a ser en l’aire, si de veres volem que els infants l’assimilin com a cosa pròpia. És a dir: a l’escola o a casa, la poesia ha de tornar a les arrels primigènies de la seva essència oral.

Tres anys més tard d'aquest llibre dedicat a la Clara, Desclot va escriure Oi, Eloi? (La Galera, 1995), dedicat, ara és clar, al seu fill. Però això avui no toca i serà un comentari per a una altra ocasió.

Per molts anys, doncs, a la Clara i al seu Bestiolari i que en compleixin molts més! I per molts seixantes a en Miquel Desclot!

Josep Maria Aloy