Cavall Fort, 51 anys després

(Primer número. Desembre de 1961)

Aquest mes de desembre es compliran 51 anys de l'aparició de la revista per a nois i noies Cavall Fort, nascuda amb la voluntat de ser una eina de cultura, de foment de la llengua i d'educació en valors. Ingredients que avui la revista continua mantenint.

       Cavall Fort va néixer el desembre de 1961, en l'època fosca del franquisme en què editar una revista en català, ni que fos infantil, era impossible si no venia avalada per l'església. Ho diu l'escriptor Josep Vallverdú, un dels col.laboradors de la revista des dels seus inicis: Perquè us feu càrrec de com estava la censura, pertocant les ideologies i, sobretot als nacionalismes, diríem que si no teníeu una influència molt directa o no intercedien o no us avalaven els eclesiàstics, no teníeu res a fer. Per això fou editada amb l'aval del Secretariat diocesà de Solsona i Vic.

Avui és incomprensible entendre com una revista educativa i lúdica -i destinada als infants!- havia de passar pel filtre de la censura més nefasta d'un govern autoritari i frustant. Les actituds autoritàries, però, desapareixen un dia o altre i, en canvi Cavall Fort ha romàs tossudament viva i al llarg dels anys ha esdevingut un caramel agradable, que crea addicció i que manté els joves lectors lligats a uns valors que són els valors que molts voldríem que fossin eterns, com el del foment de la lectura, el desenvolupament de la imaginació, el de l’esforç, el de la reflexió, el de la satisfacció de la curiositat, el de l’enginy... valors que ajuden a créixer amb equitat i amb la maduresa necessària per afrontar les dificultats de la vida.

Són emocionants les paraules de Joaquim Carbó, home imprescindible dins la revista, quan recorda aquells inicis: pel Nadal de 1961, un bon grapat de famílies va rebre un plec de papers esquifit, gairebé sense colors, on tots els col·laboradors s’estrenaven en un ofici que, amb el pas del temps, ells mateixos i molts altres van tenir l’ocasió d’aprendre a mesura que el practicaven. És difícil que, ara mateix, algú que no va viure aquella època es pugui fer càrrec del que representava aquell paper! L’emoció va pujar de to en rebre’n el número 2, que significava que l’aventura continuava, que no era una flor que fes estiu, i que l’empresa resistia aquella espasa que en tot moment penjava sobre tanta modèstia. Durant molts anys, Cavall Fort va ser molt més que una revista, ja que, pràcticament, era l’única eina que els nostres infants tenien en català. Mentre apreníem a fer una revista per a nois i noies -si és que alguna vegada se n’arriba a saber!- vam tenir ocasió de conviure amb d’altres esdeveniments que ens encoratjaven a pensar que el redreçament cultural era un fet: la creació de La Galera i d’Edicions 62, la fundació de Rosa Sensat, el naixement de la Nova Cançó…

Cavall Fort, un repte permanent

Allò que va fer possible doncs una revista infantil fou l'interès d'un grup d'agitadors culturals, d'il.lustradors i, sobretot d'escriptors, que van anar definint un nou model de publicació que no sols no repetia models existents anteriorment sinó que anava a la recerca de còmics de fora que, fent un esforç notable per traduir-los al català i adaptar-los a la població jove, han tingut un permanent èxit i continuen essent una referència per a generacions senceres.

Promotors com Ramon Fuster i Josep Tremoleda, il.lustradors com Llucià Navarro o en Cesc i escriptors com Joaquim Carbó -autèntic puntal de la revista fins avui- o Josep Vallverdú -un dels col.laboradors més assidus en els primers anys-, l'Albert Jané -director de la revista durant molts anys- o l'Emili Teixidor o Maria Novell, van mostrar un interès entusiasta per tirar endavant un projecte nou que els permetia arribar al públic infantil amb un llenguatge també nou i a través d'un format amè, didàctic i divertit.

Cavall Fort va esdevenir des dels seus inicis una publicació pensada exclusivament per a la mainada, un públic fidelíssim que se l'ha fet seva sempre. Algú ha dit que Cavall Fort ha esdevingut Una lliçó d’estimació al país. Jo diria més: una lliçó d’honestadat i, sobretot, una lliçó de respecte als lectors. I Cavall Fort és sobretot també un repte permanent, el repte constant d’haver d’afrontar que els seus lectors es facin grans i abandonin la subscripció i també el repte d’haver de resistir en un món que ha canviat molt amb poc temps i que continua canviant potser massa de pressa. Els nois i noies d’avui són molt diferents dels primers subscriptors i en canvi la revista no ha caigut a la temptació de rebaixar els nivells o, el que seria pitjor, de banalitzar els continguts per tal de poder arribar a més lectors. Per tot això, crec que no sols es mereixen un homenatge aquells herois que van crear la revista del no-res sinó els qui han sabut mantenir-la viva i amena sense que perdés cap dels valors i objectius que sempre l’han acompanyada i que l’han definida.

Mercè Canela, l'actual directora, ha explicat en diverses ocasions

aquest interès dels redactors a continuar fent una revista que no perdi els valors de sempre però que alhora s'adapti als gustos i costums dels nens i nenes d'avui.

Una galeria de personatges que són recordats ja per sempre

Cavall Fort és també una eina per a l’entreteniment i un recurs estimulant per omplir estones amb propostes lúdiques ja que és font de moltes altres activitats paral.leles i complementàries. L'atracció dels continguts de la revista n'estimula la seva lectura i la presència d'una bona galeria de personatges fa que el lector se'ls senti propers i no els oblidi fàcilment. Personatges com els Barrufets, en Jep i en Fidel, Ot el bruixot, Jan i Trencapins, i Benet Tallaferro, per dir-ne només uns quants, conformen aquesta galeria entranyable capaç de suscitar emocions intenses i, sobretot, de crear addicció a la lectura, un dels propòsits més principals de la revista.

(L'últim exemplar publicat)

1208 números en cinquanta-un anys

La periodicitat de la revista és quinzenal i durant cinquanta-un anys ha publicat 1208 números. Això podria fer pensar en una possible reiteració dels temes o en un empobriment dels continguts. Res d'això es dedueix mirant l'índex de cada un dels exemplars. Els responsables de Cavall Fort no es permeten caure en cap rutina i ofereixen constantment motius sobrats per atraure els lectors.

Només cal veure l'últim número -el 1208- que correspon a la segona quinzena de novembre. Hi trobem tres pàgines dedicades a Montserrat Roig, escrites per Joaquim Carbó; un conte de Maria Maymó; una entrevista a la il.lustradora Pilarin Bayés; un recull de "Limerics poca-soltes" escrits pel poeta Miquel Desclot; la proposta d'una ruta per fer amb bicicleta per la riba esquerra del Llobregat, comentada per Joan Portell. També formen part d'aquest número una sèrie de còmics entre els quals una adaptació de La crida del bosc, que es presenta per primera vegada, iniciant així l'adaptació de l'obra clàssica de Jack London. I, com sempre, els diversos apartats de l'Ot el Bruixot, el Concurs i els jocs tanquen un número que donarà motius diversos per al gaudi dels lectors i també de les famílies.

Poques revistes poden anar pel món amb el cap tan alt i pocs països es poden permetre el luxe de tenir una revista quinzenal destinada al públic jove. Cavall Fort ha posat ja fil a l'agulla per continuar una aventura que pugui durar cinquanta anys més. Dependrà de tots, és clar, però especialment dels pares: el millor homenatge a Cavall Fort no és altre que regalar-ne una subscripció i ajudar a perpetuar la revista. S'ho mereix la revista i s'ho mereixen els lectors.

Josep Maria Aloy