La creació de lectors i el foment de la lectura
entre els joves és un repte que ens implica a tots plegats.
Convertir el llibre en un objecte accessible i
familiar és ajudar a convertir la lectura en una activitat útil, plaent i
entranyable. No és una activitat fàcil. En els moments en què vivim hi ha coses
molt més còmodes que no pas llegir.
A banda de
La lectura i la vida, de l'Emili Teixidor , que comentava a l'anterior article
d'aquest mateix bloc, tenim més treballs, d'autors diversos, que s'han elaborat
amb el propòsit d'esdevenir guies pràctiques per a fer lectors. Són els que
comentaré a continuació: Llegir per a
créixer (Bromera, 2012), M'agrada
llegir (Ara Llibres, 2004), El
patrimoni de la imaginació: llibres d'ahir per a lectors d'avui (Institut
d'Estudis Baleàrics, 2007) i Et diran que
llegeixis, Bernat (Edicions de l'Albí, 2010)
La
majoria de mestres, bibliotecaris i altres professionals que tenen per missió
crear lectors i fomentar la lectura estan d'acord que el lector es fa. No s'hi
neix lector. I difícilment es crearan lectors si no es donen les condicions
necessàries i una de les primeres és atribuir al llibre i a la lectura el
protagonisme que es mereixen. Això és bastant difícil en una societat que no
sols llegeix poc sinó que no considera necessària la lectura.
Autors diversos, entre els quals els autors dels
llibres que presento avui, s'han proposat estimular la lectura en els joves
perquè creuen que estimular-la és promoure interrogants, és incitar-los al joc,
a la diversió creativa, és provocar la seva imaginació, despertar-los la
curiositat i educar la seva consciència crítica. D'alguna manera saben que
llegir els ajudarà a comprendre el món. Però sobretot, llegir esdevindrà per a
ells un plaer del que no podran prescindir.
Llegir
per a créixer, de Joan Carles Girbés (Bromera,
2012)
Es tracta d'un llibret de seixanta-cinc pàgines que
porta un subtítol molt clarificador: Guia
pràctica per a fer fills lectors. Una guia amena i entenedora, escrita amb
claredat que vol facilitar a pares i mares estratègies útils i pràctiques per a
fomentar l'hàbit de llegir en la família: des de consells sobre com contar un
conte o com triar el títol més adequat a cada edat fins a idees senzilles per a
estimular-los el gust per la lletra impresa. L'obreta -obreta pel volum, és
clar, no pas pels continguts!- està dividida en quatre capítols cabdals: 1) La
importància de la lectura, 2) Com contagiar el gust per la lectura, 3) Consells
per a escollir un llibre adequat i 4) Un conte per a començar.
Les idees són clares i el llibre n'està ple. En
destaco dues: Un bon llibre infantil ha
de captar l'atenció del lector, transmetre emocions, i no avorrir mai. Igual
que un d'adults. La segona: Sempre
que puguem, fem evident el nostre contacte amb la paraula impresa. Que senten,
que noten, que ens vegen riure, patir i plorar amb el protagonista del relat
que gaudim.
M'agrada
llegir, llibre coordinat per Joan Portell (Ara Llibres,
2004)
Es tracta d'un llibre-guia on podem trobar els
consells més clars i eficaços perquè llegir formi part de la vida quotidiana
dels nens i joves i ells sols puguin endinsar-se en el món màgic dels llibres,
perquè llegir -diuen els autors- és de ben segur l'activitat més enriquidora
per al seu desenvolupament intel.lectual i personal.
El llibre està format per una sèrie de capítols i
cada un intenta respondre una pregunta: Per
què llegir? Què fer perquè el vostre fill sigui lector? Quins són els criteris
per fer una bona tria? On informar-se? Com detectar les dificultats lectores?
Com fomentar l'hàbit lector a l'escola? Les biblioteques, com fer-ne ús? Les
il.lustracions, com cal mirar-les?
El llibre acaba amb un capítol destinat a aquells
llibres que s'han considerat imprescindibles i que tot lector jove hauria de
llegir o d'haver llegit. Un capítol que vol ser l'embrió d'una primera llibreria personal i intransferible on el jove
lector guardi aquells "tresors", aquells records que a poc a poc
aniran creant l'equipatge necessari per esdevenir un lector capaç
d'enfrontar-se als mars de Moby Dick, o recórrer la Rússia estepària de la mà
de Tolstoi, o enfonsar-se en els pensaments de Camus.
El
patrimoni de la imaginació: llibres d'ahir per a lectors d'avui, llibre coordinat per Mònica Baró, Teresa Colomer i Teresa Mañà
(Institut d'Estudis Baleàrics, 2007)
Aquesta
publicació de l’Institut d’Estudis Baleàrics recull, de forma ordenada per un
grup de crítics de literatura infantil, l’excel.lent patrimoni dels llibres per
a infants i joves que conformen una selecció de la producció del primer terç
del segle XX, fins a l’any 1937. Fins que
va caure -diu Gabriel Janer Manila
a la introducció- el tallant de la
repressió sobre el gran esforç de construcció del país que havien iniciat els
noucentistes.
El llibre
prové del treball de la Xarxa "Teoria,
història i ús educatiu de la literatura infantil i juvenil catalana". Segons
Teresa Colomer, coordinadora del llibre i de la Xarxa, el propòsit de la seva creació (de la Xarxa ), va ser el d’oferir un espai que potenciés l’intercanvi, la recerca i la
docència del tercer cicle sobre la literatura adreçada als infants.
Teresa
Colomer afirma que una de les constatacions fetes per la Xarxa durant aquests anys va
ser l’alarmant desaparició de la memòria històrica sobre el patrimoni cultural
dels llibres que configuren el naixement i primera etapa d’aquesta literatura
al nostre país. I com a conseqüència d’això, la constatació que els nostres
alumnes actuals i la població en general desconeixen cada cop més una producció
que fa molt de temps que no es troba al mercat.
El
contingut d’aquest llibre es distribueix en dues parts: una primera que acull
els estudis sobre les vint-i-sis obres infantils i juvenils seleccionades,
publicades entre 1904 i 1937; i una segona on s’incorporen cinc aportacions que
tracten alguns aspectes transversals en relació a l’edició i la difusió de la
producció editorial, com ara la política de traduccions, la pràctica de
l’edició en castellà, la valoració que la crítica féu de les obres en el moment
de la seva publicació, la presència que aquestes tingueren a les biblioteques
públiques del moment i el valor de les adaptacions.
Cada una
de les obres comentades, per la vintena llarga d’especialistes, s’acompanya de
la reproducció de la coberta i de les línies inicials del text, així com d’una
fitxa bibliogràfica. Presideix tots els treballs un estudi de la Teresa Rovira , publicat l’any
1989, un estudi emblemàtic i pioner pel que fa a l’establiment dels paràmetres
dels estudis històrics de la literatura infantil catalana. Tot plegat fa que
aquest llibre esdevingui tot un referent per als estudiosos i interessats en el
patrimoni literari de casa nostra.
Et diran
que llegeixis, Bernat, de Josep Maria Aloy (Edicions
de l'Albí, 2010)
Sóc plenament conscient que no sóc la persona més
indicada per parlar d'aquest llibre. Però també sóc plenament conscient que,
per ser-ne l'autor, puc dir que està escrit amb el propòsit d'encomanar el
virus de la lectura als joves i fer-los arribar, a través del meu fill Bernat,
l'estímul seductor dels avantatges de ser lector.
Com la majoria de llibres que tracten sobre la
lectura, aquest també està escrit amb la pretensió de ser un bon company de
viatge per a pares, mestres i lectors en general. En ell hi trobaran resumida
la crònica de mig segle de literatura catalana per a joves, el mig segle que va
des dels inicis dels anys 60 fins els nostres dies. Hi són tractats dos dels
escriptors referents de la nostra literatura: Josep Vallverdú i Joaquim Carbó.
Hi és, també, resumida, l'evolució de la literatura de ses Illes. S'hi entreveu
un petit cànon dels nostres clàssics actuals, com també la trajectòria que ha
tingut la poesia i el teatre a casa nostra, dues matèries que qualifico de
"parentes pobres". El món del conte, amb un llistat d'aquells contes
que han aportat elements innovadors a la literatura per a joves, tanca el
llibre. Un llibre que vol ser un homenatge no sols al meu fill sinó a tots els
que han mediat per fer de la lectura una eina de formació i de diversió.
Tots aquests llibres tenen en comú el desig de
mostrar algunes pautes bàsiques per iniciar els joves lectors, en el sentit més
ampli de la paraula, a interpretar el món que els envolta, a fer les primeres
passes... I si, a més, contribueixen a fer-los una mica més feliços, molt
millor. Haurà valgut la pena escriure'ls i llegir-los.
Josep Maria Aloy
(Ens retrobarem, si així ho voleu, després de festes. Bones lectures per a tots!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada