"La lectura i la vida", de l'Emili Teixidor

El dia 19 de juny d'aquest 2012 iniciava aquest bloc de literatura per a joves amb aquesta carta adreçada a l'Emili:

M'he decidit a iniciar el meu bloc i tenia previst començar-lo parlant d'un altre tema però la teva mort m'ha destarotat i he volgut iniciar-lo amb aquesta carta. Per tant, l'inici d'aquest bloc anirà ja sempre més lligat a tu i a la teva obra. I, si m'ho permets i no et sap greu, parlaré de tant en tant de tu perquè has estat un escriptor fonamental i un referent per a moltes generacions.

Avui fa sis mesos que va morir l'Emili Teixidor i crec que serà bo recordar-lo comentant un dels seus llibres que més ens va estimular als qui prediquem els avantatges i les virtuts de la lectura. Es tracta de La lectura i la vida (Columna, 2007). El llibre porta un subtítol que diu: Com iniciar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres.

Els qui coneixíem l'Emili recordem la seva passió pels llibres i la lectura i la seva tasca, gairebé missionera, per escampar la llavor capaç de transformar les persones joves en lectors. Durant molts anys de la seva vida no es va cansar de donar eines a pares i mestres per aconseguir que els nens i els adolescents s'entusiasmessin per la lectura i per saber quins requisits ha de complir la literatura dirigida a ells. La seva preocupació, de fet, anava més enllà de la lectura: el preocupava l'ensenyament i l'educació i maldava perquè els mestres treballessin amb responsabilitat i rigor, com ell ho havia fet durant molts anys.

Els seus arguments a favor de la lectura vénen exposats en el llibre que comento avui. Teixidor creia que llegir no constitueix tan sols un plaer meravellós, sinó que també ens ajuda a entendre millor el món, a enfrontar-nos amb les nostres emocions i a madurar i a ser persones més completes.

Emili Teixidor no s’està de dir-nos, entre altres coses, que la gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i, per això té més experiències, més emocions, més vides. De fet en aquest llibre Teixidor no diu res que no sapiguem però és important i ens va molt bé a tots plegats un text que reculli velles idees i suggeriments que els temps moderns i poc sensibilitats per la lectura ens podrien fer oblidar.

A través de 10 capítols, l’autor va repassant tots els àmbits que tenen relació amb el llibre (les biblioteques, l’escola, la famíia), com també les activitats implicades (el teatre, l’escriptura, la poesia...) mentre, alhora, no para de donar consells, repetir suggeriments, expressar desitjos, pautar criteris educatius que faciliten l’hàbit de la lectura, destacant el paper dels clàssics: clàssic és allò que sobreviu a la pitjor barbàrie, allò que sobreviu perquè hi ha generacions de persones que no es poden permetre ignorar-ho i, per tant, s'hi aferren a qualsevol preu.

(Dedicatòria amb què em va obsequiar l'Emili)

 No cal dir que Teixidor aposta fort per estimular a llegir i en dóna un bon pilot de motius, d’entre els quals en destaco un de contundent: Sense la literatura no seríem el que som. No seríem humans. I ho justifica amb arguments igualment contundents i clars: els llibres són la memòria del món... els llibres són molt més que les veus del passat, ens diuen més coses que la història de veritat. Els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules, les paraules que encenen la nostra imaginació... Però, per damunt de tot, cal llegir en llibertat, sense pressions i sobretot per ser més feliç: encara que sabem que el tresor dels llibres mai no és real i no és essencial per sobreviure, tots els lectors busquen als llibres la metàfora de la felicitat. I estic plenament convençut que Emili Teixidor la va trobar i, per això, fou un home feliç.

Josep Maria Aloy